Alexíada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Simplificació d'enllaços
m Espai dur
Línia 1:
'''L'Alexíada''' (títol original: Ἀλεξιάς, ''Alexias'') és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any [[1148]] per la princesa bizantina [[Anna Comnè]], filla de l'emperador [[Aleix  I Comnè]], del qual n'és una biografia.
 
==Contingut==
''L'Alexíada'' es compon d'un pròleg i quinze llibres que tracten sobre el regnat d'[[Aleix  I Comnè]], el qual està narrat amb força detall. L'autora aporta informació d'un dels períodes més actius de la [[plena edat mitjana]], especialment pel que fa a les relacions polítiques entre l'[[Imperi Bizantí]] i les potències de l'Europa occidental. És una de les escasses fonts primàries de documentació quan a l'estudi de les reaccions bizantines respecte al [[Gran Cisma d'Orient|gran cisma de l'Església]] (any [[1054]]) i la [[primera Croada]]. El contingut d'aquesta obra és també un document de primera mà per conèixer com es va produir el declivi de la influència de la cultura bizantina tant a l'Europa occidental com en l'oriental.{{sfn|Frankopan|2002|p=9-15}}
 
* Llibre 1: Narra com Aleix va ser ascendit al càrrec de general i comandant de l'elit militar, els ''[[scholae palatinae]]''. També narra els preparatius dels normands del [[Regne de Sicília]] per atacar els bizantins.
Línia 21:
 
==Estil==
[[Fitxer:Alexis hugo krizaci.jpg|miniatura|Aleix  I Comnè presidint el Consell per les croades]]
Està escrit en una forma tan pura del [[grec àtic]] que resulta artificial.{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=27}}L'estil narratiu té una certa semblança a la poesia èpica d'Homer, autor que probablement havia llegit Anna Comnè. L'emperador és retratat com un capità de vaixell (Odisseu) guiant la seva nau (l'imperi) contra tempestes i infortunis del destí (atacs d'estrangers i complots interns).{{sfn|Dyck|1985|p=113-120}}{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=25}} L'autora el descriu com un a un emperador cristià, moralment superior als que han arribat per fer la guerra santa, que ella classifica en: llatins, celtes i normands. Anna Comnè no amaga el seu vincle amb el protagonista de la biografia, cosa que deixa clara des de la introducció, i al llarg de tot el text es permet fer comentaris expressant la seva opinió personal sobre els fets. Aquesta característica, que actualment es consideraria impròpia d'un historiador, al seu temps va ser una innovació molt ben rebuda per la crítica.{{sfn|Neville|2013|p=193-194}}