Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla del Boyne»

cap resum d'edició
(Creada per traducció de la pàgina «Battle of the Boyne»)
 
{{Editant}}
 
{{Infotaula conflicte militar}}
| conflict = Batalla del Boyne
La batalla va tenir lloc l'1 de juliol de 1690. Les forces de Guillem van derrotar l'exèrcit de Jaume, que en gran part estava format per reclutes. Tot i que la [[Guerra Guillemita d'Irlanda|guerra]] va continuar fins [[Tractat de Limerick|Octubre 1691]], [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume]] fa fugir a França després del Boyne i no va tornar mai. La importància simbòlica d'aquesta batalla l'ha convertit en una de les batalles més ben conegudes en la història de les Illes Britàniques i una part clau del folklore de l'[[Orde d'Orange]]. La seva commemoració és basa principalment en desfilades que tenen part des de 1791.{{Efn|101 years after the battle, 49 years after Ireland adopted the New Style calendar}}
|image=BattleOfBoyne.gif
|image_size=300px
|caption=Representació de la Batalla per [[Jan Wyck]] {{circa|lk=no|1693}}
| date = 1 juliol 1690
| place = [[Oldbridge]], [[Irlanda]]
| resultat = victòria de [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III]]
|combatant1=[[Jacobitisme|Forces Jacobites]]<br/>{{flagcountry|Regne de França}}
|combatant2={{Flagicon image|Flag of the Orange Order.svg}} [[Guillemita|Forces Guillemites]]<br/>{{flagcountry|Dutch Republic}}
|commander1=[[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia]]<br/>[[1er Earl of Tyrconnell]]<br/>[[Duc de Lauzun]]<br>[[James Fitz-James Stuart]]
|commander2=[[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III]]<br/>[[Frederick Schomberg, 1st Duke of Schomberg|Duke of Schomberg]]{{KIA}}
|strength1=23,500
|strength2=36,000
|casualties1=~1,500
|casualties2=~750
}}
La batalla va tenir lloc l'1 de juliol de 1690. Les forces de [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III]] van derrotar l'exèrcit de [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia]], que en gran part estava format per reclutes. Tot i que la [[Guerra Guillemita d'Irlanda|guerra]] va continuar fins [[Tractat de Limerick|Octubre 1691]], [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume]] fa fugir a França després del Boyne iper no va tornar mai. La importància simbòlica d'aquesta batalla l'ha convertit en una de les batalles més ben conegudes en la història de les [[Illes Britàniques]] i una part clau del folklore de l'[[Orde d'Orange]]. La seva commemoració és basa principalment en desfilades que tenen part des de 1791.{{Efn|101 yearsanys afterdesprés thede battlela batalla, 49 yearsanys afterdesprés Irelandde adoptedque Irlanda theadoptés Newel StyleCalendari calendarGregorià}}
 
== Rerefons ==
La batalla fou l'encontre culminant en una guerra que tenia per objectiu que [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume II d'Anglaterra]] recuperés els trons d'Anglaterra i Escòcia, en mans de [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III]] i la seva esposa [[Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia|Maria II]].
 
L'any anterior, Guillem havia posat el [[Duc de Schomberg]] al càrrec de la campanya irlandesa. AquestEl Duc era un soldat professional de 75 anys, que ja havia acompanyat el rei durant la [[Revolució Gloriosa]], però tenia ja 75 anys. Sota les seves ordres, la situació havia quedat estàtica i s'havia avançat molt poc, en part perquè les tropes angleses van patirenmalaltir severamentamb defortes febres.{{Sfn|Elliott|1973|p=1174. "...but [he] could do little more than hold Ulster as there was much sickness in his small army, and he took no risks."}} Guillem, descontent, va decidir fer-se càrrec en persona.<ref>{{Ref-llibre|nom=I. D.|cognom=Elliott|títol="Schomberg, Friedrich Hermann, Duke of" Encyclopaedia Britannica, Volume 19|lloc=London|editorial=Encyclopaedia Britannica Inc., William Benton, Publisher|any=1973|isbn=978-0-85229-173-3|pàgines=1174. "He went to Ireland as commander in chief against James II in August 1689..."}}</ref>
[[Fitxer:William III of England.jpg|miniatura|Guillem III ("William d'Orange"), Rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda,]]
En el context irlandès, la guerra tenia un caràcer [[Sectarisme|sectari]] i [[Ètnia|ètnic]], i en molts sentissentits era una continuació de les [[Guerres confederades d'Irlanda|Guerres Confederades]] deocorregudes 50 anys abans. Pels [[Jacobitisme|jacobites]], la guerra va seres lluitadalluitava per la sobirania [[Guerres confederades d'Irlanda|irlandesa]], tolerància religiosa vers el Catolicisme i propietat de la terra. Les classes altes catòliques havien perdut gairebé totes les seves terres després de la conquesta de [[Oliver Cromwell|Cromwell]] conquesta, així com el dret de practicar lael seva religióCatolicisme i seureformar enpart eldel [[Parlament d'Irlanda|Parlament irlandès.]] Sota Richard Talbot, 1r Earl de Tyrconnel, havien aixecat un exèrcit per restaurar Jaume després de la [[Revolució Gloriosa]]. El 1690 controlaven tota Irlanda, excepte la província de l'[[Ulster]]. LaPer això, la majoria de les tropes de Jaume II al Boyne eren Catòlicscatòlics irlandesos.
 
