Perífrasi verbal: diferència entre les revisions

Les ''perífrasis verbals'' són estructures formades per un [[verb]] auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal ([[infinitiu]], [[gerundi]] o [[participi]] de passat). El conjunt té un [[significat]] unitari que va més enllà del sentitsignificat de cada component i que s'ha d'analitzar com un tot; enper aquest sentitesguard, els components d'una perífrasi verbal actuen solidàriament. Les perífrasis verbals permeten matisar l'acció més enllà dels temps (present, passat i futur) i dels modes (indicatiu, subjuntiu), que s'expressen per mitjà de la [[conjugació]], és a dir, a través de morfemes que s'afegeixen al final de l'arrel verbal. Es considera que les perífrasis verbals matisen l'aspecte verbal (perífrasis aspectuals) o el mode (perífrasis modals).

La '''partícula d'enllaçde lligam''' o '''nexe''', que és optativa, sol ser ''a'' o ''de'', i sol aparèixer abans d'un [[infinitiu]], però també hi ha perífrasis verbals amb [[participi]] de passat que tenen una partícula, com [donar + per + participi de passat].

Tradicionalment s'ha considerat que la construcció [haver + participi] no és una perífrasi, sinó ununa recurseina per a expressar temps perfets. Igualment, la construcció [va + infinitiu], que permet expressar el passat, tampoc s'ha considerat perífrasi verbal. Tanmateix, una visió històrica revela que són perífrasis verbals com ho són [estar + gerundi] o [acabar + de + infinitiu], per posar dos exemples considerats per tothom perífrasis verbals. També la veu passiva [ser + participi] s'ha de considerar una perífrasi verbal.

En principi, una perífrasi verbal no pot canviar el verboide per cap altra paraula o construcció. Així, el verb ''poder'' en català noméstan sols va seguit d'infinitiu:

[abellir + infinitiu] = [venir de gust/agradar + infinitiu]

[no + acabar + de + infinitiu] No acabo d'entendre't (castellanisme)

[acabar + gerundi] Acabaran fent el ruc, com sempre (castellanisme)

[acabar + gerundi] Va acabar acceptant que no tenia raó (castellanisme)

[acostumar + a/de/- + infinitiu] Acostumen a/de/- dinar tard

[anar + a/per (a) + infinitiu] Anava a/per trucar-te quan has vingut (castellanisme)

[anar + gerundi] Anem fent, tal com ens vas dir / Això va essent habitual

[anar + participi] Anava fet un nyap / Aquest fet va condicionat per un altre element

[arrancar/arrencar + a + infinitiu] La criatura arrencà a plorar

[caure + a + infinitiu] De moment no vaighe caurecaigut a trucar la policia

[començar + gerundi] Comença moderant el vocabulari (castellanisme)

[comptar + (a/de) + infinitiu] Compta (de) posar-t'hi aviat (amb aA no és tan usual)

[decidir-se + a/per + infinitiu] Es va decidir a/per marxarpartir

[deixar + a + infinitiu] He deixat a deure l'esmorzar

[deixar + de + infinitiu] Deixa de plorar i anem-nos-en

[dur + participi] = [portar + participi] (castellanisme)

[entretenir-se + a + infinitiu] Es va entretenir a separar el gra de la palla (castellanisme)

[estar + de + infinitiu] Estava d'anar-me’n a ca meva, però al final em vaig quedarrestar aquí (usual a les IllesBalears)

[ficar-se + a + infinitiu] = [posar-se + a + infinitiu] (dialectal)

[haver-hi + a/per (a) + infinitiu] Hi ha molta feina a/per fer

[moure + a + infinitiu] Què l'ha mogut a fer això?

[negar-se + a + infinitiu] No us podeu negar a anar-hi (castellanisme)

[passar + a + infinitiu] Tot seguit passarem a curarprendre cura de la ferida

[pegar + per (a) + infinitiu] Li va pegar per (a) posar-se a cantar (castellanisme)

[portar + gerundi] Portem tres hores jugant-hi (castellanisme)

[portar + participi] Porta tot el dia tancat aquí dins (castellanisme)

[posar-se + a + infinitiu] Es va posar a ploure just abans de marxar d'anar-se'n

[provar + (a/de) + infinitiu] No provis a/d'aturar-los

[quedar + participi] Ha quedat xafatesclafat (castellanisme)

[quedar + per (a) + infinitiu] Això queda per fer (castellanisme)

[saber + infinitiu] NomésSols sap cantar cançons tradicionals

[seguir + infinitiu] = [continuar + a/de + infinitiu] (castellanisme)

[semblar + infinitiu] Sembla posar-sevenir vermell…

[sentir-se + participi] Se sent legitimatcapacitat per a dir-ho / Se sent obligat a/de dir-ho

[ser + de/a + infinitiu] Això era/a de preveure

[ser + de + infinitiu] En ser de fer faena, no el busquescerques

[ser + participi] Som arribats a Cotlliure (a Mallorca, Menorca, l'Alguer i la Catalunya Nord, en verbs de moviment o en verbs reflexius amb ''seser'', equival a ''haver'')

[tornar + (a) + infinitiu] Tornarem a començar / Tornarem a començar (a les Illes es diu sense ''a'')

[valer + a + infinitiu] Val, a fer això?

[venir + a + infinitiu] Aquell discurs venia a ser el seu testament polític (castellanisme?)

[venir + de + infinitiu] Això que vénsvens de dir és terrible! (pot ser un gal·licisme, ja que en francès s'empra moltfrancesisme)

[venir + gerundi] Això ve sent habitual (castellanisme)

[venir + participi] Aquest fet ve condicionat per un altre element (castellanisme)