Vladímir Putin: diferència entre les revisions

 

==Ascendència, primers anys i educació ==

Putin va néixer el 7 d'octubre de 1952, a [[Leningrad]], [[República Socialista Federativa Soviètica de Rússia]], [[Unió Soviètica]] (en l'actualitat [[Sant Petersburg]], Rússia). Els seus pares foren Vladímir Spiridónovitx Putin (1911-1999) i Maria Ivànovna Putina (''soltera'' Xelómova, 1911-1998). La seva mare era una treballadora d'una fàbrica, i el seu pare era un [[Conscripció|recluta]] a l'[[Armada Soviètica]], on va servir a la flota de [[submarí|submarins]] a principis de 1930, i més tard va servir a les línies de front en el batalló de demolició de l'[[NKVD]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]<ref name=first-person>{{ref-llibre|títol=First Person|autor=Vladimir Putin, Nataliya Gevorkyan, Natalya Timakova, Andrei Kolesnikov|others=trans. Catherine A. Fitzpatrick|any=2000|editorial=[[PublicAffairs]]|pàgina=208|isbn=978-1-58648-018-9}}</ref><ref>[http://www.nytimes.com/books/first/p/putin-first.html First Person An Astonishingly Frank Self-Portrait by Russia's President Vladimir Putin] The New York Times, 2000</ref><ref>[http://articles.latimes.com/2000/mar/19/news/mn-10446/2 Putin's Obscure Path From KGB to Kremlin] ''Los Angeles Times'', 19 de març de 2000</ref><ref>[http://www.thedailybeast.com/newsweek/2012/02/19/portrait-of-the-young-vladimir-putin.html Portrait of the Young Vladimir Putin] Newsweek and the Daily Beast, 20 February 2012</ref> i fou greument ferit el 1942.<ref name=sakwa_p3>{{harv|Sakwa|2008|p=3}}</ref> Dos germans grans, Víktor i Albert, van néixer a mitjans de la dècada de 1930; Albert va morir al cap de pocs mesos de néixer, mentre que Víktor va sucumbir a la [[diftèria]] durant el [[setge de Leningrad]] en la Segona Guerra Mundial. L'avi patern de Vladimir Putin, Spiridon Ivànovitx Putin (1879-1965), fou un xef que en un moment o altre cuinà per a [[Vladímir Lenin]], l'esposa de Lenin [[Nadejda Krúpskaia]], i en diverses ocasions per a [[Ióssif Stalin]].<ref name=sakwa_p2>{{harv|Sakwa|2008|p=2}}</ref> L'àvia materna de Putin va ser assassinada pels ocupants alemanys de la regió de [[Tver]] en 1941, i els seus oncles materns van desaparèixer en el front de guerra.<ref name=sakwa_p2/>

 

L'ascendència de Vladimir Putin s'ha descrit com un misteri sense registres supervivents de qualsevol avantpassat de les persones amb el cognom «Putin» més enllà del seu avi Spiridon Ivànovitx. La seva autobiografia, ''Ot Pervogo Litsa'' (català: 'En primera persona'),<ref name=first-person/> que es basa en entrevistes de Putin, parla dels seus humils començaments, incloent-hi els primers anys en un [[Kommunalka|apartament comunal]], compartit per diverses famílies, a Leningrad.

 

 

Putin es va graduar en la branca de Dret Internacional de la Facultat de Dret de la [[Universitat Estatal de Sant Petersburg|Universitat Estatal de Leningrad]] el 1975, escrivint la seva tesi final sobre [[dret internacional]]. La seva tesi es va titular "El principi comercial de nació més afavorida en el Dret Internacional".<ref>Lynch, Allen. ''[http://books.google.com/books?id=uT1aD0D5FRAC&pg=PA15 Vladimir Putin and Russian Statecraft]'', p. 15 (Potomac Books 2011).</ref> Mentre era a la universitat, va haver d'unir-se al [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]], i en seguí sent membre fins que el partit es va dissoldre al desembre de 1991.<ref>Владимир Путин. ''От Первого Лица''. [http://www.kremlin.ru/articles/bookchapter6.shtml Capítol 6]</ref> També a la Universitat va conèixer [[Anatoli Sobtxak]] que més tard va jugar un paper important en la carrera de Putin. Anatoli Sobtxak en aquella època era un professor assistent i va donar classes a Putin sobre [[dret mercantil]] (khozyaystvennoye pravo).<ref name=Vlast>{{ref-llibre|cognom=Pribylovsky|nom=Vladimir|títol=Власть-2010 (60 биографий)|any=2010|editorial=Panorama|isbn=978-5-94420-038-9|pàgines=132–139|url=http://scilla.ru/works/knigi/vlast2010.pdf|enllaçautor=Vladimir Pribylovsky|lloc=Moscou|llengua= rus|capítol=Valdimir Putin}}</ref>

