Santuari d'Ise: diferència entre les revisions

 

Al Santuari d'Ise hi ha a més un bosc amb arbres sagrats i diferents zones on s'elaboren productes que són utilitzats com a [[Ofrena votiva|ofrenes]] sagrades: un camp d'arròs, una [[salina]], un [[hort]], factories tradicionals de [[seda]], [[Fibra de cànem|cànem]] i [[Terrissa|terrisseria]], llocs d'assecat de peix, etc. També posseeix algunes àrees culturals com una [[biblioteca]] i tres [[museu]]s, així com altres edificacions annexes.<ref name="Bunka">[http://www.isejingu.or.jp/english/bunka/bunka.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise – ''The Cultural Facilities of Ise Jingu''] (en anglès)</ref> Dins del Santuari tenen lloc una gran quantitat de cerimònies religioses diàries basades en els cicles agrícoles, indispensables en l'economia japonesa tradicional. Aquestes activitats estan organitzades per una jerarquia eclesiàstica que és l'encarregada de manejar els elements sagrats que són usats com a ofrenes: [[aigua]], [[foc]], [[aliment]]s, [[seda]], [[fusta]], [[música]] i [[dansa]], etc.<ref name="Maturi5">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/maturi/maturi5.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''The Annual Cycle of Ceremonias and Rice''] (en anglès)</ref> Tots els anys, creients procedents de tot el país acudeixen en [[Pelegrinatge|peregrinació]] al Santuari, fet conegut com a ''O-Ise-Mairi'', ja que, segons la tradició, els practicants del Shintō han d'acudir al santuari almenys una vegada en la seva vida. Primer ho fan al ''Gekū'' per posteriorment peregrinar al ''Naikū'', malgrat que aquest sector és accessible només de vegades especials.<ref name="Isemairi2">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/isemairi/isemairi2.htm Página oficial del Santuario de Ise - ''The suggested route for worshiping''] (en anglès)</ref><ref>[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/isemairi/isemairi2.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''The suggested route for worshiping''] (en anglès)</ref> Els santuaris principals de cada complex no són accessibles al públic i només poden ser vists a certa distància, des de darrere d'unes tanques.

 

== Origen mitològic i religiós ==

 

=== Relació amb Amaterasu Ōmikami ===

{{Japonès|[[Amaterasu|Amaterasu Ōmikami]] |天照大御神}}, deessa del [[Sol]], va ser filla dels déus Izanagi i [[Izanagi]], creadors del cel i la terra, i pares de la majoria dels ''kami.'' Va ser germana de [[Tsukuyomi]], déu de la nit i de [[Susanoo]], déu del mar.

 

 

=== Relació amb l'Emperador del Japó ===

 

A diferència d'algunes mitologies com la [[Mitologia grega|grega]], la [[mitologia japonesa]] connecta a diversos ''kami'' com a ancestres de molts clans i famílies influents en la [[Història del Japó|història japonesa]], inclosa la [[Família Imperial del Japó|Família Imperial]].<ref name="Myth3">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/myth/myth3.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise – ''The tale of the descent to earth of the descendants of Amaterasu Omikami, and of the 1st Emperor Jinmu''] (en anglès)</ref>

 

=== Pregàries ===

Dins del Santuari d'Ise existeixen dos tipus de {{Japonès|plegarias especiales ante los ''kami''|御祈祷|gokito}} ''kami'' (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">御祈祷</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''gokito?''</span>), que són realitzats en uns establiments anomenats ''Kaguraden'' -localitzats dins de ''Naikū'' i ''Gekū''-; aquestes pregàries es realitzen depenent del tipus de donació que realitzi el devot: ''Mike'' i ''Daidai-Kagura''.

 

 

=== Talismans i amulets ===

Els {{Japonès|[[talismà|talismans]] del Santuario|神宮大麻|Jingū Taima}} del Santuari (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮大麻</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Taima?''</span>) i els {{Japonès|[[amulet]]s del Santuari|神宮御守り|Jingū Omamori}} <span>del Santuari</span> (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮御守り</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Omamori?''</span>) són els objectes que brinden protecció de part dels ''kami.'' Els talismans són lliurats sempre al final d'una pregària i en general han de ser posats en un altar familiar; en canvi els amulets han de ser guardats en el cos. La tradició indica que un talismà protegeix a tots els membres de la família, mentre que un amulet només protegeix al que ho porti. Aquests objectes s'aconsegueixen en els ''Kaguraden'' de ''Naikū'' i de ''Gekū''.<ref name="Kagura2">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura2.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''Talisman/Charm or Amulet (Jingu Taima/Omamori). The Jingu Traditional Calendar (Jingu-reki)''] (en anglès)</ref>