LaEl majoriasuport deque latenia poblacióJaume irlandesaII eraentre jacobitala imajoria donavende suportla apoblació Jaumeirlandesa IIera gràcies a la seva Declaració d'Indulgència de 1687, també coneguda com Declaració per la Llibertat de Consciència, que concedia llibertat religiosa a totes les terres d'Anglaterra i Escòcia i també a causa de la seva promesa al Parlament irlandès d'un eventual dret d'autodeterminació.<ref>{{Ref-llibre|nom=Tim|cognom=Harris|títol=Revolution: The Great Crisis of the British Monarchy, 1685–1720|lloc=London|editorial=Allen Lane|any=2006|isbn=978-0-7139-9759-0|pàgines=440}}</ref><ref>{{Ref-publicació|nom=Eoin|cognom=Magennis|pàgines=6–111|publicació=Eighteenth-Century Ireland|volum=13|any=1998|jstor=30064327}}</ref>
 
Per contra, pels Guillemites, la guerra era per reafirmar el poder protestant i anglès a Irlanda. Temien per les seves vides i les seves propietats si JaumesJaume II i els seus seguidors catòlics arribaven a governar Irlanda, i no confiaven en la promesa de tolerància, entenent la Declaració d'Indulgència com un parany per re-establir el Catolicisme com la única [[Estat confessional|religió estatal]]. En particular, es tenia por a que es repetissin els fets de la [[Rebel·lió irlandesa de 1641]], marcada per múltiples massacres. Per aquestes raons, els protestants van lluitar en massa per Guillem. Al Boyne, molts dels seus soldats eren protestants de l'Ulster, incloent la seva eficaç cavalleria irregular. El seu sobrenom era "Enniskilliners" o Escocesos de l'Ulster, majoritàriament descendents dels lladres de bestiar que actuaven en la frontera anglo-escocesa i que s;'havien traslladat com colons a Irlanda, al voltant de [[Enniskillen]], en el [[Comtat de Fermanagh]]. 
La majoria de la població irlandesa era jacobita i donaven suport a Jaume II gràcies a la seva Declaració d'Indulgència de 1687, també coneguda com Declaració per la Llibertat de Consciència, que concedia llibertat religiosa a totes les terres d'Anglaterra i Escòcia i també a causa de la seva promesa al Parlament irlandès d'un eventual dret d'autodeterminació.<ref>{{Ref-llibre|nom=Tim|cognom=Harris|títol=Revolution: The Great Crisis of the British Monarchy, 1685–1720|lloc=London|editorial=Allen Lane|any=2006|isbn=978-0-7139-9759-0|pàgines=440}}</ref><ref>{{Ref-publicació|nom=Eoin|cognom=Magennis|pàgines=6–111|publicació=Eighteenth-Century Ireland|volum=13|any=1998|jstor=30064327}}</ref>
 