 

== Carrera al KGB ==

Putin es va unir al [[KGB]] el 1975 després de graduar-se, i es va sotmetre a un any de formació a l'escola del KGB 401 a Okhta, Leningrad. A continuació, va passar a treballar breument en la Segona Direcció Principal ([[Contraespionatge|contraintel·ligència]]) abans de ser transferit a la [[Primera Direcció Principal de la KGB|Primera Direcció Principal]], on, entre les seves funcions estava la vigilància dels estrangers i els funcionaris consulars a Leningrad.<ref name=sakwa_pp8-9>{{harv|Sakwa|2008|pp=8–9}}</ref><ref name=hoffman>{{ref-notícia|nom=David|cognom=Hoffman|url=http://www.washingtonpost.com/wp-srv/inatl/longterm/russiagov/putin.htm|títol=Putin's Career Rooted in Russia's KGB|obra=The Washington Post|data=30 de gener del 2000}}</ref>

 

 

=== Primers anys a Moscou (1996–1999)===

El 1996, l'alcalde Anatoli Sobtxak va perdre la seva reelecció com a alcalde de Sant Petersburg. Putin va ser cridat a Moscou i al juny de 1996 va esdevenir un Cap Adjunt del Departament de Gestió de la Propietat Presidencial, encapçalat per [[Pàvel Borodín]]. Va ocupar aquest càrrec fins al març del 1997. Durant el seu mandat Putin va ser el responsable de la propietat estrangera de l'Estat i el trasllat organitzat dels antics actius de la Unió Soviètica i el [[PCUS|Partit Comunista]] envers la Federació de Rússia.<ref name=Vlast/>

 

 

=== President interí (1999–2000)===

El 31 de desembre de 1999, Ieltsin va dimitir de forma inesperada i, d'acord amb la [[Constitució de Rússia]], Putin es va convertir en [[President en funcions de la Federació Russa]].

 

 

===Segon mandat presidencial (2004–2008)===

 

El 14 de març del 2004, [[eleccions presidencials de Rússia de 2004|Putin fou elegit]] president per a un segon mandat, amb el 71% dels vots.<ref name=elections-history/>La [[presa d'ostatges de Beslan]] va tenir lloc al setembre de 2004, i en ella van morir centenars de persones. En resposta, Putin va prendre una sèrie de mesures administratives.

 

===Tercer mandat presidencial (2012–present)===

 

El 4 de març de 2012, Putin va guanyar les [[eleccions presidencials de Rússia del 2012]] en la primera volta, amb el 63,6% dels vots.<ref name=elections-history/> Si bé es van donar a conèixer els esforços perquè les eleccions fossin transparents, incloent-hi l'ús de [[càmera web|càmeres web]] en els centres de votació, les eleccions van ser criticades per l'oposició de Rússia i pels observadors internacionals de l'[[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa]] per irregularitats de procediment.<ref>{{ref-web|títol=Russia’s presidential election marked by unequal campaign conditions, active citizens’ engagement, international observers say|url=http://www.osce.org/odihr/elections/88661|editor=[[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa]]}}</ref>

====Intervenció a la Península de Crimea ====

{{Principal|Crisi de Crimea}}

 

Arran de la [[EuroMaidan|revolució ucraïnesa de 2014]], l'exiliat president ucraïnès [[Víktor Ianukóvitx]] va posar per escrit la seva petició que Putin iniciés una acció militar per part de Rússia, "a fi i efecte d'establir la legitimitat, la pau, la llei i l'ordre, l'estabilitat i la defensa del poble d'Ucraïna".<ref>{{ref-notícia| url=http://www.nbcnews.com/storyline/ukraine-crisis/ousted-ukrainian-president-asked-russian-troops-envoy-says-n43506 |títol=Ousted Ukrainian President Asked For Russian Troops, Envoy Says |autor=Reuters |data=3 de març de 2014 |editorial=NBC News |consulta=21 de març de 2014 }}</ref> El mateix dia, Putin va demanar i va rebre l'autorització del Parlament de Rússia de desplegar tropes russes a Ucraïna en resposta a la crisi.<ref name="BBCPutinDeploys">{{ref-web|url= http://www.bbc.com/news/world-europe-26400597|títol=Putin to deploy Russian troops in Ukraine|editor=BBC News|data=1 de març de 2014|consulta=1 de març de 2014}}</ref> Les tropes russes, en conseqüència, es van mobilitzar a tota Crimea i al sud-est d'Ucraïna. Des del 2 de març, les tropes russes ja tenien un control complet sobre Crimea.<ref>http://www.thehindu.com/news/international/world/russian-parliament-approves-use-of-force-in-crimea/article5739708.ece |title=Russian Parliament approves use of army in Ukraine.</ref><ref name="walker-the-guardian-2014-descend">{{ref-notícia|cognom=Walker |nom=Shaun |data=4 de març de 2014 |url=http://www.theguardian.com/world/2014/mar/04/ukraine-crisis-russian-troops-crimea-john-kerry-kiev |títol=Russian takeover of Crimea will not descend into war, says Vladimir Putin |obra=[[The Guardian]] |consulta=4 de març de 2014 }}</ref><ref name="bloomberg-news-2014-request">{{ref-notícia|url=http://www.bloomberg.com/news/2014-03-04/russia-calls-ukraine-intervention-legal-citing-yanukovych-letter.html |títol=Russia Stays in Ukraine as Putin Channels Yanukovych Request |nom1=Sangwon |cognom1=Yoon |nom2=Daryna |cognom2=Krasnolutska |nom3=Kateryna |cognom3=Choursina |data=4 de març de 2014 |consulta=5 de març de 2104 |obra=[[Bloomberg News]] }}</ref> El 16 de març de 2014, ''[[The New York Times]]'' va informar els resultats d'un [[Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014|referèndum a Crimea]]: "una aclaparadora majoria de Crimea va votar diumenge a favor de la secessió d'Ucraïna i de la unió amb Rússia ... la qual cosa obligà els Estats Units i els seus aliats europeus a decidir amb quina rapidesa i amb quina força amenaçarien amb la imposició de sancions contra funcionaris russos, incloent-hi els principals assessors del president Vladímir V. Putin."<ref>16 de març de 2014, David Herszenhornmarch, ''The New York Times'', "Crimea Votes to Secede From Ukraine as Russian Troops Keep Watch."</ref>

