Poder públic: diferència entre les revisions

Els '''poders públics''' són el conjunt d'[[autoritat]]s que [[supervisor|dirigeixen]] l'[[administració pública]] d'un [[estat]] i que tenen [[Poder (sociologia)|poder]] per aplicar les [[legislació|lleis]] al seu territori. Els règims democràtics organitzats segons la [[separació de poders]], per tal que no quedin tots concentrats en una mateixa persona, distingeixen, en major o menor grau, el [[poder legislatiu]] (redacta les lleis i sol contral a l'executiu, com a Espanya el [[Senat]]), el [[poder executiu]] (interpreta i posa en pràctica les lleis i crea una agenda de polítiques públiques, A Espanya i Catalunya ho fan els [[govern]]s als [[parlament]]s) i el [[poder judicial]] (s'ocupa de resoldre els conflictes entre particulars o entre governs i particulars, la seva independència és primordial per a la imparcialitat, que és el que li dóna la autoritat; sol ser el conjunt de jutges, magistrats i tribunals judicials).

 

 

== Història ==

Segons un codi de dret canònic mallorquí del [[segle XVIII]], al poder públic li corresponia d'emparar i defensar les llibertats dels ciutadans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Amorós |nom=Tomàs |títol=Mallorca, 1740-1800: memòries d'un impressor |url=http://books.google.cat/books?id=Sso1s4INRdcC&pg=PA458&dq=Poder+p%C3%BAblic+estat&hl=ca&sa=X&ei=2DwGU_6CK5HH7AaEsYGwCA&ved=0CFsQ6AEwCDgo#v=onepage&q=Poder%20p%C3%BAblic%20estat&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1983 |pàgines=458 |isbn=8472025896}}</ref> A finals del segle XVIII, l'[[estat de dret]] sotmetia als poders públics al dret.