Per contra, pels Guillemites, la guerra era per reafirmar el poder protestant i anglès a Irlanda. Temien per les seves vides i les seves propietats si Jaumes i els seus seguidors catòlics arribaven a governar Irlanda, i no confiaven en la promesa de tolerància, entenent la Declaració d'Indulgència com un parany per re-establir el Catolicisme com la única [[Estat confessional|religió estatal]]. En particular, es tenia por a que es repetissin els fets de la [[Rebel·lió irlandesa de 1641]], marcada per múltiples massacres. Per aquestes raons, els protestants van lluitar en massa per Guillem. Al Boyne, molts dels seus soldats eren protestants de l'Ulster, incloent la seva eficaç cavalleria irregular. El seu sobrenom era "Enniskilliners" o Escocesos de l'Ulster, majoritàriament descendents dels lladres de bestiar que actuaven en la frontera anglo-escocesa i que s;havien traslladat com colons a Irlanda, al voltant de [[Enniskillen]], en el [[Comtat de Fermanagh]]. 
<br />
 
=== Comandants ===
Els exèrcits estaven dirigits pel rei catòlic [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume II d'Anglaterra]] (VII d'[[Regne d'Escòcia|Escòcia]]) i Irlanda i, oposant-se-li, el seu nebot i gendre, el rei [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III]] ("Guillem d'Orange") qui havia deposat Jaume l'any anterior. Els seguidors de Jaume controlaven gran part d'Irlanda i el [[Parlament d'Irlanda|seu parlament]]. Jaume també gaudia del suport del seu cosí, [[Lluís XIV de França]], qui no volia un monarca hostil en el tron d'Anglaterra. Lluís va enviar 6,000 tropes franceses a Irlanda per donar suport elsals [[Jacobitisme|jacobites]]. Guillem era ja [[Stadhouder|Stadtholder]] dels [[Països Baixos]] i va llevar tropes holandeses i aliades d'Europa, així com d'Anglaterra i Escòcia.<ref name="Britannica James II">{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/biography/James-II-king-of-England-Scotland-and-Ireland|títol=James II, King of England, Scotland and Ireland|obra=www.britannica.com|consulta=13 July 2019}}</ref><ref name="Britannica William III">{{Ref-web|títol=William III. King of England, Scotland and Ireland|url=https://www.britannica.com/biography/William-III-king-of-England-Scotland-and-Ireland|obra=www.britannica.com|consulta=15 July 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.historyireland.com/penal-laws/the-williamite-war-1689-9111/|títol=The Williamite War 1689-91(1:1)|obra=www.historyireland.com|consulta=16 July 2019}}</ref>
 
Jaume era un comandant amb experiència, que ja havia provat la seva valentia lluitant a Europa, principalment a la [[Batalla de les Dunes (1658)|Batalla de les Dunes]] (1658). Tanmateix, els historiadors recents han suggerit que era propens al pànic sota pressió i prenia decisions precipitades, potser a causa de la pobra salut associada amb la línia Stuart.<ref name="Britannica James II">{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/biography/James-II-king-of-England-Scotland-and-Ireland|títol=James II, King of England, Scotland and Ireland|obra=www.britannica.com|consulta=13 July 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/event/Battle-of-the-Dunes|títol=Battle of the Dunes|obra=www.britannica.com|consulta=13 July 2019}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=English History Made Brief, Irreverent, and Pleasurable|cognom=Baldwin Smith|nom=Lacey|pàgines=224|editorial=Chicago Review Press|data=2006|lloc=Chicago}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Holmes|nom=Frederick|títol=The Sickly Stuarts:The Medical Downfall of a Dynasty|editorial=Sutton Publishing|any=2003|lloc=Gloucester}}</ref>
 
Guillem, tot i que també era un comandant experimentat, encara no havia guanyat cap batalla important. L'èxit de Guillem contra els francesos havia estat principalment en el terreny de maniobres tàctiques i diplomàcia més que en força. La seva diplomàcia havia reunit la [[Gran Aliança|Lliga d'Augsburg]], una multi-coalició internacional formada per resistir l'agressió francesa a Europa. Del punt de vista de Guillem, assolir el poder d'Anglaterra i les campanyes a Irlanda foren només un altre front en la guerra contra França en general, i Lluís XIV en particular.<ref name="Bevan">{{Ref-llibre|cognom=Bevan|nom=Bryan|títol=King William III: Prince of Orange, the first European|editorial=Rubicon Press|any=1997|lloc=London}}</ref><ref name="Britannica William III">{{Ref-web|títol=William III. King of England, Scotland and Ireland|url=https://www.britannica.com/biography/William-III-king-of-England-Scotland-and-Ireland|obra=www.britannica.com|consulta=15 July 2019}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Payne|nom=George|títol=The Life and Times of Louis the Fourteenth, Volume 4|pàgines=154|lloc=London|editorial=Samuel Bentley|any=1838}}</ref><ref>{{Ref-llibre|editor=Blom|títol=History of the Low Countries (new English-language edition)|pàgines=196|any=2006|editorial=Berghahn Books|lloc=New York & Oxford}}</ref>
 
