Àrab: diferència entre les revisions

|sil=ara

}}

La '''llengua àrab''' —en àrab '''اللغة العربية''', ''al-luḡa al-ʿarabiyya''— és la [[llengua]] parlada en origen pel [[Àrabs|poble àrab]]. És una [[llengua semítica]], com l'[[hebreu]], l'[[arameu]], l'[[accadi]] o el [[sirià]]. Pel fet de l'expansió territorial a l'[[edat mitjana]] i per la difusió de l'[[Alcorà]], aquesta llengua s'ha estès per tot l'[[Àfrica nordsahariana|Àfrica nord-sahariana]] i bona part de l'[[Orient Pròxim]]. És la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis; així mateix, és la llengua oficial de la [[Lliga Àrab]] i una de les sis llengües oficials de l'[[ONU|Organització de Nacions Unides]].

 

=== Fonètica i fonologia ===

{{AP|Alfabet àrab}}

 

L'àrab empra un sistema d'escriptura propi que s'escriu de dreta a esquerra, tot unint les lletres entre si. D'aquesta manera, cada lletra de l'alfabet àrab pot prendre fins a quatre grafies diferents, segons si aquesta és escrita aïllada, al començament, al mig o al final de la paraula.

 

==== Cúfic ====

L'estil '''cúfic''' (en àrab: ''kūfī'') pren el seu nom de la ciutat de [[Kufa]], on es desenvolupà a partir del {{segle|VIII}}. Es caracteritza per la presència d'angles i un aire quadrat en general. Presenta diferents variants com, per exemple:

 

 

==== Estils perses ====

L'estil '''farsi''' (''fārsī'', 'persa') i els seus derivats procedeixen del ''ruqʿa'' i neix en les regions d'Àsia influïdes per la cultura persa. Dins dels estils d'origen persa cal destacar el '''''nastaʿliq''''', estil netament oriental, en el qual les lletres no es disposen sobre la línia d'escriptura: els mots tendeixen a començar un xic per sobre de la línia tot acabant just per sobre, donant la impressió que aquests "pengen". Presenta una alternança molt pronunciada en el traç.

 

==== Diwani ====

Inventat pel cal·lígraf [[Husam Rumi]] a partir de l'estil persa ''taʿliq'', fou força popular durant el regnat de [[Solimà I el Magnífic]] ([[1520]]–[[1566]]). És un estil barroc, molt ornamental, de línies llargues i corbes, tot prolongant el traç de manera que sovint s'uneixen lletres entre si quan no s'hauria de fer, i és freqüent que es provi d'escriure sense aixecar el càlam del paper.

 

==== Estils magrebí i andalusí ====

Aquest conjunt d'estils no deriven del ''naskh'', sinó que ho fan del cúfic. Tradicionalment emprada a l'Àndalus, el nord-est d'Àfrica i l'Àfrica occidental. El càlam emprat es diferencia dels habituals, ja que té una punta aguda similar a les de les plomes europees. Per aquesta raó, el traç és poc gruixut i tendeix a ser uniforme. Escapa a les regles de proporció aplicades en la resta d'estils, fet que permet una llibertat d'execució major.