Guerra d'Independència Turca: diferència entre les revisions

|lloc= [[Àsia Menor]] i [[Tràcia]]

|resultat=Victòria decisiva de [[Turquia]] <br>[[Tractat de Lausana]]<br/>Derrocament del sultanat<br/>Reconeixment de la nova [[Turquia|República de Turquia]]

|general1= [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal Paixà]] <br>[[İsmet İnönü|İsmet Paixà]] <br>[[Kazım Karabekir|Kazım Karabekir Paixà]] <br>[[Ali Fuat Cebesoy|Ali Fuat Paixà]] <br>[[Mustafa Fevzi Çakmak|Fevzi Paixà]]

|general2= [[Anastàsios Papulas]]<br/>[[Georgios Hatzanestis]]<br/>[[Henri Gouraud]]<br/>[[Drastamat Kanayan]]<br/>[[Movses Silikyan]]<br/>[[George Milne]]<br/>[[Süleyman Şefik Paixà]]

== Rerefons==

[[Fitxer:Atatürk Kemal.jpg|miniatura|esquerra|[[Mustafa Kemal Atatürk]], líder dels nacionalistes turcs i primer [[president de Turquia]]]]

Després de la [[Primera Guerra Mundial]], i havent estat derrotat com les restants [[Potències Centrals]], l'[[Partició de l'Imperi Otomà|Imperi otomà va ser fragmentat]]. Per la [[Conferència de Londres (1920)]] [[Esmirna]] va passar a [[Grècia]], [[Antalya]] al [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i [[Cilícia]] a [[França]]. En la [[Conferència de San Remo]] (abril de 1920) s'acordà que [[Tràcia]] passés a sobirania grega i també que els [[Dardanels]] i el [[Bòsfor]] fossin desmilitaritzats. L'11 d'agost de 1920 se signà el [[Tractat de Sèvres]], segons el qual, [[Aràbia]] i [[Armènia]] obtenien la independència, el [[Kurdistan]] sota administració turca la seva autonomia, [[Egipte]], [[Iraq]] i [[Mandat Britànic de Palestina|Palestina]] passaven a ser mandats del [[Regne Unit]], [[Xipre]] es transformava en colònia britànica, i [[Síria]] (amb [[Alexandreta]], avui [[İskenderun]]) passava a ser mandat francès.

 

 

== Desenvolupament del conflicte ==

El maig de 1919 els grecs van desembarcar a Izmir ([[Esmirna]]) i les atrocitats que van cometre van ser de tal magnitud que en tot el país van sorgir associacions antiocupació i de defensa dels drets del poble turc. Aquestes associacions reunides primer a [[Erzurum]] ([[23 de juliol]] de 1919) i després a [[Sivas]] (4 de setembre de 1919) van elegir com a president a Mustafà Kemal. En aquest segon congrés van acordar unir-se en la '' Societat per a la Defensa dels Drets d'Anatòlia i [[Rumèlia]] '', germen del posterior [[Partit Republicà del Poble]]. A l'[[abril]] de [[1920]] els [[Triple Entesa|aliats]] dissolgueren la Cambra de Diputats a Istanbul i els parlamentaris que aconseguiren escapar es dirigiren a una localitat en la qual Mustafà Kemal havia fixat el seu quarter general, [[Ankara]]. Allà se celebra la Gran Assemblea Nacional en la qual fou elegit novament com a [[President de Turquia|President]]. A partir d'aquest moment hi hagué dos governs a Turquia, el del [[Sultà]] [[Mehmet VI]] a Istanbul i el de Mustafà Kemal a Ankara. Mustafà Kemal fou [[pena capital|condemnat a mort]], però, novament, ningú no estigué disposat a obeir aquesta ordre.

 

 

=== Front occidental ===

{{AP|Guerra grecoturca (1919-1922)}}

Les recentment formades [[Forces Armades de Turquia|Forces Armades]] derrotaren els grecs en les Batalles d'[[Batalla d'İnönü|İnönü]] (que va transformar a İsmet Bey en İsmet İnönü) i [[Batalla de Sakarya|Sakarya]] ([[1921]]).