Els comandants subordinats de Jaume II eren [[Richard Talbot, 1r Earl de Tyrconnell]], el seu principal seguidor a Irlanda; i el general francès general Lauzun. ElMentre que el comandant de Guillem era el Duc de Schomberg. Nascut a [[Heidelberg]], Alemanya, Schomberg havia lluitat a uns quants països diferents i anteriorment havia estat un [[Mariscal de França]], però, sent un [[Hugonot]], va ser obligat a deixar França el 1685 seguint [[Edicte de Fontainebleau|l'Edicte de Fontainebleau]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/biography/Antonin-Nompar-de-Caumont-comte-et-duc-de-Lauzun|títol=Antonin-Nompar de Caumont, count and duke de Lauzun|obra=www.britannica.com|consulta=15 July 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.encyclopedia.com/people/history/german-history-biographies/frederick-herman-1st-duke-schomberg|títol=Schomberg, Frederick Herman, 1st duke of|obra=www.encyclopedia.com|consulta=16 July 2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/biography/Frederick-Herman-duke-of-Schomberg|títol=Frederick Herman, duke of Schomberg|obra=www.britannica.com|consulta=16 July 2019}}</ref>
 
=== Exèrcits ===
L'exèrcit Guillemita al Boyne era aproximadament de 36,000 homes, amb tropes de molts països. Al voltant de 20,000 havien estat a Irlanda des de 1689 sota les ordres de Schomberg. Guillem va desembarcar a [[Carrickfergus]] el 14 de juny. D'allà va assolir [[Belfast]] i es va trobar amb Schomberg a l'estuari del Laggan. Loughbrickland fou el punt de trobada de les divisions del seu exèrcit., on Ellell hi va arribar amb 16,000 homes el juny de 1690. Jaume havia retrocedit fins a una posició més favorable direcció Ardee. El 30 de juny, Guillem havia assolit la part superior d'un turó prop de la frontera sud del comtat de Louth. Per sota s'estenia la vall del Boyne, que separava els comtats de Louth i Meath. La bandera de Jaume s'aixecava a Donore, en el costat oposat. Francesos i irlandeses portaven una marca blanca com a compliment a la [[Dinastia borbònica|casa Borbó]]. Les tropes de Guillem estaven generalment més ben entrenades i equipades. La millor infanteria Guillemita era de Dinamarca (7000) i d'Holanda (6000), soldats professionals equipats amb el tardà [[mosquet]] flintlock. La infanteria danesa estava a les ordres del general Ernst von Tettau. Hi havia també un gran contingent francès d'hugonots que lluitaven amb Guillem. Aquest no tenia una gran opinió de les seves tropes angleses i escoceses, a excepció dels irregulars de l'Ulster, que havien resistit a Derry l'any anterior;doncs les tropes angleses i escoceses eren consideradesconsiderava políticament poc fiables, ja que Jaume havia estat el seu monarca legítim fins a un any abans. A més, només havien estat reclutats recentment i hi havien vist poca acció.<ref name="Macaulay">{{Ref-llibre|títol=History of England from the accession of James II (1685) until the death of William III (1702)|nom=T.B.|cognom=Macaulay|capítol=Chapter XVI|data=1849|editorial=Harper|lloc=New York}}</ref><ref name="Ulster Journal of Archaeology">{{Ref-publicació|publicació=Ulster Journal of Archaeology|volum=4|lloc=Belfast|data=1856|pàgines=80}}</ref><ref name="Cambridge 1">{{Ref-llibre|títol=The Cambridge History of Ireland: Volume 2, 1550–1730|editor=Ohlmeyer|lloc=Cambridge|editorial=Cambridge University Press|data=2018}}</ref><ref name="Britannica">{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/event/Battle-of-the-Boyne|títol=Battle of the Boyne|obra=www.britannica.com|consulta=6 July 2019}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=The Williamite Wars in Ireland|cognom=Childs|nom=John|pàgines=33, 135|editorial=A & C Black|any=2007|lloc=London/NewYork}}</ref>
 
