Dobrudja Meridional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules
Línia 6:
Al començament de l'era moderna, la Dobrudja Meridional tenia una població mixta de [[búlgars]] i [[Pobles turcs|turcs]] amb petites minories de [[gagaús|gagaüsos]], [[tàtar de Crimea (poble)|tàtars de Crimea]] i [[romanesos]]. El 1910, dels 282.007 habitants de la Dobrudja Meridional, 134.355 (el 47,6%) eren búlgars, 106.568 (37,8%) turcs, 12.192 (4,3%) [[gitano]]s, 11.718 (4,1%) tàtars i 6.484 (2,4%) romanesos.
 
La Dobrudja Meridional formà part del principat autònom búlgar en l'època de la independència de [[Bulgària]] de l'[[imperiImperi Otomà]] del [[1878]] fins a les [[Guerres Balcàniques]]. Després de la derrota de Bulgària en la [[Segona Guerra Balcànica]], la regió fou incorporada a [[Romania]] el [[1913]] pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]]. Romania dominà la Dobrudja Meridional fins al [[1940]] i hi assentà milers d'[[aromanesos]] de [[República de Macedònia|Macedònia]] i del nord de [[Grècia]], així com romanesos de [[Valàquia]].
 
El 7 de setembre de [[1940]] la Dobrudja Meridional fou retornada a Bulgària pel [[Tractat de Craiova]]. El tractat contenia l'obligació d'[[intercanvi de població]]: uns 110.000 romanesos (gairebé el 95% d'ells assentats després de 1913) foren obligats a marxar de la Dobrudja Meridional, mentre que 77.000 búlgars foren obligats a marxar de la Dobrudja Septentrional. Només hi restaren uns centenars de romanesos i aromanesos, que encara hi romanen avui dia.