Édouard Daladier: diferència entre les revisions

'''Édouard Daladier''' (* [[18 de juny|18]] de [[18 de juny|juny de]] [[1884]] al [[Valclusa|departament de]] [[Carpentràs|Carpentras]], [[Valclusa|Vaucluse]] ; † [[10 d'octubre|10]] d'[[10 d'octubre|octubre de]] [[1970]] a [[París]] ) va ser un polític [[França|francès]] ( [[Partit Republicà Radical i Radical-Socialista|Partit Radical Socialista]] ). Durant la dècada de 1930, Daladier va ser diverses vegades primer ministre i va perseguir contra el nacionalsocialista [[Tercer Reich|alemany Reich,]] una política d'apaisament .

Edouard Daladier va ensenyar història al ''[[Gymnasium|Lycée]] Thiers'' de [[Marsella]] i es va convertir en membre del [[Partit Republicà Radical i Radical-Socialista|Parti Radical Socialiste]] . Amb les eleccions a l'alcalde ( Maire ) de la seva ciutat natal, Carpentras, va trobar al 1911 l'entrada en la política. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Daladier va pujar a tinent .

El 1919 Daladier va ser triat al [[Valclusa|departament de Vaucluse]] a la [[Cambra de Diputats (França)|Cambra de Diputats]] ( ''Chambre des députés'' ) i va mantenir el mandat fins al 1940. Com a diputat del Parlament, va pertànyer a l’esquerral'esquerra del seu partit i va rebre el suport polític del primer ministre [[Édouard Herriot]] . En el seu primer govern (14 de juny de 1924 al 10 Daladier va assumir primer un càrrec al gabinet i es va convertir en ministre colonial . Entre 1927 i 1932 va ser president del seu partit i, per tant, significativament responsable del trencament amb el Partit Socialista [[Secció Francesa de la Internacional Obrera|SFIO]] 1926 i el primer ministre conservador [[Raymond Poincaré]] al novembre de 1928.

De l'octubre del 1925 al gener de 1933 va tenir un càrrec ministerial durant set mesos.

De 1933 a 1940 va ser primer ministre d’unad'una coalició de centre-esquerra cinc vegades (gener a octubre de 1933, nou dies al gener i febrer de 1934, fins després dels disturbis del 6). El febrer de 1934 va haver de dimitir, 12 d'abril de 1938 a 20 de març de 1940). Durant el [[Front popular|popular govern frontal]] sota el socialista [[Léon Blum]] (armaris Blum I i II) va ser ministre de guerra. Els governs de Daladier sovint depenien de la tolerància o el suport de canviar els camps polítics, i també havia de canviar de rumb algunes vegades.

El 1938 es va fer càrrec de la política britànica d'aprazament i va comptar amb [[Neville Chamberlain|Arthur Neville Chamberlain amb]] una part considerable en la formació de l' [[Acord de Munic]], que en el curs de la [[Crisi dels Sudets|crisi dels Sudets va]] assignar [[Sudetenland|els]] territoris [[Sudetenland|alemanys]] als [[Sudetenland|Sudets]] al Reich alemany . Després de la crisi dels Sudets, va avançar el rearmament llargament descuidat de França. El 3 de setembre de 1939, després de l’atacl'atac de Hitler a [[Polònia]] l'1 de setembre de 1939, Daladier va declarar la guerra al Reich alemany, que realment volia evitar, segons la garantia britànic-francesa a Polònia. Al març de 1940, Daladier va renunciar com a primer ministre perquè havia denegat a [[Finlàndia]] democràtica durant la guerra hivernal contra la Unió Soviètica reclamada per l'ajuda pública. [[Paul Reynaud]] es va convertir en el seu successor. El propi Daladier es va convertir en ministre de guerra i en els darrers dies va perdre davant del ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya. Després del [[Blitzkrieg|bombardeig de]] la Wehrmacht alemanya contra França, Daladier va fugir aal [[Marroc]], però va ser capturat i acusat pel [[Govern de Vichy|règim de Vichy]] a la tardor de 1941 juntament amb Léon Blum en el judici de Riom per traïció . El procés va ser segrestat pel poder judicial francès i establert enel 1943 sobre instrucció alemanya.

Al 1943 Daladier va ser [[Deportació|deportat]] juntament amb l'expresident [[Albert Lebrun]] de la potència d'ocupació a Alemanya i internat juntament amb altres francesos al castell d'Itter de Wörgl al [[Tirol]] . El 5 de maig de 1945, els presoners van ser posats en llibertat a la batalla d'Itter per soldats deserts de la [[Wehrmacht]] i per [[Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica|l'exèrcit nord-americà]] en acció contra els [[Waffen-SS]] .

Daladier va ser elegit de nou entre 1946 i 1958 als diputats i va ser una figura forta del Partit radical durant la [[Quarta República Francesa|Quarta República,]] un dels oponents de [[Charles de Gaulle|De Gaulle]] . Des de 1956 va ser president del grup del seu partit a l' Assemblea Nacional . Al 1958, al Parlament, es va oposar a la decisió majoritària d’autoritzard'autoritzar el general [[Charles de Gaulle]], nomenat pel president [[René Coty]] per encapçalar el govern, per redactar una nova constitució. Daladier va ser president honorari del seu partit, que es va dividir en dues ales a la [[Constitució francesa de 1958|Cinquena República]], de la qual l'esquerra com a MRG ( ''Mouvement des Radicaux de Gauche'' ) va rebre una aliança amb els socialistes [[Partit Socialista (França)|Parti socialiste français]] . De 1953 a 1958 va ser alcalde d' [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] .

* Manfred Wichmann: <span>CV tabular a</span> [[Stiftung Deutsches Historisches Museum#LeMO|LeMO]] <span>(</span> [[Stiftung Deutsches Historisches Museum|DHM]] <span>i</span> [[Haus der Geschichte|HdG]] <span>)</span>