Mossul: diferència entre les revisions

{{Infotaula geografia política}}

'''Mossul''' (en [[àrab]] '''الموصل''', ''al-Mawsil''; en [[kurd]] '''موصل''' o '''Mûsil'''; en [[siríac]] '''ܢܝܢܘܐ''', ''Nînwâ''; en [[turc]]: '''Musul''') és una ciutat de l'[[Iraq]], capital de la governació (''muḥāfaẓa'') de [[Governadorat de Nínive|Nínive]]. En àrab, es diu ''Al-Màwsil'', que ve de ''wasala'' ('unió de braços de riu') per estar situada en una unió de braços de riu prop del [[Tigris]]. Actualment (desembre 2005), la seva població, a manca d'estadístiques oficials, s'avalua en un milió i mig de persones. La població kurda ha recuperat pes en els últims dos anys dins la ciutat, però hi són majoria els àrabs.

 

== Història ==

La tradició [[musulmana]] en fa fundador Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l'[[imperi Persa|Imperi persa]] i el seu nom inicial hauria estat ''Khawlan''. Era seu d'un [[sàtrapa]] que portava el títol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria dit ''Budh-Ardashir''. Un escriptor àrab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom de ''Bih-Hormiz-Kawadh''. Apareix al [[segle VI]] com a cap de la metròpoli d'Athur, successora de [[Nínive]], on des del [[554]] s'hi havia establert un bisbe nestorià. Raban Ishoyahbh hi va fundar el [[570]] un convent a la riba occidental del [[Tigris]] enfront de Nínive, que després va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regió cap a l'oest i el sud es deia ''[[Adiabene]]'', i cap al nord es deia ''[[Beth Nuhadhra]]''.

L'any [[641]], Utba ben Farkad va ocupar Nínive (després anomenada ''Tall al-Tawba'') i tot seguit la guarnició de la fortalesa a l'altre costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Però, poc després, fou substituït per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki, s'hi van instal·lar els àrabs i va esdevenir ciutat militar (''misr'') i es va construir una gran [[mesquita]]. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a son germà Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] i [[Armènia]], mentre que d'altres diuen que el seu germà fou governador de l'[[Azerbaidjan]] i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul, va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de la [[Al-Jazira |Djazira]].

 

 

El [[1743]], fou assetjada per Nadir Shah, però Husayn Djalili, el governador, el va rebutjar. Des de llavors, el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià), que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal en fou pasha vuit vegades. El [[1834]], el soldà va posar fi als ''derebeys'' i va acabar amb l'autonomia i va destituir el pasha Yahya ben Numan al-Djalili.

El [[1879]], fou feta cap d'un wilayat anomenat ''Mossul'' amb els ''kadas'' de Mossul, [[Kirkuk]]. [[Irbil|Arbil]] i [[Sulaymaniyya]], però el [[1895]] els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa Čalabi Sabundji hi va regnar com a sobirà fins al [[1911]]. A finals d'octubre del [[1918]] fou ocupada pels [[Gran Bretanya|britànics]] i, encara que la regió havia de ser lliurada a [[França]] com establien els [[acords de Sykes-Picot]] del [[1916]], Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq ([[desembre]] del [[1918]]), a petició de Lloyd-George, el primer ministre britànic. Amb la [[conferència de San Remo]] de l'[[abril]] del [[1920]], la regió fou posada sota mandat britànic i la [[Societat de Nacions]] ho va confirmar el [[1925]].<ref name="GEC"/> El vilayat fou dividit en 4 províncies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.