Obre el menú principal

Canvis

[[Fitxer:Mary Queen of Scots Blairs Museum.jpg|miniatura|La reina Maria I d'Escòcia]]
 
Poc després de l'ascens d'Elisabet al tron es va iniciar un debat sobre qui havia de ser l'espòs de la reina, incloent la petició del Parlament a la reina perquè contragués matrimoni. Tanmateix, contreure matrimoni hagués significat per a Elisabet compartir el poder amb el rei consort, una -fet capvers alel quequal sentia un cert rebuig, i que pot explicar en part explicaria la seva negativa constant anegativa parlar tan sols deal matrimoni. Sense fills, Elisabet tenia dosdues hereves lògiquesnaturals: Maria Stuart, descendent de Margarita Tudor, la germana gran d'Enric VIII, i [[Catherine Grey]], germana de Jane Grey i descendent de Maria Tudor, (la germana petita d'Enric VIII). Elisabet sentia animadversió tant cap avers Maria Stuart, -pels seus enfrontaments anteriors i el seu catolicisme,- com cap a Catherine Grey, que s'havia casat sense el permís realreial (i, per tant, considerava que la seva germana havia "usurpatusurpava" el tron anglès).
 
El problema de la successió es va agreujar el 1562, any en què la reina va patir la varicel·la. EncaraMalgrat que es va recuperar dse'aquestan malaltiarecuperà, el Parlament va tornar a insistir en lael necessitat quematrimoni d'Elisabet esper casés pera obtenir descendència, i al quequal Elisabetella es va negar,s'oposà dissolent el parlament fins al 1566,. Precísament l'any en què necessitava obtenir el seu permís per recaptar més fons, permís que li va ser atorgat a condició que es casés, al que Elisabet va tornar a negar-se. El [[1568]], Catherine Grey va morir deixant descendents però que, per diferents raonsmotius, no erenforen aptes per al tron; així doncs, Maria Stuart va veure encara més reforçada la seva posició d'hereva natural.
 
Tot i així, Maria tenia els seus problemes a Escòcia, on una revolta provocada pel seu casament amb l'el pressumpte assassí del seu segon marit –amb el que havia concebut el futur [[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacob I d'Anglaterra i VI d'Escòcia]]–, va forçar a abdicar el seu fill Jacob i a fugir a Anglaterra. Allà va ser molt mal rebuda, i, a causa del perill que representava per a Elisabet com a futura hereva al tron, aprofitant el descobriment d'unes cartes suposadament escrites per ella on instigava els assassins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa al Castell de [[Sheffield]].
 
== Suport a la causa protestant ==
Usuari anònim