Diferència entre revisions de la pàgina «Rússia»

10.244 bytes afegits ,  fa 11 mesos
m
Revertides les edicions de 83.56.146.185. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
m (Revertides les edicions de 83.56.146.185. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{Infotaula geografia política
moscu es un lloc a mon molt gran. Gracies
| ciutat_gran = Moscou
| superficie_aigua_per = 0,5%
| etiqueta_fundacio = Independència
| etiqueta_fundacio1 = - Declarada}}
'''Rússia''' (en rus: Росси́я, ''Rossia'') o la '''Federació Russa'''<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0057409 Rússia]. Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 14 d'agost, 2008</ref> (en rus: Росси́йская Федера́ция, ''Rossískaia Federàtsia'')<ref>{{ref-web
| url = http://www.constitution.ru/en/10003000-02.htm| títol = The Constitution of the Russian Federation| consulta = 26 de desembre, 2007| obra = De l'article primer:Els noms "Federació Russa" i "Rússia" seran iguals"
}}</ref> és un [[estat transcontinental]] d'[[Euràsia]]. És una [[república semipresidencialista]] integrada per subjectes federals. Rússia limita amb [[Noruega]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Bielorússia]], [[Ucraïna]], [[Geòrgia]], [[Azerbaidjan]], [[Kazakhstan]], la [[República Popular de la Xina]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nord]]. L'extrem oriental del país —i del continent asiàtic— és molt a prop de l'[[estat dels Estats Units]] d'[[Alaska]]. Amb una superfície de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és el país més extens del món; la superfície de Rússia és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món.<ref>{{ref-web
| url = http://encarta.msn.com/encyclopedia_761569000_4/Russia.html| títol = "Russia"| consulta = 26 de desembre, 2007| cognom = Microsoft® Encarta® Online Encyclopedia 2007
}}</ref> Amb 142 milions d'habitants, és el novè país més poblat.
 
La història de Rússia comença amb els [[eslaus orientals]]. Els eslaus emergiren com a grup ètnic a [[Europa]] entre els segles III i IV dC.<ref name=britannica>{{ref-web |url= http://global.britannica.com/place/Russia |títol=Russia| editor=Encyclopedia Britannica}}</ref> Fundat i governat pels [[víking]]s i els seus descendents, el primer estat eslavooriental, la [[Rus de Kíev]], sorgí en el segle IX, i adoptà el cristianisme de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantí]] el 988, donant inici a la síntesi de les cultures bizantina i eslava que definiria la cultura russa dels següents mil anys.<ref name = Curtis>{{ref-web |cognom=excerpted from Glenn E. Curtis (ed.)|títol=Russia: A Country Study: Kievan Rus' and Mongol Periods| editor=Washington, DC: Federal Research Division of the Library of Congress|any=1998|url= http://www.shsu.edu/~his_ncp/Kievan.html| consulta=20 de juliol, 2007}}</ref> Rus de Kiev es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós fou el [[Gran Ducat de Moscou|gran ducat de Moscou]], que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'[[Horda d'Or]]. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev. Al [[segle XVIII]], ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'[[imperi Rus|Imperi rus]], que s'estenia des de [[Polònia]] cap a l'oest a l'[[oceà Pacífic]]. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la [[Unió Soviètica]], l'[[estat socialista]] constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la [[Guerra Freda|guerra freda]].
Lol
 
Amb la dissolució de la Unió soviètica el 1991, la Federació Russa fou fundada, però és reconeguda com la personalitat legal de continuïtat de la Unió Soviètica. Així doncs, Rússia és membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] i membre principal de la [[Comunitat d'Estats Independents]]. Rússia és un país amb armament nuclear i té la reserva d'armes de destrucció massiva més gran del món.
 
És un dels estats coneguts en l'economia internacional com a [[BRIC]].
 
== Toponímia ==
El nom de ''Rússia'' es deriva de ''Rus'' (Русь, 'Rus'), nom que es referia a la [[Rus de Kíev]]. No hi ha una teoria generalment acceptada pel que fa a l'origen etimològic del mot. Segons la teoria normanista, que és la més acceptada a [[Occident]], el mot ''Rus'' va ser adoptat pels eslaus de l'arrel nòrdica ''roðr'' o ''roþs-'' en paraules compostes (''roths-''), de manera directa, o per mitjà del [[finès]] ''Ruotsi''. El terme nòrdic significava 'gent que rema', ja que remar era el principal mètode per a navegar els rius russos i que es relaciona amb l'àrea costanera sueca de [[Roslagen]] o Roden, d'on havien sortit els [[varegs]] segons la ''Crònica russa primària'', i que s'havien fusionat amb els eslaus, i formarien així el poble rus. Segons aquesta teoria el nom ''Rus'' hauria tingut el mateix origen que els noms finès i [[estonià]] per a referir-se a [[Suècia]]: ''Ruotsi'' i ''Rootsi''.
 