Els jacobites eren 23,500. Jaume tenia diversos regiments de tropes franceses, però la majoria de la seva força eren catòlics irlandesos i escocesos. La cavalleria [[Jacobitisme|jacobita]] irlandesa, majoritariament nobles, van provar ser d'alt calibre durant el curs de la batalla. Tanmateix, la infanteria irlandesa, predominantment [[Camperol|camperols]] que havien estat reclutats per la força, no eren soldats entrenats, estaven mal equipats i només una minoria estava armada amb mosquets. De fet, alguns d'ells duien armes de granja [[Dalla|dalles]] al Boyne. A més, laLa infanteria jacobita que tenia armes de foc, estaven equipatequipats amb l'obsolet [[pany de metxa]].<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/events/battle_of_the_boyne BBC History: The Battle of the Boyne] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131205224210/http://www.bbc.co.uk/history/events/battle_of_the_boyne|date=5 December 2013}} [[BBC]], (undated, retrieved 9 March 2017)</ref><ref name="Britannica">{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/event/Battle-of-the-Boyne|títol=Battle of the Boyne|obra=www.britannica.com|consulta=6 July 2019}}</ref>
 
== La batalla ==
Guillem va navegar des d'Hoylake (Cheshire) a [[Carrickfergus]], en el [[Comtat d'Antrim]] el 14 de juny de 1690 i va avançar cap el sud, pretenentper prendre Dublín. Jaume va escollir col·locar la seva línia de defensa en el [[Riu Boyne|River Boyne]], a 48 km de [[Dublín]]. Els Guillemites van arribar al Boyne el 29 de juny. El dia abans de la batalla, Guillem va ser ferit en l'espatlla per l'[[artilleria]] jacobita mentre estudiava els punts pels que les seves tropes travessarien el Boyne. <ref name="Macaulay">{{Ref-llibre|títol=History of England from the accession of James II (1685) until the death of William III (1702)|nom=T.B.|cognom=Macaulay|capítol=Chapter XVI|data=1849|editorial=Harper|lloc=New York}}</ref><ref>{{Cite episode|url=https://www.youtube.com/watch?v=_uGXtYvvk0U|accessdate=21 July 2019|network=BBC|language=English}}</ref>
[[Fitxer:CANE(1859) p235 PLAN OF THE BATTLE OF BOYNE.jpg|miniatura|300x300px|'''Mapa de la Batalla del Boyne'''. (Sud amunt i l'oest a la dreta.)1. [[Drogheda]] 2. Exèrcit jacobita 3. Canons jacobites 4. Donore 5. Oldbridge 6. La línia de marxa de Guillem des d'[[Ardee]] 7. Un llogarret petit 8. Campament Guillemita 9. El turó d'on William va veure el campament jacobita 10. El pas anomenat King William's Glen 11. Lloc on William fou ferit 12. Slane 13. Pont prop de Slane 14. On els holandesos creuaren el riu 15. On creuaren francesos i Enniskillingers 16. On creuà Sir J. Hansner& Compte de Nassau 17. Ala esquerra de la cavalleria de Guillem 18. Mattlock rivulet 19. On l'ala dreta de l'exèrcit de Guillem va travessar el riu 20. Poble de Duleek 21. Terra pantanosa 22. Rosnaree.]]
La batalla es va lluitar l'1 de juliol, pel control d'un [[gual]] en el Boyne, prop de [[Drogheda]], aproximadament 2.5 quilòmetres nord-oest del [[vilatge]] d'Oldbridge i aproximadament 1.5 quilòmetres a l'oest-nord-oest del modern pont sobre el [[Riu Boyne|Boyne]]. Com a distracció, coberts per la boirina del matí, Guillem va enviar un quart dels seus perhomes a travessar el riu a Roughgrange, aproximadament 4 quilòmetres a l'oest de Donore i 9.7km al sud-oest d'Oldbridge. El fill del Duc de Schomberg, Meinhardt, va dirigir aquest encreuament, que una petita força de [[Dragó (militar)|dragons]] irlandesos va intentar impedir sense èxit. James, un general inexpert,Jaume va creure que perdria el flanc i va enviar gran part del seu exèrcit, incloent les seves millors tropes franceses i la majoria de la seva artilleria, per contraatacar aquest moviment. Cap dels dos Generals s'havia adonat que hi havia un profund barranc a Roughgrange que impedia l'enfrontament dels soldats, qui literalment van seure a terra mentre l'artilleria començava a disparar. Els de Guillem van intentar un llarg rodeig que, al final del dia, gairebé talla la retirada jacobita al poble de Naul.<ref>{{Cite episode|url=https://www.youtube.com/watch?v=_uGXtYvvk0U|accessdate=21 July 2019|network=BBC|language=English}}</ref><ref>{{Cite episode|url=https://www.youtube.com/watch?v=_uGXtYvvk0U|accessdate=21 July 2019|network=BBC|language=English}}</ref>
 
