Lluís Companys i Jover: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Homenatges: Imatge i descripció del Memorial a Lluís Companys situat a Besalú i inaugurat el 2017 pel llavors President Carles Puigdemont. Es tracta d'un monument especialmente emotiu i plé de simbolismes, autoria de Duaita Prats. |
→Exili i mort: Expansió del contingut |
||
Línia 104:
El mateix [[Ramón Serrano Suñer]] ho reconeixia anys després en afirmar que tota la base jurídica sobre els fets de la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] es fonamentaven en una "justícia a l'inrevés", i concloïa: ''Va ésser, doncs, un error configurar delictes de rebel·lió i sedició per a atribuir-los als defensors del Govern republicà, atès que aquests - jurídicament i fins i tot metafísica - era impossible que els cometessin''.{{sfn|Solé i Sabaté|1999}}}} El consell de guerra va comptar amb el jutge instructor [[Ramón Puig de Ramón]],<ref name="diaritgn">{{ref-web |url= https://www.diaridetarragona.com/tarragona/Lempremta-tarragonina-en-la-mort-de-Companys-20151015-0079.html |títol= L'empremta tarragonina, en la mort de Companys |nom= Josep |cognom= Sánchez |editor= DiariDeTarragona.com |data= 15 octubre 2015 |consulta= 19/4/2019}}</ref> el fiscal [[Enrique de Querol Duran]],<ref name="diaritgn"/> i l'advocat defensor militar [[Ramón de Colubí y Chánez|Ramón de Colubí]], un jove que, tot i no aconseguir la seva exculpació, va empatitzar amb Companys. L'any 2015 es va descobrir que l'avi de Companys (Ramon Maria de Jover i de Viala) era cosí germà de l'àvia de Colubí (Maria de l'Assumpció de Viala i Masalles). Una relació familiar que probablement ni ells mateixos coneixien.<ref>{{ref-publicació|cognom=Gaillard|nom=Valèria|títol=Un llibre revela el parentiu entre Companys i Colubí|publicació=EL Punt Avui|data=8-10-2015|url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/903366-un-llibre-revela-el-parentiu-entre-companys-i-colubi.html|consulta=10 octubre 2015}}</ref>
El [[
Des de l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona, el [[26 de gener]] de [[1939]] fins al dia del seu afusellament, la repressió franquista a Catalunya havia executat 2.760 persones, en judicis sumaríssims sense cap mena de garanties processals, amb execucions directes o per falses acusacions.{{sfn|Benet|1998|p=434}}
| |||