Per al diari ''[[Vedomosti]]'', «el nivell creixent de criminalitat i de veredictes sorprenents i estranyament benèvols no fa altra cosa que reforçar el sentiment d'injustícia en el si de la societat russa<ref>{{ref-web |url= http://www.courrierinternational.com/article.asp?obj_id=67300 |títol= Russie. L'État de droit en faillite |consulta=14 juny 2014 |obra= |editor= Courrier international |data= 23-10-2006 |llengua= francès }}</ref>». Les associacions de defensa dels [[Drets Humans]], entre les quals, a Rússia, [[Memorial (societat)|Memorial]], fundada per [[Andrei Sàkharov]], així com una minoria de l'oposició, assenyalen que l'Estat de dret està amenaçat al país i denuncien l'autocensura dels mitjans de comunicació. Moltes capçaleres de premsa independents, així com la cadena de televisió NTV, recomprades per [[Gazprom]] i per altres estructures de l'Estat, semblen haver reduït llur visió crítica.

 

 

Les manifestacions d'una part de l'oposició, anomenades «[[Marxa del desacord|les Marxes del desacord]]», organitzades pel [[Front Civil Unit]], presidit per [[Garri Kaspàrov]] (antic campió del món d'escacs), [[Eduard Limónov]] (dissident polític, fundador i cap del [[Partit Nacional Bolxevic]], actualment [[L'Altra Rússia]]) i [[Mikhaïl Kassiànov]] (antic primer ministre de Ieltsin i després de Vladímir Putin), als quals pertanyen els partits més importants de l'oposició a la [[Duma]] ([[Partit Comunista de la Federació Russa|Partit Comunista]], [[Rodina]], [[Partit Liberal Democràtic de Rússia|LDPR]]), no van participar, són sovint prohibides per diverses raons per part de les autoritats. Aquest moviment aplega corrents polítics heterogenis, essencialment liberals, però també el partit nacional bolxevic, moviment de tipus híbrid, i una extrema dreta més tradicional.<ref>[http://www.horizons-et-debats.ch/index.php?id=117 «Cinquième colonne» de Washington en Russie].</ref>

 

===Religió===

El pare de Putin era "un comunista model, veritablement convençut dels seus ideals en tractar de posar en pràctica en la seva pròpia vida". Amb aquesta dedicació es va convertir en secretari de la cèl·lula del Partit en el seu taller i després de prendre classes de nit es va unir a l'oficina del partit de la fàbrica.<ref name=sakwa_p3>{{harv|Sakwa|2008|p=3}}</ref> Tot i que el seu pare era un "[[ateu]] militant",<ref name=Colton>{{ref-llibre|títol=Popular Choice and Managed Democracy: the Russian elections of 1999 and 2000|autor=Timothy J. Colton, Michael MacFaul|any=2003|editorial=The Brookings Institution|lloc=Washington DC}}</ref> La mare de Putin "era una devota creient ortodoxa". Per bé que ella seguia sense [[icona|icones]] a casa, assistia a l'església amb regularitat, tot i la persecució del govern de l'[[Església Ortodoxa Russa]] en aquest moment. Ella es va assegurar que Putin fos batejat en secret com un nadó i el va portar regularment als serveis religiosos. El seu pare n'era conscient, però feia els ulls grossos.<ref name=sakwa_p3/>