Sebastocràtor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0004194.xml
m Espai dur
Línia 1:
El '''sebastocràtor''' (del [[grec antic|grec]] {{polytonic|σεβαστοκράτωρ}},''sebastokrator'') va ser un títol establert per l'[[Imperi Bizantí|emperador bizantí]] [[Aleix  I Comnè]], al segle XII i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Bizantí: l'[[Imperi Búlgar]] i l'[[Imperi Serbi]]. La forma femenina és '''sebastocratorissa'''.
 
== Origen i evolució ==
A l'[[Imperi Bizantí]] el títol de ''kaisar'', adaptació del romà ''[[cèsar (títol)|cèsar]]'', en un començament reservat a l'emperador o al seu hereu, s'havia atorgat en excés, en haver estat emprat tant per denominar un alt príncep de sang reial, com per referir-se a un regent o a un emperador. El ''kaisar'' rebia una corona sense creu i era inferior en rang al [[patriarca de Constantinoble]], però la seva utilització excessiva va portar a [[Aleix  I Comnè]] a establir aquest nou títol, purament honorífic, que derivava d'una combinació de ''sebastos'' i ''autokrator'', un neologisme que significava "regent majestuós". El primer dels components, {{polytonic|σεβαστός}}, (''sebastos'', «el venerable»), s'havia emprat com a equivalent del títol romà [[august (títol)|august]]. El segon component, {{polytonic|αὐτοκράτωρ}} (''autokratōr'', «màxima autoritat»), s'havia emprat com a equivalent al terme romà ''{{polytonic|imperator}}'' («emperador»). La intenció d'Aleix Comnè era remarcar només un parentiu amb l'emperador i, per tant, ''sebastocràtor'' volia dir «pertanyent a la família reial»; rebre el títol no implicava tenir cap poder ni anava lligat a cap responsabilitat en el govern imperial.
 
El primer a ser adjudicat va ser el germà petit d'[[Aleix  I Comnè]], el príncep [[Isaac Comnè (germà d'Alexis I)|Isaac Comnè]].{{sfn|Kazhdan|1991|p=1862}} Segons narra en la seva crònica [[Anna Comnè]], Aleix va fer això per elevar Isaac per damunt del rang de cèsar, títol que ja havia promès al seu cunyat [[Nicèfor Melissè]]. Anna Comnè compara el rang de sebastocràtor amb el d'un "segon emperador", i explica que, ajuntament al cèsar, el sebastocràtor tenia dret a portar corona, encara que no era la mateixa que duia l'emperador.<ref>Anna Comnè, ''[[L'alexíada]]'', 3.4</ref> Durant el govern dels emperadors de la dinastia dels Comnè (1081–1185), el títol va continuar sent considerat com el més important després del de l'emperador. A partir del [[1163]], quan l'emperador [[Manuel I Comnè]] va crear el títol de [[dèspota]], la gradació no va quedar tan clara. Llavors el títol es va donar exclusivament a membres de la família imperial, principalment als fills que no eren el primogènit.{{sfn|Kazhdan|1991|p=1862}}
 
Amb la desaparició de l'Imperi Bizantí per l'ocupació dels membres de la [[quarta croada]] el [[1204]], el títol fou adoptat per l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]], l'[[Imperi de Nicea]] i l'[[Imperi Búlgar]]. L'emperador de Nicea va restaurar l'Imperi Bizantí l'any [[1261]] i el títol va esdevenir una de les dignitats més importants d'aquesta cort i, com en l'època de Manuel I, es va restringir als membres de la família imperial. El darrer investit amb aquest títol fou [[Demetri I Cantacuzè]], governant del Peloponès a finals del segle XIV que, a més, tenia el títol de [[dèspota]].{{sfn|Kazhdan|1991|p=1862}}