Revolta de la Nika: diferència entre les revisions

Els '''aldarulls''' o la '''revolta de la Nika''' (en grec: Στάση του Νίκα) fou una [[revolta]] succeïda l'any [[532]] a [[Constantinoble]], després que l'emperador [[Justinià I]] arribes al poder el 527.

La situació social era molt volàtil amb la població dividida en dues faccions, [[Cursa de carros#Cursa de carros bizantinaa l'Imperi Romà d'Orient|la facció verda i la blava]], proto-[[Partit polític|partits polítics]] que seguien diferents branques de la [[teologia cristiana]]. La facció blava estava formada majoritàriament per la classe [[aristocràcia|aristocràtica]] i seguien el [[cristianisme calcedoni]], mentre que la verda, estava constituïda per la classe dels treballadors, artesans i comerciants i seguien la branca [[monofisisme|monofisita]]. Sovint s'enfrontaven en forts disturbis.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rank|nom=Melissa & Michael|títol=The most powerful women in the middle ages|url=|edició=|llengua=anglès|data=2013|editorial=|lloc=|pàgines=10,11|isbn=9781492173960}}</ref>

Els seguidors de la facció verda es sentien rebutjats per la parella reial mentre que els de la facció blava, habitualment els preferits de Justinià i Teodora, creien que havien perdut el favor imperial. Tots aquests fets van desembocar en una rebel·lió a l'[[Hipòdrom de Constantinoble|hipòdrom]] de la capital de l'[[Imperi Bizantí|ImperiRomà bizantíd'Orient]] on els seguidors de les dues faccions van començar a cridar ''Níka'' (en grec 'victòria') desafiant als seus governants. Aviat una multitud va sortir als carrers de la ciutat cremant edificis al seu pas, incloent l'església on s'havien casat l'emperador i l'emperadriu i arribant a proclamar [[Hipati (cònsol)|Hipati]], el nebot d'[[Anastasi  I de Bizanci(emperador)|Anastasi  I]], com a nou emperador.<ref name=":0" />

Justinià i els seus oficials estaven preparant-se per fugir quan la seva dona, [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]], avui santa per a l'Església [[Església Ortodoxa|ortodoxa]], es va oposar i els va arengar per esclafar la revolta. Justinià, animat per elpel valor de la seva muller, va encomanar als seus generals de confiança, [[Belisari]] i [[Mundus]], que ataquessin alsels revoltats, entrant amb les seves tropes a l'hipòdrom on van massacrar unes 30.000 persones (un 10% de la població de la ciutat), inclòsinclent-hi el pretendent al tron Flavi Hipati.<ref name=":0" />