Països àrabs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 3:
 
Les [[frontera|fronteres]] dels diversos estats foren traçades per les [[potències colonials europees]] als segles [[segle XIX|XIX]] i [[segle XX|XX]]. Sovint es tracta de línies rectes dibuixades damunt un mapa sense haver tingut en consideració les característiques geogràfiques i demogràfiques del territori, i en especial l'estructura sovint tribal de la societat.
[[Fitxer:Arab world.png|thumb|336pxminiatura|esquerra|Els països àrabs. Les zones acolorides en verd clar són aquelles on hi ha importants minories de llengua no àrab. Les zones ratllades corresponen a països membres de la [[Lliga Àrab]] tot i que els arabòfons hi són minoria. No s'inclouen al mapa les minories arabòfones en països limítrofs no àrabs.]]
El nacionalisme àrab va sorgir durant la segona meitat del segle XIX, junt amb altres nacionalismes en el si de l'[[Imperi Otomà]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir un moviment anomenat [[panarabisme]] que aspirava a unir tots els països àrabs en una sola entitat política i que es va canalitzar en part mitjançant la [[Lliga Àrab]], que s'havia creat el 1945. Només [[Síria]], l'[[Iraq]], [[Egipte]] i el [[Iemen|Iemen del Nord]] van experimentar una unificació de curta durada. Les divisions colonials històriques i l'extensió geogràfica foren les raons principals del fracàs del panarabisme. El [[nacionalisme àrab]] també va tenir la seva força a la regió a mitjan [[segle XX]] i formava part de l'ideari de diversos líders egipcis, algerians, libis, siris i iraquians. Destacats nacionalistes àrabs foren [[Gamal Abdel Nasser]] (Egipte), [[Ahmed Ben Bella]] (Algèria), [[Hafez al-Assad]] i [[Bashar al-Assad]] (Síria), [[Muammar el Gaddafi|Moammar al-Qadhafi]] (Líbia) i [[Mehdi Ben Barka]] (Marroc).