Història del papat: diferència entre les revisions

[[Teodoric el Gran]] es mostrà tolerant amb l'Església Catòlica i no interferí en matèries dogmàtiques. Es mantingué tant neutral com li fou possible vers el papa, si bé exercí una influència preponderant en els afers del papat.<ref name="ce">[http://www.newadvent.org/cathen/11347d.htm Löffler, Klemens. "Ostrogoths." The Catholic Encyclopedia. Vol. 11. New York: Robert Appleton Company, 1911. 21 Jul. 2014]</ref> La influència ostrogòtica acabà amb la reconquesta de Roma per Justinià, que deposà el [[Papa Silveri]], pro-gòtic, per un papa sota la seva influència, [[Papa Vigili|Vigili]] (537–555).

 

Els papes, en mirar a Occident, incrementaven la seva lleialtat vers l'[[Emperador bizantí|emperador]] pel fet que els reis d'Itàlia eren [[arrianisme|arrians]]. La supremacia gòtica al nord d'Itàlia delmà la jerarquia catòlica a la regió, i l'autoritat papal mai no aconseguí penetrar entre els bisbes arrians de Teodoric, els quals negaven la divinitat de Crist. Pels teòlegs occidentals, la fórmula de les "dues naturaleses" representava una salvaguarda de la solidaritat de Crist amb l'espècie humana; pels orientals, en canvi, posar l'accent en les dues naturaleses equivalia a negar la realitat de la seva divinitat; la humanitat de Crist quedava absorta i superada dins de la majestat de la seva naturalesa divina.<ref name="Duffy 38">Duffy 1998, p. 38</ref> Moltes zones de l'Imperi van subscriure aquesta visió teològica d'una única naturalesa ("[[monofisisme]]"), contraria al concili de Calcedònia, especialment a Egipte, graner de l'imperi, motiu pel qual els emperadors no podien enfrontar-se.<ref name="Duffy 38"/> El [[484]] Acaci, patriarca de Constantinoble, adoptà una teologia promonofisista, amb el recolzament de l'emperador [[Zenó (emperador)|Zenó]]; teologia per la que Roma i Constantinoble s'[[excomunió|excomunicarien]] mútuament, en un [[cisma]] que duraria 35 anys.<ref name="Duffy 38"/>

[[fitxer:Pope Hormisdas.jpg|miniatura|150px|El [[papa Hormisdes]]]]