Diferència entre revisions de la pàgina «Piràmides de Gizeh»

m
robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m (bot: - o, el que + o, cosa que)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
 
== Història de la construcció ==
[[Fitxer:Giza pyramid complex (map).svg|thumbminiatura|El complex de les Piràmides de Gizeh]]
{{Principal|Necròpolis de Gizeh|Arquitectura de l'antic Egipte}}
=== Antecedents ===
== La Gran Piràmide de Kheops ==
{{Principal|Piràmide de Kheops}}
[[Fitxer:Gizeh Cheops BW 1.jpg|thumbminiatura|Piràmide de Kheops]]
La '''piràmide de Kheops''', també coneguda com a '''piràmide Khufu''' o '''piràmide de Gizeh''' —Khufu és el nom egipci d'aquest [[faraó]], mentre Χεωψ (Kheops) és el mateix nom hel·lenitzat— coneguda com a ''la gran piràmide'', és la més gran de les tres piràmides de [[Gizeh]]. Fou construïda pel faraó [[Kheops]] de la [[dinastia IV]], que va governar durant uns 23 anys. El seu nom antic era "la piràmide que és el lloc del somriure i del capvespre". Al seu costat es van edificar les de [[Piràmide de Khefren|Khefren]] i [[Piràmide de Micerí|Micerí]]. A la [[Grècia hel·lenística]] La Gran Piràmide de Kheops va ser esmentada per [[Antípater de Sidó]] com una de les [[Set Meravelles del Món]].{{sfn|Wildung|1998| p=47}}
 
== La piràmide de Khefren ==
{{Principal|Piràmide de Khefren}}
[[Fitxer:Khephren 009.jpg|thumbminiatura|Piràmide de Khefren]]
 
La piràmide que queda al mig és la del faraó [[Khefren]]. Va regnar aproximadament del [[2558 aC]] al [[2532 aC]]. La Piràmide de Khefren feia originalment 143.5 metres (en l'actualitat 136.4), la base mesura 215.25 metres i l'angle d'inclinació és de 52° 20′. Igual que la Piràmide de Kheops, fou completament recoberta amb lloses de pedra calcària. A primera vista sembla més gran que la Gran Piràmide, atès que es troba construïda en un lloc més elevat (per aquest motiu els profans la confonen sovint amb la Gran Piràmide), però tot i que el seu vèrtex conserva el recobriment calcari, en realitat és 3 metres més petita (136 metres, per 139 la de Kheops).{{sfn|Lange|Hirmer|1962| p=43}}
 
La piràmide té dues entrades subterrànies: una d'elles a uns 30 metres al nord, sota el nivell del terra és coneguda com l'"entrada inferior" i porta a una cambra on segurament era el material d'enterrament; després ascendeix cap a un corredor que comparteix amb l'"entrada superior". Aquesta entrada és també al nord a uns 12 metres sota el nivell del terra. La cambra d'enterrament és rectangular orientada d'est a oest. Prop del sarcòfag hi havia un lloc on probablement es deixava la barca sagrat. La mòmia del faraó no es va trobar
[[Fitxer:Khephren 011.jpg|thumbminiatura|esquerra|250px|Detall del revestiment superior]]
A més d'una piràmide subsidiària, probablement vinculada al culte funerari del faraó, Petrie va descobrir després del [[1880]], fora del mur exterior, una estructura amb algunes habitacions (111) que va suposar que eren les cases dels treballadors. Aquest lloc podia allotjar com a màxim a cinc mil treballadors; Lehner i Hawas suposen que més aviat es tractaria de magatzems o tendes pel complex de la piràmide. També es van trobar nombroses petxines de mol·luscs, el que fa suposar que la zona antigament no era desèrtica, sinó una sabana.
 
== La piràmide de Micerí ==
{{Principal|Piràmide de Micerí}}
[[Fitxer:Cairo, Gizeh, Pyramid of Menkaure, Egypt, Oct 2005.jpg|thumbminiatura|Piràmide de Micerí]]
La piràmide més petita de les tres és la del faraó [[Menkaure]] (Micerí). Va regnar aproximadament entre el [[2532 aC]] i el [[2503 aC]]. La piràmide de Micerí feia originalment 66,4 metres d'alçada, és a dir que no arriba a la meitat de l'alçada de les altres dues piràmides. Els costats fan 102,2 per 104,6 metres de llargada (la longitud mitjana de la base és de 103,4 metres), i té una inclinació de 51°, que és pràcticament idèntica a la de Keops. La part superior de la piràmide estava revestida de blocs de pedra calcària - igual que les piràmides de Keops i Kefren –. No obstant això, les 16 capes inferiors consten de granit rosa envoltant. La vall associada i els temples funeraris no han sobreviscut completament. Al [[Museu d'Antiguitats Egípcies]] s'exhibeix el grup d'estàtues de Micerí, que van ser trobades al Temple mortuori. A la cara sud es troben les tres piràmides de les reines, dues de les quals van ser dissenyades com a [[Piràmide esglaonada|piràmides esglaonades]].{{sfn|Lange|Hirmer|1962| p=43}}
 
== La tomba de Khentkaus I (la "quarta piràmide") ==
{{Principal|Piràmide de Khentkaus I}}
[[Fitxer:Tomb of Khentkaus I.jpg|thumbminiatura|Piràmide de Khentkaus I]]
 
Al sud-est de la piràmide de Kefren a prop de l'Esfinx es troba la tomba de la reina de la quarta dinastia [[Khentkaus I]], la tomba s'anomena sovint la ''"quarta piràmide de Gizeh"''. Aquest peculiar tomba, explorada per primer cop el 1932, tenia les característiques d'una piràmide doblement esglaonada i va ser originalment considerada una piràmide inacabada. El primer esglaó mesura 45,8 m × 45,5 m i consisteix en una pedra quadrada, que es deixa reposar a les pedreres locals. Està feta amb maons, com les [[mastaba|mastabes]] de la segona època. La construcció estava coberta de pedra calcària, com les grans piràmides, i assolia una altura de 17 [[Metre|m.]] En aquesta tomba hi havia un assentament per als sacerdots i un vaixell-tomba, que estava dotat dels atributs d'una completa tomba de governant.
== Després de la Quarta Dinastia ==
Gizeh havia estat una necròpolis destacada durant l'[[Regne Antic d'Egipte|Imperi Antic]] i ho va deixar de ser probablement a principis del [[Primer període intermedi d'Egipte|primer període intermedi]], quan va quedar abandonada. De l'[[Regne Mitjà d'Egipte|Imperi Mitjà]] en queden poques restes, i és sorprenent que, amb prou feines, el culte als morts a les piràmides s'evidenciï en aquella època. Només des de l'època de l'[[Imperi Nou d'Egipte]] i del [[Baix imperi d'Egipte]] hi ha un significatiu contrast a Giza, amb importants tombes altre cop. Està testimoniat que hi va haver obres de restauració de temples i piràmides.
[[Fitxer:Model of Giza pyramid complex-Kunsthistorisches Museum.jpg|thumbminiatura|Maqueta de les piràmides - reconstrucció amb el port ([[Museu d'Història de l'Art de Viena]])]]
 
== Arqueologia ==
816.767

modificacions