Bantu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|250px -> |miniatura
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 4:
 
L'expansió bantu té tres fases diferenciades. En la primera, van anar cap als boscos tropicals del centre del continent, pressionats per la sequera progressiva del [[Sàhara]] (cap al II mil·lenni aC). Durant la segona etapa, van moure's cap al sud i l'est i, en la tercera, van penetrar a [[Zàmbia]] i els territoris de la rodalia (I mil·lenni aC).
[[Fitxer:Niger-Congo map with delimitation.png|thumbminiatura|Els pobles bantus a l'Àfrica]]
 
La religió tradicional bantu no és uniforme per a tots els subgrups humans i alhora té unes característiques comunes: el [[culte dels avantpassats]]; la creença en un déu creador que no intervé en els assumptes humans i que per tant no és objecte de culte; tot i tothom (els animals, l'univers, els avantpassats, les persones vives) està relacionat per una [[causalitat]] mística motivada per una força vital, a la qual es pot accedir mitjançant la intervenció dels [[esperits]]; l'ús de substàncies especialment carregades de força mística, la [[màgia]] i recórrer als avantpassats. Hi ha [[bruixots]] que [[endevinació|endevinen]], [[ritus]] per a distintes crisis difícils, els pares i els caps són sacerdots, el cap de la tribu és el sacerdot suprem.<ref name=dic />
Línia 68:
La llengua bantu amb major nombre de parlants és el [[swahili]] (G 40). Els idiomes bantus comprenen un ventall que abasta des de llengües purament [[llengua tonal|tonals]] fins a les quals prescindeixen totalment del to amb funcions gramaticals i o semàntiques. Altres idiomes bantus importants són el [[lingala]], el [[luganda]], el kikongo (o [[koongo]]) i el [[chewa]] a Àfrica central i oriental i el shona, el [[ndebele]] (sovint considerat una llengua encara que en realitat és un [[dialecte]] del [[zulu]]), el [[setswana]], el [[sesotho]], el [[xhosa]], el [[sepedi]] i el [[swazi]] en el sud d'Àfrica. Algunes de les llengües són conegudes sense el prefix de classe (chewa per chichewa, swahili en comptes de kiswahili, zulu per isizulu, xhosa en lloc de isixhosa, etc.) mentre unes altres varien (setswana o tswana, sindebele o ndebele, etc.). No obstant això, la forma radical sense el marcador normalment no es dóna en aquestes llengües: a Bostwana, per exemple, els habitants són ''batswana'', una persona és un ''motswana'' i la llengua és ''setswana''.
 
[[Fitxer:Bantu zones.png|thumbminiatura|esquerra|Les 16 zones de parla bantu]]
 
Els [[Sud-àfrica|sud-africans]] de raça negra de vegades eren denominats oficialment ''bantus'' pel règim de l'[[apartheid]], de manera que ara allí es prefereix el terme ''sintu'' per a referir-se a aquest grup de llengües; ''si-'' és un prefix usat, entre altres conceptes, amb idiomes.