Les teories antinormanistes, que van sorgir des del [[segle XVIII]] però que cobrarien més força en el [[segle XX]], suggereixen que, atès el nivell cultural dels varegs, la cultura avançada dels eslaus no els podia convidar pas. Així, els elsavicistes neguen o reinterpreten la ''Crònica primària russa'', que diu que els varegs foren "convidats". [[Borís Ribakov]], el principal proponent contemporani de la teoria, afirma que Nèstor, l'autor putatiu de la ''Crònica'', havia fet diverses manipulacions proescandinaves que revelaven la seva predilecció política i el seu antagonisme al partit progrec de [[Vladímir Monomakh]]. Les teories no normanistes suggereixen que el nom de ''Rus'' prové d'un nom eslau antic que significava 'poble del riu'. L'arrel russa s'ha preservat en les paraules eslava i russa modernes de ''ruslo'' i ''rusalka''. Per altra banda, altres teories suggereixen que es deriva de la paraula eslava ''rusi'', 'ros'.
 
== Història ==
{{AP|Història de Rússia}}
La història de Rússia, com a tal, comença amb l'arribada dels [[eslaus]] orientals, el grup ètnic de què posteriorment derivarien els russos, [[ucraïnesos]] i [[bielorussos]].
 
El primer estat eslau oriental va ser el ''Rus'' o [[principat de Kíev]], que va adoptar el [[cristianisme]] per la important influència de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantí]] el [[988]], començant així la fusió entre les cultures eslava i bizantina que caracteritzaria la russa durant els següents set segles. El [[Rus de Kíev]] es desintegraria finalment en diversos regnes que competirien entre si per figurar com a hereus de la seva civilització i pel predomini territorial a la zona i que van acabar sota domini [[mongol]].
 
[[Fitxer:Nowgorod 2005 Millenium Monument.jpg|miniatura|esquerra|150px|Monument al mil·lenari de Rússia, a la ciutat de [[Nóvgorod]], obra de Mikhaïl Mikeixin i Víktor Gàrtman (1862) ]]
Després del [[segle XIII]], [[Moscòvia]] va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural. Arribat el [[segle XVIII]], el principat de Moscou havia arribat a convertir-se en el vast [[Imperi Rus|Imperi rus]], incloent-hi des de [[Polònia]] a l'est fins a l'[[oceà Pacífic]] a l'oest. L'expansió cap a l'oest va avivar la consciència russa de retard respecte als països europeus i va acabar amb l'aïllament dels primers temps. Els successius règims del segle XIX van respondre a les esmentades pressions amb una combinació d'un tímid reformisme i fortes repressions. El [[feudalisme]] rus va ser abolit formalment el [[1861]], però en uns termes desfavorables per a la pagesia i va servir per a incrementar les pressions revolucionàries. Entre l'abolició de la [[servitud]] i el començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] el [[1914]], les reformes de [[Piotr Stolipin]], la [[constitució]] de [[1906]] i la [[duma]] estatal van introduir notables canvis en l'[[economia]] i la [[política]] del país; tanmateix, els [[tsar]]s no van estar a l'altura de les circumstàncies per a cedir poder autoritari. L'últim [[monarca]], el [[tsar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], va regnar fins al [[1917]].
 
La derrota militar en la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] i l'escassetat de menjar va aplanar el camí de la [[Revolució russa]] de [[1917]], que va col·locar en el poder els [[bolxevics]] dirigits per [[Vladímir Lenin]]. Entre [[1922]] i [[1991]], la història de Rússia és essencialment la història de la Unió Soviètica, un [[estat federal]] que va ocupar una extensió territorial similar a la de l'antic Imperi rus. La [[Unió Soviètica]] es va configurar com un estat [[socialista]] de partit únic sota la direcció del [[partit comunista|Partit Comunista]], abolint-se la propietat privada dels mitjans de producció i instaurant-se un sistema d'economia planificada. A finals dels anys 80, sent crítica la debilitat de la seva estructura econòmica i política, certs canvis en l'executiva del partit i en l'economia van marcar el final de la Unió Soviètica.
 
La història de la [[Federació Russa]] pròpiament dita és curta, i es remunta el seu naixement a la [[dissolució de la Unió Soviètica]] a finals del [[1991]]. Tanmateix, Rússia ha existit com a estat durant més de mil anys, i fou durant bona part del [[segle XX]] el nucli de l'URSS, de qui Rússia ha reivindicat ser el successor legítim en l'escena internacional. De tota manera, diversos analistes sostenen que amb la dissolució de la Unió Soviètica, Rússia va perdre la seva condició de superpotència en haver d'emprar grans esforços per a consolidar el nou sistema econòmic i polític.
 
Rússia va intentar construir una economia de mercat mitjançant l'abandonament de la planificació centralitzada i la propietat estatal i cooperativa que constituïen la base de l'organització econòmica soviètica, amb resultats sovint traumàtics. Malgrat els vaivens, Rússia encara conserva avui una continuïtat cultural i social amb el seu passat tsarista i després socialista. Roman la incògnita de com evolucionaran les seves noves institucions federals amb el pas del temps, ja que el poder executiu continua mantenint gran influència sobre el [[parlament]], els governs regionals i la societat civil en general.
 
== Geografia ==
326.362

modificacions