Enric Valor i Vives: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22120817 de 213.0.87.217 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
→‎Obra lingüística: elimino nom repetit
Línia 31:
Amb [[Carles Salvador]] i [[Sanchis i Guarner]], va ser un dels grans propulsors de la normativització del català al [[País Valencià]], difonent la gramàtica de [[Pompeu Fabra i Poch|Pompeu Fabra]] amb obres com ''Curso de lengua valenciana'' (Gorg, 1961), ''Millorem el llenguatge'' (1971) i ''Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano'' (1973), que es pogué publicar en valencià l'any 1977 (Tres i Quatre). El [[1983]] publicà ''La flexió verbal'' (Tres i Quatre), posant ordre en la conjugació verbal del [[País Valencià]] i que és encara un referent per a la normativa actual dels verbs valencians.
 
Al 1973 formà part de la ''[[Comissió Interdiocesana Valentina]]'' dirigida pel pare Pere Riutort al costat d'altres intel.lectuals d'aquells anys, com ara [[Josep Gea Escolano]], Josep Alminyana i Vallés, [[Josep Amengual i Batle]], [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Francesc de Borja Moll]], [[Francesc Ferrer]], [[Beatriu Civera]], [[Joan Josep Senent i Anaya]], [[Manuel Sanchis Guarner]], [[Xavier Casp]], [[Vicent Sorribes i Gramatge]] o [[Francesc Ferrer Pastor]].<ref name=EsVal>{{ref-web|url=https://www.esglesiavalenciana.org/documents/doc7.htm|consulta=8 març 2018|títol=La repristinització de l'Església valenciana|editor=Cristòfol Aguado i Medina}}, publicat a ''ORIFLAMA'', núm. 162 abril 1976</ref>
 
A banda de totes aquestes obres de lingüística, cal destacar la gran riquesa lexicogràfica de la seua obra literària, en particular les seues rondalles, que arrepleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes.