Galàxia d'Andròmeda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
revisió lingüística
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 9:
Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars (aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia) i un diàmetre d'uns 220.000 [[anys llum]]. Dins la [[seqüència de Hubble|classificació de Hubble]] es considera del tipus Sb.
 
Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes, alguns científics consideren que la Via Làctia conté molta més [[matèria fosca]] i podria ser més massiva que M31. Tot i així, observacions recents del [[Telescopi espacial Spitzer]] van revelar que la M31 conté un bilió (10<sup>12</sup>) d'[[estel]]s, excedint per molt el nombre d'estels de la nostra galàxia.<ref>{{citar ref-web| url = http://www.newscientistspace.com/article/dn9282-andromeda-galaxy-hosts-a-trillion-stars.html| títol = Andromeda galaxy hosts a trillion stars| consulta = 8-06-2006| cognom = Young| nom = Kelly| llengua =anglès| editor = NewScientistSpace| data = 6-06-2006
| url = http://www.newscientistspace.com/article/dn9282-andromeda-galaxy-hosts-a-trillion-stars.html| títol = Andromeda galaxy hosts a trillion stars| consulta = 8-06-2006| cognom = Young| nom = Kelly| llengua = English| editor = NewScientistSpace| data = 6-06-2006
}}</ref>
 
Linha 17 ⟶ 16:
Andròmeda juga un paper important en els estudis galàctics, ja que és la gegant espiral més propera. El [[1943]] [[Walter Baade]] va ser el primer a resoldre estels dintre de la regió central de la galàxia. [[Edwin Hubble]] hi va identificar per primera vegada en fotografia [[estrella variable|estels variables]] [[Cefeida]] en aquesta galàxia, la qual cosa va permetre de determinar la distància de nosaltres.
 
[[Robin Barnard]], de l'[[Open University]], ha detectat fonts de [[raigs X]] en la Galàxia d'Andròmeda emprant observacions de l'observatori orbital [[XMM-Newton]] de l'[[Agència Espacial Europea]]. La seva hipòtesi és que poden ser possibles candidats a [[forat negre|forats negres]] o [[estrella de neutrons|estels de neutrons]], que escalfen el gas entrant a milions de graus, el qual emet [[raigs X]]. L'espectre dels estels de neutrons és el mateix que el dels suposats forats negres, però es distingeixen per les seves masses.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.open.edu/openlearn/science-maths-technology/science/physics-and-astronomy/astronomy/extreme-astronomy |títol=Extreme Astronomy |consulta=13/11/2012 |obra= |editor=Open Learn |data= |llengua=anglès }}</ref>
 
El [[1991]] la Càmera Planetària del [[Telescopi Espacial Hubble]] va fotografiar el nucli d'Andròmeda. Va sorprendre a tothom que presenti una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a més d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis està desfent l'altre, que podria ser el romanent d'una galàxia més petita "empassada" per M31. Sabem que els nuclis de moltes galàxies són llocs bastant violents i sovint es proposa l'existència de [[forat negre supermassiu|forats negres supermassius]] per a explicar-los.
 
Scott Chapman, del Califòrnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique de Strasbourg a França, van anunciar el [[2005]]<ref>{{Citar ref-publicació |autor=Alan McConnachie, Mike Irwin, Scott Chapman, Rodrigo Ibata, Annette Ferguson, Geraint Lewis i Nial Tanvir |article=Andromeda and the seven dwarfs |url=http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=348388 |llengua=anglès |consulta=23/12/2012 |publicació=Proceedings of the International Astronomical Union |volum=vol.1 |exemplar=Colloquium C198 |data=març 2005 |pàgines=p. 84-91 }}</ref> les seves observacions amb els [[telescopis Keck]], que mostren que la lluentor tènue d'estels que s'estén cap a fora de la galàxia és, en realitat, part del mateix disc. Això significa que el disc espiral d'estels en Andròmeda és tres vegades més llarg de l'estimat fins ara. És una evidència que hi ha un vast disc estel·lar que fa que la galàxia tingui un diàmetre de més de 220.000 anys llum. Els càlculs previs estimaven el diàmetre d'Andròmeda entre els 70.000 i els 120.000 anys llum.
 
Recents investigacions han demostrat l'existència d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galàxia espiral barrada igual que la [[Via Làctia]].
Linha 30 ⟶ 29:
En [[1885]] una [[supernova]] (coneguda com "[[S Andromedae]]") va ser vista en la Galàxia d'Andròmeda, la primera i l'única observada fins ara en aquesta galàxia: va aparèixer a l'agost d'aquest any amb magnitud pròxima a la 6ª, va ascendir fins a la 5,4ª cap al 17 d'aquest mes per a anar perdent lluentor a poc a poc; va deixar de veure's al febrer de [[1886]]: encara l'1 de febrer d'aquest any va poder mesurar-la [[Asaph Hall]] amb el gran refractor instal·lat a Washington, amb una magnitud 16ª. S'ha calculat que la seva magnitud absoluta va ser de -18.2ª.
 
La Galàxia d'Andròmeda és fàcilment visible a [[ull nu]] sota un cel veritablement fosc; aquest cel sols el podem trobar en bastants pocs llocs, normalment zones aïllades lluny dels nuclis de població i fonts de [[contaminació lumínica]]. A primera vista sembla bastant petita, car només la part central és prou lluent per a ser apreciable per l'ull humà, però el [[diàmetre angular]] complet de la galàxia és en realitat de set vegades el de la Lluna plena. El [[1950]], els astrònoms anglesos R. Hanbury-Brown i C. Hazard van descobrir que aquesta galàxia emetia ones electromagnètiques en la banda dels 158,8 MHz, cosa que la va fer ser la primera galàxia descoberta que emetia ones electromagnètiques.<ref>{{Citar ref-publicació |autor=Hanbury-Brown, R., i Hazard, C. |article=Radio-frequency radiation from the Great Nebula in Andromeda (M.31) |url= |llengua=anglès |consulta= |publicació=Nature |volum= |exemplar=n.166 |data= |pàgines= }}</ref>
 
== Referències ==