Nicèfor II Focas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Antroponímia
Línia 18:
|pares = [[Bardes Focas]] <br/> ?
}}
'''Nicèfor II''' (''Nicephorus, Nikephóros'' {{polytonic|Νικηφόρος}}) ([[912]]-[[969]]) fou emperador bizantí del [[963]] al [[969]]. És conegut com a '''Nicèfor Focas''' (o '''Nicèfor II Focas''') Va tenir una brillant carrera militar però quan va prendre el poder i el títol d'emperador casant-se amb l'emperadriu vídua [[TeòfanoTèofan Anastaso|Teòfan]] es va guanyar l'enemistat d'un grup important de persones,{{efn|Entre els conspiradors se citen els noms de: Miquel Bourtzes (el general que havia capturat Antioquia uns mesos abans), el seu servent personal Teodor, Lleó Balantes (que havia estat rescatat per Nicèfor Focas l'any 966) i Lleó Pediasimos.<ref name="LD">[[Lleó Diaca]] ''Historiae Libri X''</ref> }} entre els quals estava [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]], el seu successor, que van posar fi a la seva vida.
 
==Orígens familiars==
Línia 34:
 
[[Fitxer:Entrance of the emperor Nikephoros Phocas (963-969) into Constantinople in 963 from the Chronicle of John Skylitzes.jpg|miniatura|Nicèfor travessa el pont per entrar a Constantinoble i apoderar-se del tron, l'estiu del 963.]]
[[TeòfanoTèofan Anastaso|Teòfan]], la vídua de Romà II, va recompensar Nicèfor amb el suprem comandament de tots els exèrcits a Àsia, amb autoritat sobirana de fet. Els partidaris de Nicèfor el pressionaven per assolir l'imperi i no permetre que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tan crucials. Nicèfor va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb Teòfano; fou coronat el mes de desembre del [[963]]. A través del pacte matrimonial Nicèfor prometia assegurar la successió a la seva mort dels fills de Romà II, [[Basili II (emperador)|Basili II]] i [[Constantí VIII]], i a canvi obtenia la legitimació del seu ascens al poder gràcies al matrimoni amb la vídua.{{sfn|Ostrogorsky|1969|p=284}}
 
El patriarca Poliectes, que era molt conservador i pensava que una vídua ho havia de ser per sempre, va prohibir a Nicèfor besar l'altar, com diu el ritual ortodox, llevat que fes penitència per aquest matrimoni. A més el patriarca tampoc aprovava que s'hagués saltat la norma segons la qual una dona no podia casar-se amb el padrí de bateig dels seus fills. Com a resposta Nicèfor va convocar un concili per deixar clar que, com que aquelles regles les havia creat l'[[Iconoclàstia|iconoclasta]] [[Constantí V]] ja no tenien validesa. Poliectes no va acceptar el concili com a legítim i va procedir a [[excomunió|excomunicar]] Nicèfor. Llavors [[Bardes Focas]] va declarar que Nicèfor no era padrí de cap dels nens de Teòfano i així es va reconciliar amb l'Església.{{sfn|Norwich|1993|p=192-194}}