El nom de ''Rússia'' es deriva de ''Rus'' (Русь, 'Rus'), nom que es referia a la [[Rus de Kíev]]. No hi ha una teoria generalment acceptada pel que fa a l'origen etimològic del mot. Segons la teoria normanista, que és la més acceptada a [[Occident]], el mot ''Rus'' va ser adoptat pels eslaus de l'arrel nòrdica ''roðr'' o ''roþs-'' en paraules compostes (''roths-''), de manera directa, o per mitjà del [[finès]] ''Ruotsi''. El terme nòrdic significava 'gent que rema', ja que remar era el principal mètode per a navegar els rius russos i que es relaciona amb l'àrea costanera sueca de [[Roslagen]] o Roden, d'on havien sortit els [[varegs]] segons la ''Crònica russa primària'', i que s'havien fusionat amb els eslaus, i formarien així el poble rus. Segons aquesta teoria el nom ''Rus'' hauria tingut el mateix origen que els noms finès i [[estonià]] per a referir-se a [[Suècia]]: ''Ruotsi'' i ''Rootsi''.
Les teories antinormanistes, que van sorgir des del [[segle XVIII]] però que cobrarien més força en el [[segle XX]], suggereixen que, atès el nivell cultural dels varegs, la cultura avançada dels eslaus no els podia convidar pas. Així, els elsavicistes neguen o reinterpreten la ''Crònica primària russa'', que diu que els varegs foren "convidats". [[Borís Ribakov]], el principal proponent contemporani de la teoria, afirma que Nèstor, l'autor putatiu de la ''Crònica'', havia fet diverses manipulacions proescandinaves que revelaven la seva predilecció política i el seu antagonisme al partit progrec de [[Vladímir Monomakh]]. Les teories no normanistes suggereixen que el nom de ''Rus'' prové d'un nom eslau antic que significava 'poble del riu'. L'arrel russa s'ha preservat en les paraules eslava i russa modernes de ''ruslo'' i ''rusalka''. Per altra banda, altres teories suggereixen que es deriva de la paraula eslava ''rusi'', 'ros'.
