Nicèfor III Botaniates: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Espai dur
Línia 10:
| final = 1 d'abril del [[1081]]
| predecessor = [[Miquel VII Ducas]]
| successor = [[Aleix  I Comnè]]
}}
'''Nicèfor Botaneiates''' (Νικηφόρος Βοτανειάτης, ''Nikephóros Botaneiátes'') fou emperador bizantí —'''Nicèfor III''' —per un període curt, del [[1078]] al [[1081]]. Després d'haver estat un general distingit, es va proclamar ell mateix emperador aprofitant la feblesa de l'emperador [[Miquel VII]]. Ell tampoc no va tenir prou suport per mantenir-se en el poder quan el va deposar [[Aleix  I Comnè]].
 
== Ascens al tron ==
Línia 21:
Al mateix temps, una altra revolta va esclatar a Orient, on Nicèfor Botaneiates es va proclamar emperador deu dies després que Brienni. Amb un exèrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a [[Nicea de Bitínia]]; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germà Brienni. Botaneiates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitació per ocupar la ciutat i el tron.
 
Abandonat per tots menys pels germans [[Aleix  I Comnè|Aleix]] i [[Isaac Comnè (germà d'Alexis I)|Isaac Comnè]], Miquel va haver d'abdicar el [[25 de març]] de [[1078]]. Botaneiates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps després fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu [[Miquel d'Efes]]).
 
Nicèfor III es va casar amb [[Maria (emperadriu)|Maria]], esposa de Miquel, del qui fou declarada divorciada. Brienni fou decisivament derrotat i fet presoner a la batalla de Salàbria, sent cegat i poc després assassinat.{{sfn|Norwich|1993|p=361}}
 
==Govern de Botaneiates==
Les seves maneres brutals, la seva ingratitud, i la seva disbauxa, van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebel·lions foren les de [[Basiliaci]] (''Basiliacius'') que fou derrotada al [[Vardar]] per [[Aleix  I Comnè|Aleix Comnè]]; la de [[Constantí Ducas]]; i la de [[Nicèfor Melissè]]. Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comnè, Aleix i Isaac foren obligats a deixar la cort perquè estava gelós de la popularitat d'aquests germans.{{sfn|Canduci|2010|p=276}} Aleix, amb el suport de les dames de la cort, va aconseguir tornar a Constantinoble, va iniciar una nova revolta i fou proclamat emperador.<ref>Anna Comnè, ''[[L'alexíada|L'Alexíada]]'' 2.5.6</ref> Incapaç de resistir més revoltes, Nicèfor va proposar a Melissè d'abdicar en favor seu, però Aleix Comnè el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador ([[1 d'abril]] del [[1081]]). Nicèfor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no massa temps després.{{sfn|Kazhdan|1991|p=1479}}
 
== Referències ==