Torcuato Luca de Tena y Álvarez-Ossorio: diferència entre les revisions

Encara que va procurar sempre a les seves empreses certa càrrega ideològica, atenuada pel seu [[espanyolisme]] i el seu ideari monàrquic, Luca de Tena va militar en el partit liberal conservador i va ser diputat per [[Martos]] en les legislatures de 1893, 1898 i 1901, i senador, per [[Jaén]] el 1903 i 1905 (ua seva vinculació amb Jaén li ve a través del seu matrimoni amb [[Esperanza García de Torres León]], neboda del cèlebre polític liberal [[Eduardo León y Llerena]], propietari del Balneari de [[Marmolejo]] de 1882 a 1900),<ref>{{Ref-web|url=https://www.geni.com/people/Mar%C3%ADa-de-la-Esperanza-Garc%C3%ADa-de-Torres-y-Le%C3%B3n/6000000016803110127|títol=María de la Esperanza García de Torres y León|consulta=2017-09-19|llengua=en-USanglès}}</ref> i per Sevilla en 1907, sent-ho més tard vitalici fins a la dictadura del general [[Primo de Rivera]], el 1923. Luca de Tena va refusar dues vegades ser ministre, amb [[José Canalejas y Méndez|Canalejas]] primer, i amb [[Antoni Maura i Montaner|Maura]] després, però en la seva vida parlamentària va intervenir defensant problemes del ram de comunicacions, i per la seva iniciativa es van aconseguir reformes tan interessants per al periodisme com la lliurança de premsa, el franqueig concertat i certes modificacions en el [[gir postal]]. Mesos abans de morir Luca de Tena, Alfons XIII li atorgava el títol de marquès de Luca de Tena per a ell i els seus fills i descendents, «premiant d'aquesta manera els grans i constants serveis que a la nació i a la monarquia ha prestat l'il·lustre patrici». A l'hora de morir, Luca de Tena va disposar que la seva esquela només tingués un títol: periodista.