Orde dels Germans de Betlem: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'ordes i altres canvis menors
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 33:
 
Va ésser fundat en [[1658]] a Santiago de los Caballeros (avui [[Antigua Guatemala]]), capital de [[Guatemala]]. [[Pedro de San José Betancur]] era un frare canari del [[Tercer Orde Secular de Sant Francesc]] que, en arribar com a missioner a Guatemala, va fundar un hospital per tenir-hi cura dels malalts i pobres, al qual s'afegí una escola, un taller, infermeria, hospici, etc. Per atendre aquest hospital va constituir una [[confraria]] per l'evangelització dels indis i l'assistència als pobres, malalts i nens abandonats. També s'ocupà de prestar atenció als presos. Va rebre el suport del noble Rodrigo Arias Maldonado y Góngora, fill del governador de Costa Rica, que ingressaria en la confraria amb el nom de Rodrigo de la Cruz. La corona espanyola va aprovar la fundació de l'Hospital de Nuestra Señora de Belén, el [[2 de maig]] del [[1667]]. La comunitat era coneguda com els '''Germans de Betlem''' o '''Congregació dels Betlemites de les Índies Occidentals'''.
[[Fitxer:Sanhermanopedro.JPG|thumbminiatura|esquerra|200px|[[Pedro Betancur]], fundador de l'Ordre.]]
[[Fitxer:Rodrigodelacruz.jpg|thumbminiatura|esquerra|200px|Rodrigo de la Cruz, segon superior i persona fonamental en la consolidació de l'orde, amb l'hàbit.]]
[[Fitxer:ColegioMilitarMuseoDF.JPG|thumbminiatura|esquerra|200px|Colegio Militar (Mèxic), antic hospital betlemita.]]
Betancur va morir el mateix any, i Rodrigo de la Cruz, el seu successor al front de la comunitat fins a la seva mort en 1716, va consolidar-la escrivint-ne unes constitucions que van ésser aprovades pel bisbe Payo de Rivera el 25 de gener de 1668 i per [[Climent X]] el 2 de maig de 1672, però limitant-los a la ciutat de Guatemala. Per evitar conflictes amb l'[[Orde de Sant Francesc]], de la que, com a terciaris franciscans que eren els membres de la confraria, depenien, es van constituir com una confraria de seglars que vivia en comunitat, amb un hàbit diferent al franciscà. Així, el 15 d'octubre de 1667 els frares van vestir un nou hàbit similar al franciscà, però de color pard com el [[carmelita]]; els primers germans van ésser Rodrigo de la Cruz, Agustín de San José i Francisco de la Trinidad. Posteriorment, al costat esquerre de la capa es posà una petita placa metàl·lica amb la nativitat de Crist. A imitació dels eremites, els betlemites no podien afaitar-se la barba.