Viquipèdia

Batalla de Roliça: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
- {{FR}}
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Línia 13:
 
== Antecedents ==
L’exèrcit d’observació de la Gironda, després de creuar Espanya, va entrar a Portugal el [[17 de novembre]] de [[1807]], acompanyat de tres divisions espanyoles i el dia 30 [[Jean-Andoche Junot]] va entrar a [[Lisboa]] amb uns 1.500 homes esgotats de la marxa mentre el gruix de l'exèrcit va arribar els dies següents. No hi va haver resistència a la invasió però la família reial va refugiar-se a [[Brasil]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Oman |nom=Charles |títol=A History of the Peninsular War |pàgines=28 |editorial=Kessinger Publishing |any=2010 |isbn=1432636820}}</ref>
Als mesos després d’ocupar [[Portugal]], [[Napoleó]] va emprendre la conquesta i el control d’Espanya. Va trobar molta resistència, però desorganitzada fins i tot quan era efectiva. A finals de juliol, els espanyols havien enfrontat amb els francesos una dotzena de vegades, guanyant, o almenys sense perdre, en set d’aquests encontres. La seva victòria més espectacular va ser al sud d'Espanya el 23 de juliol de 1808, quan el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]] va envoltar i va obligar a 18.000 francesos sota el [[Pierre-Antoine Dupont de l'Étang|general Dupont]] a rendir-se a la [[batalla de Bailèn]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Foy |nom=Maximilien Sébastien |títol=History of the war in the Peninsula under Napoleon |volum=vol.II |pàgines=347-351 |editorial=S. and R. Bentley |any=1827}}</ref> El 30 de juliol de 1808, el general de divisió francès [[Louis Henri Loison]] va massacrar la població a [[Évora]].▼
 
▲AlsEl mesosdescontentament creixia dia a dia i, quan va esclatar la revolta a Espanya el 2 de maig de 1808, la posició de Junot es va tornar difícil de sostenir, ja que a les tropes espanyoles que l’havien acompanyat simpatitzaven amb la revolta. Les revoltes van sorgir a Portugal el juny i el juliol de 1808 i van portar a la decisió d’enviar un contingent britànic. Mesos després d’ocupar [[Portugal]], [[Napoleó]] va emprendre la conquesta i el control d’Espanya. Va trobar molta resistència, però desorganitzada fins i tot quan era efectiva. A finals de juliol, els espanyols havien enfrontat amb els francesos una dotzena de vegades, guanyant, o almenys sense perdre, en set d’aquests encontres. La seva victòria més espectacular va ser al sud d'Espanya el 23 de juliol de 1808, quan el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]] va envoltar i va obligar a 18.000 francesos sota el [[Pierre-Antoine Dupont de l'Étang|general Dupont]] a rendir-se a la [[batalla de Bailèn]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Foy |nom=Maximilien Sébastien |títol=History of the war in the Peninsula under Napoleon |volum=vol.II |pàgines=347-351 |editorial=S. and R. Bentley |any=1827}}</ref> El 30 de juliol de 1808, el general de divisió francès [[Louis Henri Loison]] va massacrar la població a [[Évora]].
El [[Robert Stewart, vescomte de Castlereagh|vescomte de Castlereagh]] va enviar a [[Arthur Wellesley de Wellington]], comandant de les forces britàniques a Portugal, desembarcant a [[Mondego]], esperant els reforços de [[John Moore (general)|John Moore]] des de [[Suècia]] i de [[Hew Whitefoord Dalrymple]] des de [[Gibraltar]], qui hauria de prendre el comandament de totes les forces. Mentre no cedia el relleu del comandament, Wellington va prendre la iniciativa, amb idea de dirigir-se a [[Lisboa]] seguint a les tropes de [[Henri François Delaborde]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Weigley |nom=Russell Frank |títol=The Age of Battles: The Quest for Decisive Warfare from Breitenfeld to Waterloo |pàgines=411 |editorial=Indiana University Press |any=2004 |url=https://books.google.es/books?id=abPUKDlNmRsC&pg=PA411&dq=wellesley+Hew+Whitefoord&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiL7pH5n5LlAhU_A2MBHX-LCYgQ6AEIUjAF#v=onepage&q=wellesley%20Hew%20Whitefoord&f=false}}</ref> que havien estat enviades per [[Jean-Andoche Junot]] per frenar als anglesos mentre ell arribava amb el seu exèrcit, més nombrós, per enfrontar-se als aliats.▼
 
▲ElCoordinat amb la Junta Provisional del Govern del Regne Suprem, que s'havia format a Porto, el [[Robert Stewart, vescomte de Castlereagh|vescomte de Castlereagh]] va enviar a [[Arthur Wellesley de Wellington]], comandant provivional de les forces britàniques a Portugal, desembarcant a [[Mondego]]Lavos, al sud de Figueira da Foz entre l'1 i el 5 d'agost, esperant els reforços de [[John Moore (general)|John Moore]] des de [[Suècia]] i de [[Hew Whitefoord Dalrymple]] des de [[Gibraltar]], qui hauria de prendre el comandament de totes les forces. Mentre no cedia el relleu del comandament, Wellington va prendre la iniciativa, amb idea de dirigir-se a [[Lisboa]] seguint a les tropes de [[Henri François Delaborde]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Weigley |nom=Russell Frank |títol=The Age of Battles: The Quest for Decisive Warfare from Breitenfeld to Waterloo |pàgines=411 |editorial=Indiana University Press |any=2004 |url=https://books.google.es/books?id=abPUKDlNmRsC&pg=PA411&dq=wellesley+Hew+Whitefoord&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiL7pH5n5LlAhU_A2MBHX-LCYgQ6AEIUjAF#v=onepage&q=wellesley%20Hew%20Whitefoord&f=false}}</ref> que havien estat enviades per [[Jean-Andoche Junot]] per frenar als anglesos mentre ell arribava amb el seu exèrcit, més nombrós, per enfrontar-se als aliats.
[[Fitxer:Battle of Roliça map.jpg|thumb|300px|Mapa de la batalla]]
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Roliça»