Gregorio García de la Cuesta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
|||
Línia 35:
Ja era [[coronel]], quan esclatà la guerra amb [[França]] i fou enviat al [[Rosselló]] ([[1793]]), aconseguint amb el seu comportament una envejable reputació. S'apoderà de [[Cabestany]] i [[Vernet]], sent ferit prop de [[Perpinyà]]; assistí, entre altres fets d'armes, a la desgraciada batalla de Pinestortes i es distingí notablement en la presa de [[Portvendres]] i de [[Cotlliure]], mereixent ascendir pels seus serveis al grau de mariscal de camp. Quan en la següent campanya els francesos entraren a [[Catalunya]], García de la Cuesta, que per poc temps havia estat governador del [[castell de Figueres]] i ocupat també el lloc de segon del comte de la Unión, contribuí a expulsar-los d'allà, prenent part important en els triomfs assolits pel general [[José de Urrutia y de las Casas|Urrutia]] a les viles de [[Fluvià]] i a [[Pontós]]; s'apoderà a viva força de [[Puigcerdà]] i de [[Bellver de Cerdanya]], i restà a punt d'apoderar-se de [[Montlluís]], fet que no arribà a efectuar per haver-se signat llavors la [[Pau de Basilea]].
El [[1796]] era tinent general i se li concedí el comandament superior de les [[Illes Balears]], passant poc temps després a la presidència del [[Consell de Castella]]. Malgrat d'això, va incórrer en el desgrat de [[Manuel Godoy|Godoy]] ([[1801]]) i fou confinat a les muntanyes de [[Santander]], on i va romandre més de set anys. [[Ferran VII]] el nomenà el [[1808]] capità general de [[Castella la Vella]] i de seguida virrei de [[Mèxic]], però
Pel seu caràcter sever, inflexible i adust, es féu poc grat a alguns individus influents de la [[Junta Suprema Central]], i en el consell de generals reunits a Madrid el [[5 de setembre]], s'enfrontà amb el general [[Francisco Javier Castaños|Castaños]], que llavors estava molt cregut pel seu recent i gloriós triomf de [[Bailén]], no es mostrà proper a reconèixer en aquell l'autoritat al que per la seva major antiguitat i experiència de la guerra creia tenir dret. Encara el seu caràcter li comportà un altre seriós disgust, per la manca de respecte amb el que tractà al baila [[Antonio Valdès|Valdès]], president de la Junta provincial de [[La Corunya]]. Estimant García de la Cuesta que aquesta Junta era il·legal i sediciosa, i considerant que aquell era el principal culpable de la seva organització i funcionament, el va fer prendre i conduir a [[Segòvia]], sense fer ni cas de la invitació quelcom impertinent que li féu el [[comte de Floridablanca]], com a membre de la Junta central, perquè el deixes en llibertat. Aquesta forma de procedir disgustà tant a la Junta, que el va deposar del comandament i el féu conduir arrestat a [[Sevilla]] per a respondre als càrrecs que se li fessin.
| |||