Edat contemporània: diferència entre les revisions

{{història universal}}

 

 

Cal tenir en compte que aquest període té dins seu subdivisions, com els canvis de segles, i esdeveniments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra mundial; aquest últim com a referent d'un període, [[món actual]], que segons els historiadors i la disciplina s'entén com un altre període aliè a l'edat contemporània. Paral·lelament, en el món anglosaxó, existeix una altra manera d'anomenar el període actual amb el concepte [[període modern]], tot enllaçant des del [[Renaixement]] fins a l'actualitat. Aquest període modern es divideix en dues etapes, la primera edat moderna i la tardana edat moderna, separades per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la Revolució Francesa).

La [[cultura]] i la [[ciència]] van protagonitzar un període d'extraordinari desenvolupament i fecunditat; mentre que l'art i la literatura s'alliberaven d'un romanticisme propiciat per les acadèmies i oberts a un públic i un mercat cada vegada més amplis; s'han vist sotmesos a l'impacte dels nous [[mitjans de comunicació]] de masses, escrits i audiovisuals, la qual cosa els va provocar una verdadera crisi d'identitat, que comença amb l'impressionisme i les avantguardes i encara no s'ha superat.

 

{{AP|Revolució Francesa}}

Cap als anys finals del segle XVIII i els primers del segle XIX, s'esfondra l'[[Antic Règim]] d'una manera que va ser percebuda pels contemporanis com una acceleració del ritme temporal de la història, que va propiciar la consecució de canvis transcendentals que havien de ser aconseguits després de vèncer de manera violenta l'oposició de les forces interessades a mantenir el passat: tots els requisits per a poder parlar d'una Revolució, i del que per a [[Eric Hobsbawm]] (historiador marxista anglès) és l'era de la Revolució. Sol parlar de tres plànols en el mateix procés revolucionari: l'econòmic, caracteritzat pel triomf del capitalisme industrial, que supera la fase mercantilista o fisiocràtica) i acaba amb el predomini del sector productiu i primari (la Revolució Industrial); el camp social, caracteritzat pel triomf de la burgesia (veritable classe dirigent) i el seu concepte de societat de classes basada en la meritocràcia i l'ètica del treball, enfront de la societat estamental, dominada pels privilegiats de bressol que condicionaven l'activitat i la iniciativa des del naixement (Revolució burgesa); i el polític i ideològic, pel qual se substitueixen les [[monarquies absolutes]] per sistemes representatius i de poders limitats, amb constitucions (pactes), parlaments i divisió de poders, justificats per la ideologia liberal (Revolució liberal).