Diferència entre revisions de la pàgina «Decrets de Nova Planta»

→‎Monarquia composta: Errada corregida
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
(→‎Monarquia composta: Errada corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil Android app edit
=== Monarquia composta ===
{{AP|Monarquia d'Espanya|Corona d'Aragó}}
La Monarquia d'Espanya s'havia gestat com una [[unió dinàstica]]<ref name="GIL">[[#GIL-1996|Gil (1996:28)]]</ref> entre les Cases reials d'Aragó i de Castella pel matrimoni entre [[Ferran II d'Aragó]] i [[Isabel I de Castella]] ([[1469]]). El matrimoni no produí una unió jurídica de les dues corones sinó que els límits de la unió dinàstica quedaren establerts per la [[Concòrdia de Segòvia]] ([[1475]]), que delimitava les competències dels dos [[Reis Catòlics]] establint que els ocupants de les dues corones reunirien els seus estats ''[[in persona regis]]''. Constituïen així una [[monarquia composta]]<ref name="GIL01">[[#GIL-1996|Gil (1996:20)]]</ref> on tant la Corona de Castella com la Corona d'Aragó mantindrien les seves institucions de govern, les seves formes jurídiques pròpies, i no es podrien aplicar les lleis d'una corona en l'altre: era la [[Monarquia Catòlica]]. Però el matrimoni no reeixí a engendrar un successor masculí pels seus estats, els quals recaigueren per [[herència]] a un dels seus néts, el futur [[emperador Carles V]], que també heretà diverses possessions a Europa i esdevingué emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. L'emperador governà des d'Europa amb una visió universal orientada a la defensa de la fe catòlica davant l'[[imperi otomà|Islam]] i la [[Reforma Protestant]]. Però la [[Revolta de les Comunitats de Castella]] el [[1520]] evidencià el descontentament que hi havia a la [[Corona de Castella]] amb aquesta Monarquia Universal. Serà el seu fill [[Felip II de Castella|Felip II]] qui, malgrat la dimensió supranacional d'una monarquia que abastava [[Europa]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Àfrica]], fixarà la seva cort a [[Espanya (geografia)|Espanya]], començarà a governar des d'una perspectiva espanyola i pels interessos espanyols,<ref>[http://books.google.cat/books?id=lvM7GaczH00C&lpg=PA87&dq=&pg=PA220#v=onepage&q=&f=true Lynch, John (2007), ''Los Austrias (1516-1700)'', Editorial Critica, pág.220]</ref> i en la qual la Corona de Castella ocuparà l'eix central per ser la que tenia la base econòmica i humana més nombrosa.<ref group="n." name=CASTELLA>[[#ECHEVARRIA-1998|Echevarria (1998:123)]]: «Dados su peso territorial, demográfico, político y economico, el reino de Castilla toma preeminencia sobre los otros».</ref> La Monarquia d'Espanya la formaven aleshores la [[Corona de Castella]] -inclòs el [[regne de Navarra]]-, els [[regnes d'Índies]], que eren una possessió personal del monarca però que jurídicament estaven lligats a Castella, la [[Corona d'Aragó]] -[[regne d'Aragó]], [[regne de València]], [[regne de Mallorca]] i [[Principat de Catalunya]]-, el [[regne de Portugal]] amb les seves possessions colonials, els territoris italians -[[regne de Sicília]], [[regne de Nàpols]], [[regne de Sardenya|regne de Sardenya i Còrsega]], [[ducat de Milà]], [[marquesat de Finale]] i [[Presidis de Toscana]]-, i els territoris de l'[[herència borgonyona]] -[[Borgonya]], [[Artois]], [[Luxemburg]], [[Franc Comtat]] i [[Països Baixos Espanyols|Flandes]]-.
 
=== Règim polisinodial ===
Usuari anònim