Galàxia d'Andròmeda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
revisió lingüística |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 9:
Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars (aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia) i un diàmetre d'uns 220.000 [[anys llum]]. Dins la [[seqüència de Hubble|classificació de Hubble]] es considera del tipus Sb.
Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes, alguns científics consideren que la Via Làctia conté molta més [[matèria fosca]] i podria ser més massiva que M31. Tot i així, observacions recents del [[Telescopi espacial Spitzer]] van revelar que la M31 conté un bilió (10<sup>12</sup>) d'[[estel]]s, excedint per molt el nombre d'estels de la nostra galàxia.<ref>{{
}}</ref>
Linha 17 ⟶ 16:
Andròmeda juga un paper important en els estudis galàctics, ja que és la gegant espiral més propera. El [[1943]] [[Walter Baade]] va ser el primer a resoldre estels dintre de la regió central de la galàxia. [[Edwin Hubble]] hi va identificar per primera vegada en fotografia [[estrella variable|estels variables]] [[Cefeida]] en aquesta galàxia, la qual cosa va permetre de determinar la distància de nosaltres.
[[Robin Barnard]], de l'[[Open University]], ha detectat fonts de [[raigs X]] en la Galàxia d'Andròmeda emprant observacions de l'observatori orbital [[XMM-Newton]] de l'[[Agència Espacial Europea]]. La seva hipòtesi és que poden ser possibles candidats a [[forat negre|forats negres]] o [[estrella de neutrons|estels de neutrons]], que escalfen el gas entrant a milions de graus, el qual emet [[raigs X]]. L'espectre dels estels de neutrons és el mateix que el dels suposats forats negres, però es distingeixen per les seves masses.<ref>{{
El [[1991]] la Càmera Planetària del [[Telescopi Espacial Hubble]] va fotografiar el nucli d'Andròmeda. Va sorprendre a tothom que presenti una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a més d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis està desfent l'altre, que podria ser el romanent d'una galàxia més petita "empassada" per M31. Sabem que els nuclis de moltes galàxies són llocs bastant violents i sovint es proposa l'existència de [[forat negre supermassiu|forats negres supermassius]] per a explicar-los.
Scott Chapman, del Califòrnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique de Strasbourg a França, van anunciar el [[2005]]<ref>{{
Recents investigacions han demostrat l'existència d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galàxia espiral barrada igual que la [[Via Làctia]].
Linha 30 ⟶ 29:
En [[1885]] una [[supernova]] (coneguda com "[[S Andromedae]]") va ser vista en la Galàxia d'Andròmeda, la primera i l'única observada fins ara en aquesta galàxia: va aparèixer a l'agost d'aquest any amb magnitud pròxima a la 6ª, va ascendir fins a la 5,4ª cap al 17 d'aquest mes per a anar perdent lluentor a poc a poc; va deixar de veure's al febrer de [[1886]]: encara l'1 de febrer d'aquest any va poder mesurar-la [[Asaph Hall]] amb el gran refractor instal·lat a Washington, amb una magnitud 16ª. S'ha calculat que la seva magnitud absoluta va ser de -18.2ª.
La Galàxia d'Andròmeda és fàcilment visible a [[ull nu]] sota un cel veritablement fosc; aquest cel sols el podem trobar en bastants pocs llocs, normalment zones aïllades lluny dels nuclis de població i fonts de [[contaminació lumínica]]. A primera vista sembla bastant petita, car només la part central és prou lluent per a ser apreciable per l'ull humà, però el [[diàmetre angular]] complet de la galàxia és en realitat de set vegades el de la Lluna plena. El [[1950]], els astrònoms anglesos R. Hanbury-Brown i C. Hazard van descobrir que aquesta galàxia emetia ones electromagnètiques en la banda dels 158,8 MHz, cosa que la va fer ser la primera galàxia descoberta que emetia ones electromagnètiques.<ref>{{
== Referències ==
| |||