Al gual principal prop d'Oldbridge, la infanteria de Guillem dirigida pel cos d'elit de les Guàrdies Blaves holandeses, va forçar camí a través del riu, utilitzant la seva superior força de foc per fer recular l'infanteria enemiga, i només van ser aturats per la cavalleria jacobita liderada pel fill de [[James Fitz-James Stuart|Jaume]] II, [[James Fitz-James Stuart|James Fitz-James]], Duc de Berwick. Tenint assegurat el poble d'Oldbridge, la infanteria Guillemita intentava aguantar les successives càrregues de la cavalleria jacobita irlandesa amb foc continu i disciplinat, però finalment foren rebutjats i empentatsrecularen fins al riu, a excepció de les Guàrdies Blaves. El segon al càrrec de Guillem, el Duc de Schomberg, i George Walker es, van morir en aquesta fase de la batalla. Els Guillemites no foren capaços de reprendre el seu avenç fins que la pròpia cavalleria vanva poder travessar el riu i, després de patir fortes baixes, particularment entre els Hugonots, van fer recular la cavalleria jacobita fins a Donore, on un cop més van oferir una forta resistència abans de retirar-se.<ref>Handley, Stuart (May 2011). "Fitzjames, James, Duke of Berwick upon Tweed (1670–1734". Oxford Dictionary of National Biography (online ed.). Oxford University Press.</ref><ref>{{Cite episode|url=https://www.youtube.com/watch?v=_uGXtYvvk0U|accessdate=21 July 2019|network=BBC|language=English}}</ref><ref>{{Cite episode|url=https://www.youtube.com/watch?v=_uGXtYvvk0U|accessdate=21 July 2019|network=BBC|language=English}}</ref><ref>{{Cite episode|url=https://www.youtube.com/watch?v=_uGXtYvvk0U|accessdate=21 July 2019|network=BBC|language=English}}</ref>
 
Els jacobites es van retirar ordenadament. GuillemvaGuillem va tenir la possibilitat d'atrapar-los mentre retrocedien a través del riu Nanny, a Duleek, però les seves tropes van ser rebutjades per la rereguarda enemiga.
[[Fitxer:Jan van Huchtenburg - De slag aan de Boyne.jpg|miniatura|250x250px|Batalla del Boyne entre Jaume II i Guillem III, 11 juliol 1690, Jan Van Huchtenburg.]]
El nombre de baixes de la batalla fou bastant baix per un enfrontament de tal escala— sobre 50,000 participants, aproximadamentnomés 2,000 van morir.<ref name="Britannica">{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/event/Battle-of-the-Boyne|títol=Battle of the Boyne|obra=www.britannica.com|consulta=6 July 2019}}</ref> Tres-quartes parts dels morts foren jacobites. L'exèrcit de WilliamGuillem va tenir més ferits. En aquells temps, la majoria de les baixes s'infligien en la persecució d'un enemic ja batut i en retirada; però això no va passar al Boyne, ja que els contra-atacs de la cavalleria jacobita van protegir en tot moment la retirada de la resta de l'exèrcit, i a més a més Guillem no era partidari de posar la persona de Jaume en perill, doncs al cap i a la fí era el pare de la seva muller, [[Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia|Maria]]. Els jacobites quedaren molt desmoralitzats al rebre l'ordre de retrocedir, el qual els va dur a perdre la batalla. Molts soldats d'infanteria irlandesos van desertar, abandonant roba i uniformes en la seva fugida<ref>{{Cite episode|url=https://www.youtube.com/watch?v=_uGXtYvvk0U|accessdate=21 July 2019|network=BBC|language=English}}</ref> Els Guillemites marxaren trionfants sobre [[Dublín]] dos dies després de la batalla. L'exèrcit jacobita havia abandonat la ciutat i fugit finsa [[Limerick]].
 