 

 

== Arquitectura ==

El principal estil arquitectònic en el Santuari d'Ise és conegut com a {{Japonès|''[[Shinmeizukuri]]''|神明造}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神明造</span>, 'Shinmeizukuri'?), aquest estil no pot ser usat a la construcció d'un altre santuari fora d'Ise. cal destacar que totes les estructures estan unides amb encaixos i no unides per [[Clau (falca)|claus]].<ref name="PDF"/>

 

 

== Reconstrucció ==

Els santuaris de ''Naikū'' i ''Gekū'', igual que el Pont Uji i els tresors del santuari, són desmantellats i es construeixen noves edificacions i objectes amb la mateixa forma, en un lloc adjacent cada 20 anys; segons la creença Shintō que la naturalesa mor i reneix en un període de vint anys, en una cerimònia de purificació que tenia com a objectiu mantenir les edificacions en un constant bon estat, mantenint el seu estil original. Aquest succés especial es coneix en japonès com a {{Japonès|''[Jingū Shikinen Sengū''|神宮式年遷宮||extra=literalmente, "año de la ceremonia del traslado de los santuarios en el Santuario"}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮式年遷宮</span>, <nowiki>''Jingū Shikinen Sengū''</nowiki>? literalment, "any de la cerimònia del trasllat dels santuaris en el Santuari").<ref name="Sikinen">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/sikinen/sikinen.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''Shikinen Sengu Ceremony in Ise Jingu''] (en anglès)</ref>

 

 

=== ''Saiō'' i ''Saishu'' ===

Des de finals del [[segle VII]] fins al [[segle XIV]], el càrrec de Summa Sacerdotessa del Santuari d'Ise va ser assignat a una princesa s<span>o</span>ltera pertanyent a la [[Família Imperial del Japó]], coneguda amb el títol de {{Japonès|''[[Saiō]]'' o ''Saigū''|斎宮}} o Saigū (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">斎宮</span>, 'Saiō o ''Saigū'?''). Segons el ''Man'iōshū'' (L'antologia de les deu mil fulles), la primera ''Saiō'' que va existir en el santuari va ser la princesa Okunohime-miko, filla de l'Emperador Tenmu (673 – 686). La ''Saiō'' és esmentada en els capítols Aoi, Sakaki i Yugao del [[Genji Monogatari]], igual que en el capítol 69 del Ise Monogatari. Aquest sistema desapareixeria amb la convulsió política del període [[Període Nanboku-chō|Nanboku-chō]], que va provocar la divisió temporal de la Família Imperial en dues faccions rivals fins a finals del segle XIV.

 

 

=== ''Daigūji'' ===

El Summe Sacerdot o {{Japonès|''Daigūji''|大宮司}} és el representant executiu del Santuari i el seu nivell jeràrquic es troba sota la ''Saishu.'' Des de l'era Meiji fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], aquest càrrec tenia abast nacional i era nomenat per l'emperador.

 

 

== Bosc del Santuari ==

El {{Japonès|bosc del Santuari|神宮林|Jingū-rin}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮林</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū-rin?''</span>) cobreix una àrea de 5.410 hectàrees, que abasta un terç de la ciutat d'Ise. Aquest bosc està assentat sobre els Montes Kamiji, Shimaji i Takakura. Els santuaris principals de ''Naikū'' i ''Gekū'' estan situats sobre 90 hectàrees de boscos que no han estat tocats des de la fundació llegendària del Santuari. El bosc restant consisteix en 5.320 hectàrees d'arbres de [[Chamaecyparis obtusa|xiprer japonès]], la fusta del qual és usada per a la cerimònia de reconstrucció dels santuaris, des de temps medievals. El costum d'usar la fusta del bosc es va parar per diversos segles, fins que el 1926 es va iniciar un programa de reforestació del bosc, que proporcionarà fusta de xiprer japonès pels propers 200 anys. Els principals objectius d'aquesta reforestació, és tenir una font de fusta propera durant la cerimònia de reconstrucció i de mantenir la puresa del riu Isuzu i tenir estabilitat en el medi ambient de l'àrea.<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/isemairi/isemairi3.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''The divine forest at Ise Jingu''] (en anglès)</ref>