Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

213 octets eliminats ,  fa 9 mesos
(He canviat una paraula en castellà per una en català)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual
 
=== Creacions o usos propis ===
'''''acaure''''' (escaure's), '''''a cent anys!''''' (hom respon: ''en vida tua!'' o ''i tu a contar/comptar-los!'')! o '''''lo dia de avui (sic) lo pugueu conèixer per molts anys!''''' (auguri en les festes grosses, com Pasqua, Nadal, el cap d'any i sobretot aniversari: que visquis cent anys, per molts (d') anys!, molts d'anys i bons!; Calc del sard: "A chent'annos" [nord] o "A cent'annus" [sud] ''i tue a los contare''. Quan qualcú ha escapat una malaltia o torna de la presó, hom li diu : ''De aquí (sic) a cent anys una altra''. ''Déu lo vulgui'', hom respon), '''acollir''' (collir, de terra), '''afamegat''' (afamat, famejant), '''afinestrar-se''' (abocar-se a la finestra, mirar per la finestra), '''aiguasanteraaigua-santera''' (pica d’aigua beneïda a l'església), '''ajàpido -a''' (de gust dolent, parlant del menjar), '''allascar''' (allunyar), altro (altre; cf. ita. altro), '''ambarar''' (aturar), '''a mos veure''' (a reveure, a més veure Val.), '''ampla''' (allargament d'un riu; petita aigua corrent si bé lenta), '''àmpriu''' (ampriu/empriu), '''aniu''' (m. o f.) (poltre, pollí), '''apeixar''' (pasturar el bestiar a pastura d'altri), '''apresar''' (prear, preuar), '''(ar)raonar''' (enraonar), '''arremonir''' (endreçar, mudar), '''arreu''' (molt), '''atuar''' (mirar fixament, atentament, amb interès; defensar; fer en manera que no passi de mal; atendre, cuidar), '''avant-d’ahir''' (abans-d'ahir, despús-ahir), '''avisar''' (cridar algú), '''avisar-se''' (dir-se, que també s'hi empra), '''balija''' (maleta, valisa; cf. ita. valigia, sar. baliza; cas. valija), '''bandirar''' (fer el bandit; viure fora de casa, del país, per accions contra la llei, la justícia), '''banyerola''' (banyera), '''barrino''' (rosec, idea insistent), '''barrotx''' (carro, carrossa), '''bastonaga''' (pastenaga), '''berenada''' (també berena; berenar), '''bisaio/besaio /-a''' (besavi /-àvia), bísol (pèsol), '''bonaüra''' (bona sort), '''botar''' (vomitar, boçar Val.), '''brinyol''' (bunyol), '''bròcul''' (bròquil), '''bruscalla''' (serradura, encenalls), '''calceta''' (mitjó), '''calçó''' (pantaló, calces), '''capotí''' (mena de capot petit o jac, vestit tradicional antic), '''carrar''' (carrejar, carretejar, transportar, traginar amb carro; ribagorçà carriar, reducció de carreiar, variant fonètica de carrejar), '''carrosser''' (cotxer), '''cascavell/cascavel·la''' (preocupació, idea fixa), '''cingla(da)/cingladura''' (marca, vermellura, o cop blau, produït a la pell per una cinglada), '''comanament''' (manament, comandament, comanda), '''comanar''' (comandar, tenir autoritat; guiar), '''cosidor''' (sastre), '''cotsa''' (musclo), '''debaix''' (celler; pla de terra, planta baixa), '''dellibrar''' (alliberar), '''descallar-se''' (fondre's), '''desfornutat''' (infortunat), '''diada''' (durada d’un dia), '''dire''' o '''diure''' (dir), '''drins''' ('''a )''' <nowiki>''</nowiki>) (dins. També: dintre [adrin'ta] o [arrin'ta]), '''eixugamà''' (eixugamans, tovallola), '''empromesa''' (prometença, exvot), '''emprometir''' (prometre), ''' embufar''' (inflar bufant), '''emportar''' (importar), '''encurçar''' (escurçar, acurtar), '''en fet''' (de fet; en efecte), '''esbandirar(viure perseguit per la justícia, fora de casa, amagat; viure desordena­dament, fora de casa), '''escorja / (d)escorjar''' (escorça, closca o clovella i escorçar/escorxar), '''esmocar''' (mocar, treure els mocs),''' esmorzada''' (esmorzar),''espaguets''''' (espaguetis), '''''esquerr''''' (esquerre, esquer), '''''espligar''''' (explicar, també emprat però forma en desús; cf. ita ''spiegare''), '''''estel•la''''' (estel, estela. També usen el cast. EstrellEstrella), '''''estroniar''''' (esternudar), '''''faixa''''' (bolquers), '''''fores de''''' (llevat de), '''''forrellat''''' (forat del pany), '''''fos''''' (fes, tall, forat), '''''fredolenc /-a''''' (bal. fredolec, fredolic -a), '''''grafí''''' (dofí, galfí; cfr. ita. meridional ''graffinu''), '''gransadora''' (gronxador, agronsador(a), '''''iscla''''' (terreny humit vora un riu), '''''jardí''''' (terreny d’arbres fruiters, esp. de cítrics, a l’entorn d’una casa de camp), '''''jócula''''' ([[Tapes decussatus]]), '''''llimanto/llimàntol''''' (llamàntol), '''''malandra''''' (taca d'oli, de greix, en un teixit o full de paper), '''''maç de flors''''' (pomell, ram de flors), '''''marina''''' (mar (encalmada); ''mar'' es manté en locucions i quan és tempestuosa), '''''mare de la mongeta''''' (llimac, mare de caragol), '''''mensil''''' (mesada), '''''massa''''' (molt), '''meravillejar-se''' (meravellar-se, estranyar-se), '''mestre de paleta''' (paleta, mestre de cases), '''''minyonet''''' (nen, nin), '''nau''' (branca, tanyada d'un arbre), '''''netesa''''' (netedat), '''''ninar''''' (bressolar), '''''nitada''''' (durada d'una nit, nit), '''''nuvialles''''' (noces, nuviança), '''''núviu''''' (nuvi), '''ofici''' (despatx, oficina, bufet; cf. sar. ''ufìtziu'', ita. ''ufficio''), '''''papariu''''' (rosella),'' '''pardalar''''' (no parar quieta una persona, anar d'un lloc a l'altre), '''''peada''''' (cop de peu, guitza), '''''pebre''''' (pebrot), '''''pebre morisc(o)''''' (pebre coent/picant, pebrina, vitxo), '''''pessic''''' (molls, tenalles), '''''peüta''''' (petjada), '''''pipinera''''' (pollada, pollam; mai­nada, xicalla; menudalla), '''''poal de la ronya''''' (paperera), '''''polpot''''' (tou/panxell/palpís de la cama), '''''porreta''''' (propina), '''''portó''''' (porta gran; porta d'entrada d'un palau, d'una església), '''''pregadoria''''' (pregària), '''''queixal del judici''''' (queixal del seny), '''''rabent''''' (roent), '''''refredor''''' (refredat), '''''regitar''''' (gitar), '''''rempel·lar''''' (rebel·lar-se), '''''resto''''' (resta; cf. cas. i ita. ''resto'', sar. ''restu''), '''''rodo''''' (rotllana), '''''saltaflors''''' (carretó lleuger), '''''saludaré''''' (puput), ''seguresa'' (seguretat), '''''sendedemà/endedemà''''' (endemà, sendemà), '''''simó rimbau''''' (gamarús), '''''sòmiu''''' (somni), '''''sonaiolo''''' (cascavell, esquella, campaneta, sonall), '''''sor''''' (suor), '''''tardada''''' (durada d'una tarda, tarda), '''''tàcola''''' (gralla), '''''tenir cap''''' (recordar), '''timir''''' (témer; cf. sas. timmì'', sar. ''tìmere), '''''tovallol''''' (tovalló; cf. ita. ''tovagliolo''), '''''treball''''' (taller), '''''triure''''' (batre), '''''truncar''''' (trencar; cf. sar. ''truncare''), '''''tretxe''''' (tallerol capnegre), '''''txafareig''''' (safareig, bassa), '''''txatxarar''''' (xerrar; cf. ita. ''chiacchierare'', cas. ''chacharear''), '''''txitxí''''' (sexe masculí), '''''txitxina''''' (sexe femení), '''''valgia''''' (falcia, mall. ''valzia'', "delichon urbica"), '''''vasia''''' (gibrell, aiguamans), '''''vespre''''' (vespra, vigília), '''''viüd''''' (viudo), '''''xarlot''''' (becut), '''''xamberga''''' (cosa insignificant, de cap valor, de poca importància), '''''xonca''''' (mussol banyut), '''''xotxorombel·la/txutxurumbel·la''''' (tombarella, capgirell, capitomba, capbussó o figuereta), etc.
 
* Noms de la terra: '''''bardissa''''' (part extrema d’una vinya sembrada de llegum i cereals o plantada d’arbres fruiters), '''''llaurera''''' (camp de blat i altres cereals; sembrat), '''''taular''''' (bancal, taulat), '''''vinya''''' (o '''''vinyeta''''') (terreny plantat d’arbres fruiters; camp de blat o cereals);
|}
 
[[Fitxer: Unitat de la llengua Alghero.jpg |miniatura| Monument a la unitat de la llengua a l'Alguer.]]
[[Fitxer:Alghero2004May.jpg|miniatura|Muralla de l'Alguer]]
Fins fa relativament poc, la majoria dels habitants de la zona parlaven '''alguerès''', una varietat dialectal del [[català]]-amb influències del [[llengua sarda|sard]] i l'[[idioma italià|italià]]. El català va ser reemplaçat pel [[idioma espanyol|castellà]] com a llengua oficial durant el [[segle XVII]], i, al segle XVIII, per l'italià.
Usuari anònim