Exploració entrellaçada: diferència entre les revisions

Aquest tipus d'exploració s'utilitza en els [[sistema de transmissió|sistemes de transmissió]] de senyals de televisió analògica que, segons el seu nombre de línies i la seva freqüència de quadreimatge, es divideixen en:

*[[PAL]]/[[SECAM]]: 25 quadresfotogrames/segon i 625 línies/quadreimatge.

*[[NTSC]]: 30 quadresfotogrames/segon i 525 línies/quadreimatge.

Primer es llegeixen les línies imparelles i després les línies parelles, obtenint així dos camps anomenats '''camp parell''' i '''camp senar'''. La proximitat entre línies consecutives fa que l'ull de l'espectador integri els dos quadrescamps com a imatges completes i obtingui la sensació que aquestes es van refrescant al doble de la freqüència real. Amb aquest mètode s'aconsegueix mantenir un cabal d'informació reduït, és a dir, una menor amplada de banda a transmetre, però suficient perquè en recepció tinguem la representació de les imatges sense que aparegui el fenomen de [[flicker|parpelleig]] (''flicker'').

Això vol dir que cada  ''frame'' o fotograma conté dos camps que s'exposen en dues passades de línies d'exploració alterna, on cadascun d'ells té una de cada dues línies horitzontals del fotograma. El fotograma complet sols es veu una vegada han recorregut el seu camí les línies d'exploració del primer camp i posteriorment les del segon. És important destacar que l'entrellaçat és tan sols un tret característic de la captura i reproducció de les imatges, no és un component estructural dels formats d'arxiu ni dels mitjans de reproducció.  

Per entendre-ho millor, imaginem-nos que els dos quadrescamps inferiors estan integrats en la  pantalla d'un televisor per on es passa una pel·lícula. Per cada fotograma de la pel·lícula primer cal que facin el seu recorregut progressiu les línies del Camp 1 i posteriorment les línies del Camp 2.

Per tal d'obtenir un correcte entrellaçat dels quadrescamps, és necessari fer servir un senyal, que controli amb precisió la desviació del feix en el [[tub de raigs catòdics]]. Aquest tipus de senyals reben el nom de senyals de deflexió.<br>

Pel que fa a la visualització d'imatges en la TV tradicional analògica, a Europa s'utilitza el sistema de TV PAL, mentre que als EUA, Japó i països com el nostre usen el '''NTSC'''. En aquest sistema es mostren un total de 30 quadrescamps o frames per segon. Cadascun consta de 525 línies. El sistema és entrellaçat, la qual cosa significa que cada quadrefotograma està format per dos camps independents: les línies senars, que es dibuixen primer a la pantalla, i les línies parelles. Aquest traçat succeeix tan ràpid que l'ull humà difícilment ho percep, sobretot quan es transmet una imatge en moviment. Tanmateix, el format entrellaçat és inadequat per a la correcta exhibició de certes imatges estàtiques, especialment aquelles que contenen objectes amb línies horitzontals de poc gruix. L'aparició i desaparició dels camps parells i senars de la imatge causa aleshores un efecte visual de parpelleig d'aquestes línies horitzontals.

# ''' Repetir''' dues vegades cada quadrecamp però continuar efectuant l'exploració entrellaçada, per tant, en un sistema com el PAL on es reprodueixen 50 quadrescamps per segon, arribems'arriben a obtenir 100 quadrescamps per segon.

# '''Emmagatzemar''' la imatge sencera per representar-la posteriorment sense efectuar exploració entrellaçada, és a dir, emmagatzemem els dos quadrescamps entrellaçats i els ajuntem per representar-los dues vegades, per tant, obtenim 50 imatges per segon.

En la '''pantalla de televisió''' l'efecte de parpelleig és suportable, tot i que es percep en determinades condicions. Fa pocs anys que existeixen altres televisors amb una freqüència de quadre més granalta. Donat que l'emisora continua enviant el mateix, el que es fa és repetir-ho dos cops en la meitat de temps, per la qual cosa ara el parpelleig resulta quasi indetectable.