Aviat després de la batalla, Guillem va emetre la Declaració de Finglas, oferint perdonsperdó als soldats jacobites, però no als seus líders. Després de la seva derrota, Jaume va cabalcar amb una petita escorta fins a [[Duncannon (Wexford)|Duncannon]] i d'allí va retornar a França, tot i que el seu exèrcit va deixar el camp deestava batallaencara relativament sencer. La seva pèrdua de control i la ràpida fugida del camp de batalla van enfurismar els seus seguidors irlandesos, qui van seguir lluitant fins al [[Tractat de Limerick]] el 1691; consegúentment li donaren el sobrenom de ''Seamus a' chaca'' ("James el merda") en irlandès.<ref>{{Ref-llibre|títol=War and Politics in Ireland, 1649-1730|cognom=Simms|nom=J. G.|pàgines=184, 203|any=1986|editorial=The Hambledon Press|lloc=London & Ronceverte}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=The Jacobites: Britain and Europe, 1688-1788|cognom=Szechi|nom=Daniel|lloc=Manchester & New York|pàgines=49|editorial=Manchester University Press|any=1994}}</ref>
 
== Fets posteriors ==
[[Fitxer:King William Statue 1.jpg|miniatura|Estàtua de Guillem d'Orange aCollege Green, [[Dublín]], alçada el 1701 i destruïda el 1929.]]
La batalla va quedar eclipsada per la derrota de la flota Anglo-holandesa a mans dels francesos dos dies abans, a la Batalla de Beachy Head, un esdeveniment molt més seriós. Però la batalla del Boyne fou la primera victòria de la [[Gran Aliança|Lliga d'Augsburg]], la primera aliança entre el Vaticà i països protestants. La victòriai va motivarpropiciar que més nacions per unir-ses'unissin a l'aliança i finalment aturaraturaressin la conquesta francesa d'Europa.
 
El Boyne també va tenir importància estratègica per [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i Irlanda. Va marcar el final de l'esperança de Jaume de recuperar el seu tron per mitjans militars i va assegurar el triomf de la [[Revolució Gloriosa|Revolució]] [[Revolució Gloriosa|Gloriosa]]. A Escòcia, la notícia d'aquesta derrota va frenar temporalment el suport dels [[Terres altes d'Escòcia|Highlanders]] a la revolta jacobita, dirigida per Bonnie Dundee, mort el juliol anterior a la Batalla de Killiecrankie. A Irlanda, el Boyne va demostrar que els jacobites podrien resistir Guillem militarment. Però en termes generals, fou una victòria Guillemita i és encara celebratcelebrada per l'[[Ordre d'Orange]] cada dotze de juliol. Curiosament, el Papa també va celebrar la victòria de Guillem al Boyne i va ordenar que les campanes del Vaticà sonessin com a símbol de celebració.
 
La guerra civil a Irlanda va acabar amb el [[Tractat de Limerick]]. Va permetre que Jaume marxásmarxés a França i que la majoria dels propietaris irlandesos mantenissinmantinguessin la seva terra si juraven fidelitat Aa Guillem. Molt pocs ho van fer, i el perdó va ser retirat als dos anys.
[[Fitxer:Boyne Obelisk.jpg|miniatura|Vista de l'obelisc commemoratiu de la batalla, erigit el 1736 i destruït el 1923.]]
Originalment, la commemoració de 12 de juliol era per la Batalla de Aughrim i la victòria dels protestants irlandesos en la [[Guerra Guillemita d'Irlanda]].<ref name="Lenihan">{{Ref-llibre|cognom=Lenihan|nom=Padraig|data=2003|títol=1690 Battle of the Boyne|url=|lloc=|editorial=Tempus|pàgines=258–259|isbn=9780752425979|enllaçautor=}}</ref> A Aughrim, que va tenir lloc un any després del Boyne, l'exèrcit jacobita va ser destruït, decidint la guerra en favor de Guillem. La batalla del Boyne, lliurada l'1 de juliol segons el [[Calendari julià|calendari Julià]], era considerada menys important.
1.380

modificacions