Binocle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 139.47.114.132. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m primeres correccions
Línia 2:
El '''binocle''' (mot usat generalment en plural, '''binocles''')<ref>No s'ha de confondre ''binocle'', substantiu que identifica un tipus concret d'instrument òptic, amb l'adjectiu genèric ''binocular'', 'que empra tots dos ulls alhora'.</ref> és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el [[monocle]] i el [[telescopi]], però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'[[estereoscòpia]] en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment. Els binocles són coneguts també com a '''prismàtics''' en la parla quotidiana.
 
Els prismàtics posseeixen un parell de tubs. Cada tub conté una sèrie de lents i un [[prisma (òptica)|prisma]], que amplia la imatge per a cada ull i això provoca la estereoscòpíaestereoscòpia.
 
== Funcionament ==
Línia 8:
L'ampliació s'assoleix quan la [[llum]] travessa cada sèrie de [[lent]]s. Els prismes corregeixen la imatge col·locant-la en la posició correcta, per mitjà del principi de [[reflexió interna total]], a diferència dels [[telescopi]]s que la mostren invertida. Tradicionalment, la majoria dels models usen un parell de [[prisma (òptica)|prismes porro]]. L'[[ocular]] de cada càmera no està alineat amb l'[[objectiu]], i el prisma reflecteix la llum en forma de ''S'' cap a l'ocular.
 
Molts dels models permeten ajustar la distància entre els oculars per adaptar-se a la cara de diferents usuaris. També posseeixen una '''roda d'enfocament''' que es gira per enfocar la imatge. Generalment, l'ocular dret té un '''anell de correcció diòptrica''', que es gira per aconseguir la [[diòptria]] diferent en l'ocular esquerre i millorar més l'enfocament de la imatge observada amb ambdós ulls.
Com abunden els models de prismàtics amb alta ampliació d'imatge, en anglès es defineixen els prismàtics com ''un parell de petits telescopis''.
 
Molts dels models permeten ajustar la distància entre els oculars per adaptar-se a la cara de diferents usuaris. També posseeixen una '''roda d'enfocament''' que es gira per enfocar la imatge. Generalment, l'ocular dret té un '''anell de correcció diòptrica''', que es gira per aconseguir la [[diòptria]] diferent en l'ocular esquerre i millorar més l'enfocament de la imatge observada amb ambdós ulls.
 
== Classificació dels prismàtics ==
La classificació es basa en el nivell d'ampliació d'imatge i el diàmetre de l'objectiu, amidat en [[mil·límetre]]s, s'indica amb dos nombres separats per una '''X'''. Per exemple, un parell de prismàtics de ''12X50'' tenen un nivell d'ampliació de ''12X'' i un parell d'objectius de 50 [[mm]] de diàmetre.
 
Els prismàtics de menor abast són de '''3X10''' i s'usen en els teatres o els circs. Els de '''7X50''' i '''10X50''' són per a l'observació amateur casolana. Els de '''12X50''' fins a '''20X50''' són per a l'exploració. Tots els anteriors se sostenen amb les mans, no obstant això, existeixen prismàtics tan grans com '''20X80''', '''20X140''' i de major grandària, que se sostenen en trípodes, a causa del seu pes.
 
També existeixen prismàtics més gran com ara 20X80 o 20X140 i majors, dissenyats per a ser utilitzats només amb trípodes degut al seu elevat pes i augments.
Els prismàtics de menor abast són de '''3X10''' i s'usen en els teatres o els circs. Els de '''7X50''' i '''10X50''' són per a l'observació amateur casolana. Els de '''12X50''' fins a '''20X50''' són per a l'exploració. Tots els anteriors se sostenen amb les mans, no obstant això, existeixen prismàtics tan grans com '''20X80''', '''20X140''' i de major grandària, que se sostenen en trípodes, a causa del seu pes.
 
El nivell d'ampliació pràctic és fins a 10X. Els models sostenibles amb les mans són de fins a 20X. Els models superiors a aquest nivell són tan sensibles al moviment que quan se subjecten amb les mans, fins i tot fermament, transmeten tremolors a la imatge observada, provocats pels mínims moviments naturals de les mans. A causa d'això, aquests potents prismàtics han de sostenir-se amb trípodes ferms que absorbeixin la vibració de la mà. Malgrat això, existeixen models que se sostenen amb les mans que per a evitar els tremolors tenen un dispositiu estabilitzador d'imatge.