Nicèfor II Focas: diferència entre les revisions

|conjuge = [[TeòfanoTeòfan|TeòfanoTeòfan Anastaso]]

[[Tèofan Anastaso|Teòfan]], la vídua de Romà II, va recompensar Nicèfor amb el suprem comandament de tots els exèrcits a Àsia, amb autoritat sobirana de fet. Els partidaris de Nicèfor el pressionaven per assolir l'imperi i no permetre que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tan crucials. Nicèfor va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb TeòfanoTeòfan; fou coronat el mes de desembre del [[963]]. A través del pacte matrimonial Nicèfor prometia assegurar la successió a la seva mort dels fills de Romà II, [[Basili II (emperador)|Basili II]] i [[Constantí VIII]], i a canvi obtenia la legitimació del seu ascens al poder gràcies al matrimoni amb la vídua.{{sfn|Ostrogorsky|1969|p=284}}

El patriarca Poliectes, que era molt conservador i pensava que una vídua ho havia de ser per sempre, va prohibir a Nicèfor besar l'altar, com diu el ritual ortodox, llevat que fes penitència per aquest matrimoni. A més el patriarca tampoc aprovava que s'hagués saltat la norma segons la qual una dona no podia casar-se amb el padrí de bateig dels seus fills. Com a resposta Nicèfor va convocar un concili per deixar clar que, com que aquelles regles les havia creat l'[[Iconoclàstia|iconoclasta]] [[Constantí V]] ja no tenien validesa. Poliectes no va acceptar el concili com a legítim i va procedir a [[excomunió|excomunicar]] Nicèfor. Llavors [[Bardes Focas]] va declarar que Nicèfor no era padrí de cap dels nens de TeòfanoTeòfan i així es va reconciliar amb l'Església.{{sfn|Norwich|1993|p=192-194}}

El [[968]] els bizantins van creuar l'Eufrates i [[Setge d'Antiòquia (969)|van capturar Antiòquia]] el [[969]]{{sfn|McGeer|2005|p=20}} i el califat semblava perdut però la campanya militar es va veure interrompuda per la mort de l'emperador. Nicèfor va morir assassinat al seu llit del palau. Es deia que la seva dona TeòfanoTeòfan se sentia abandonada, i l'ambiciós Joan Tsimiscés en acord amb l'emperadriu, van conspirar contra la seva vida. Un grup d'assassins van entrar vestits de dones i foren amagats a la residència de l'emperador a [[Constantinoble]] la nit del [[10 de desembre]] a l'[[11 de desembre]] del [[969]],<ref name="LD"/> a un senyal convingut, Joan va creuar el [[Bòsfor]], va entrar a palau i amb les complicitats dels que ja eren a dins va anar a la cambra on dormia Nicèfor, que fou assassinat. El seu cap fou tallat i exposat al públic i la resta del cos llançat per la finestra. A la seva tomba van posar una inscripció que deia: «Ho vas conquerir tot llevat d'una dona».{{sfn|Lebeau|1770|p=98-99}} Poc després Tsimiscés es va casar amb la vídua TeòfanoTeòfan i fou proclamat emperador com a [[Joan I Tsimiscés]].

Entre les coses destacades del seu regnat està la petició de l'emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] que demanava la mà de Teofania, la filla de l'emperador Romà II i TeòfanoTeòfan pel seu fill Otó (després també emperador com [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]]) per mitjà del bisbe [[Luitprand]] ([[968]]); l'emperador demanava les possessions bizantines a Itàlia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.

Del seu primer matrimoni amb una tal Maleina, Nicèfor va tenir un fill anomenat Bardas Focas, que va morir abans del [[969]]. Amb la segona esposa, TeòfanoTeòfan, no va tenir cap fill.