Diferència entre revisions de la pàgina «Elâzığ»

8 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m
Tipografia
m (bot: - com ''Elezîz''. + com a ''Elezîz''.)
m (Tipografia)
Amb la partició del dominis [[ortúkides]], Kharpurt va correspondre a Rukn al-Dawla Daud d'[[Hisn Kayfa]] i més tard (1185) Kharpurt va formar una branca separada encapçalada per Nizam al-Din Ibrahim, al que va seguir el seu fill Khidr i el fill d'aquest Nur al-Din Artuk Shah. El [[1234]] l'[[aiúbida]] Al-Kamil va fer una expedició contra el soldà del [[Soldanat Seljúcida de Rüm]] i va annexar l'emirat de Kharpurt.
 
Després va pertànyer al [[Beylik d'Eretna]], a [[Dhu l-Kadr]], als [[Ak Koyunlu]], als [[safàvides]], i el [[1515]] fou ocupada pels [[Imperi Otomà|otomans]]. Degut als seus accessos molt complicats, Reşid Mehmed Pasha que hi va fer una inspecció el [[1834]], va decidir establir una seu administrativa però que no s'instal·laria a la fortalesa sinó a uns 5&nbsp; km, al lloc de Mezere o Mezre que vol dir "Llogaret" en àrab,<ref>o podria derivar de Mazra'a o mezra'a, "zona cultivada"</ref> referit al fet que abans estava deshabitat, i el [[1838]] s'hi van construir edificacions militars, un hospital i una casa pel governador per acomodar la població a seu d'un sandjak (i després d'un wilayat o província).
 
Al {{segle|XIX}} alguns viatgers occidentals l'esmenten com Mazraa. Sota el sultà [[Abdülâziz]], el [[1862]] (a proposta del governador Ismail Pasha) fou anomenada en turc otomà "Mamûretü'l-Azîz" (معمورة العزيز "Feta prospera per Aziz") tot i que el sultà no n'era fundador, i el nom es va donar també al sandjak i el [[1879]] al wilayat de nova creació. Durant molts anys Elâzığ va ser coneguda com a "Elâzîz" nom que era més fàcil de pronunciar i el [[17 de novembre]] de [[1937]] [[Mustafa Kemal Atatürk]] canvià el nom de la ciutat pel de "Elazık" que va ser canviat un mes després pel d'"Elâzığ" el [[10 de desembre]] de 1937. En [[kurd]] es coneix com a ''Elezîz''. La població abans de la guerra era de 10.000 a 12.000 habitants i al cens de la república havia passar a 20.052 habitants ([[1927]]). La seva evolució demogràfica<ref>Enciclopèdia de l'Islam, VI, pàg. 326</ref> fou:
* 2008: 389.774
 
Als anys seixanta es va construir la central hidroelèctrica de Keban a 45&nbsp; km i els treballadors es van establir a la ciutat (que durant uns anys va tenir una població amb més homes que dones) i molts hi van restar. També s'hi van establir milers de pagesos expropiats per la construcció de la central, que hi van invertir les indemnitzacions rebudes, i els grans propietaris van invertir en una societat per accions que va construir una fàbrica de tubs de plàstic i una de cuiro. En la seva província hi hagué el [[terratrèmol de Turquia del 2010]]
 
== Personatges il·lustres ==
118.587

modificacions