Exploració entrellaçada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4:
 
Consisteix en la divisió d'un [[fotograma]] de video en dues meitats o camps, separant les línies horitzontals en senars i parells, que formen, en cada fotograma, camp A i el camp A'. L'objectiu d'aquesta exploració és eliminar el [[flicker|flickering]] (parpelleig) mostrant 50 imatges per segon a partir d'un senyal original de 25 imatges per segon.<br>
Aquest tipus d'exploració s'utilitza en els [[sistema de transmissió|sistemes de transmissió]] de senyals de televisió analògica que, segons el seu nombre de línies i la seva freqüència de quadreimatge, es divideixen en:
 
*[[PAL]]/[[SECAM]]: 25 quadresfotogrames/segon i 625 línies/quadreimatge.
*[[NTSC]]: 30 quadresfotogrames/segon i 525 línies/quadreimatge.
 
== Breu història ==
Línia 35:
 
L'exploració d'una imatge es realitza de la mateixa manera que es llegeix un llibre, es divideix la imatge en línies horitzontals i es llegeixen de dreta a esquerra i de dalt a baix.
Primer es llegeixen les línies imparelles i després les línies parelles, obtenint així dos camps anomenats '''camp parell''' i '''camp senar'''. La proximitat entre línies consecutives fa que l'ull de l'espectador integri els dos quadrescamps com a imatges completes i obtingui la sensació que aquestes es van refrescant al doble de la freqüència real. Amb aquest mètode s'aconsegueix mantenir un cabal d'informació reduït, és a dir, una menor amplada de banda a transmetre, però suficient perquè en recepció tinguem la representació de les imatges sense que aparegui el fenomen de [[flicker|parpelleig]] (''flicker'').
 
[[Fitxer:Entrellaçat_split.jpg|center|miniatura|Fotograma dividit en dos camps]]
Línia 41:
 
 
Això vol dir que cada&nbsp; ''frame'' o fotograma conté dos camps que s'exposen en dues passades de línies d'exploració alterna, on cadascun d'ells té una de cada dues línies horitzontals del fotograma. El fotograma complet sols es veu&nbsp;una vegada han recorregut el seu camí les línies d'exploració del primer camp i posteriorment les del segon.&nbsp;És important destacar que l'entrellaçat és tan sols un tret característic de la captura i reproducció de les imatges, no és un component estructural dels formats d'arxiu ni dels mitjans de reproducció.&nbsp;&nbsp;
Per entendre-ho millor, imaginem-nos que els dos quadrescamps inferiors estan integrats en la&nbsp; pantalla d'un televisor per on es passa una pel·lícula.&nbsp;Per cada fotograma de la pel·lícula primer cal que facin el seu recorregut progressiu les línies del Camp 1 i posteriorment les línies del Camp 2.
 
 
Línia 59:
[[Fitxer:Gif_entrellaçat.gif|miniatura|Unió dels dos camps]]
 
Per tal d'obtenir un correcte entrellaçat dels quadrescamps, és necessari fer servir un senyal, que controli amb precisió la desviació del feix en el [[tub de raigs catòdics]]. Aquest tipus de senyals reben el nom de senyals de deflexió.<br>
Els [[senyals de deflexió]] tenen forma de "dent de serra", on el període dels senyals coincideix amb el període de línia per la '''deflexió horitzontal''' i amb el període de camp per la '''deflexió vertical'''.
Aquesta desviació del feix de llum del tub de raigs catòdics és d'esquerra a dreta i de dalt a baix, corresponent el valor màxim del senyal amb la posició del feix a l'esquerra de la pantalla i el valor mínim amb la posició del feix a la dreta de la pantalla.
Línia 82:
 
== Aplicació als sistemes de transmissió de TV ==
Pel que fa a la visualització d'imatges en la TV tradicional analògica, a Europa s'utilitza el sistema de TV PAL, mentre que als EUA, Japó i països com el nostre usen el '''NTSC'''. En aquest sistema es mostren un total de 30 quadrescamps o frames per segon. Cadascun consta de 525 línies. El sistema és entrellaçat, la qual cosa significa que cada quadrefotograma està format per dos camps independents: les línies senars, que es dibuixen primer a la pantalla, i les línies parelles. Aquest traçat succeeix tan ràpid que l'ull humà difícilment ho percep, sobretot quan es transmet una imatge en moviment. Tanmateix, el format entrellaçat és inadequat per a la correcta exhibició de certes imatges estàtiques, especialment aquelles que contenen objectes amb línies horitzontals de poc gruix. L'aparició i desaparició dels camps parells i senars de la imatge causa aleshores un efecte visual de parpelleig d'aquestes línies horitzontals.
 
Com ja s'ha vist, les principals característiques que presenta l'exploració entrellaçada es poden resumir en: tecnologia àmpliament experimentada en el sistema PAL, millor resolució espacial per un determinat amplada de banda, menor amplada de banda, notable parpelleig (flicker), major complexitat de processament que l'[[exploració progressiva]] i no adequada per a pantalles de nou disseny (plasma, LCD, etc.).
Línia 120:
Dues tècniques que es fan servir dins l'àmbit domèstic són:
 
# ''' Repetir''' dues vegades cada quadrecamp però continuar efectuant l'exploració entrellaçada, per tant, en un sistema com el PAL on es reprodueixen 50 quadrescamps per segon, arribems'arriben a obtenir 100 quadrescamps per segon.
# '''Emmagatzemar''' la imatge sencera per representar-la posteriorment sense efectuar exploració entrellaçada, és a dir, emmagatzemem els dos quadrescamps entrellaçats i els ajuntem per representar-los dues vegades, per tant, obtenim 50 imatges per segon.
Aquesta però no és una bona solució, ja que la imatge està explorada de manera entrellaçada i no evitem amb aquesta tècnica els inconvenients d'aquest tipus exploració.
 
Línia 138:
== Entrellaçat i pantalles ==
 
En la '''pantalla de televisió''' l'efecte de parpelleig és suportable, tot i que es percep en determinades condicions. Fa pocs anys que existeixen altres televisors amb una freqüència de quadre més granalta. Donat que l'emisora continua enviant el mateix, el que es fa és repetir-ho dos cops en la meitat de temps, per la qual cosa ara el parpelleig resulta quasi indetectable.
 
En informàtica es va començar amb imatges entrellaçades donat que s'aprofitaren els desenvolupaments bàsics que s'havien dut a terme en les pantalles de televisió. Però com que se solen passar moltes hores davant la '''pantalla de l'ordinador''', de seguida es va percebre que el parpelleig produïa fatiga. La primera millora consistí a augmentar la freqüència de quadre (dels 60 originals -pels orígens americans- es va passar als 75 o fins i tot als 100 o 120 Hz). A més, s'utilitza l'exploració no entrellaçada, amb la qual cosa es milloren les condicions de visualització. Així, actualment quasi totes les pantalles d'ordinador es fabriquen per funcionar amb exploració no entrellaçada i amb freqüències de refresc elevades.