Baalbek: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Antroponímia |
||
Línia 13:
Les ruïnes d'Heliòpolis consisteixen en el gran temple, un petit temple o basílica i un temple circular; al sud-oest de la ciutat, una columna es pensa que servia com a [[clepsidra]];<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kitto |nom=John |títol=A Cyclopaedia of Biblical Literature |volum=vol.2|url= http://books.google.cat/books?id=VcYUAAAAYAAJ&pg=PA265&dq=Baalbek+clepsydra&hl=ca&sa=X&ei=PLN3UrLXLqal0AX_p4A4&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Baalbek%20clepsydra&f=false |llengua=anglès | editorial=Ivison, Phinney & Company |data=1861 |pàgines=265 |isbn=}}</ref> el gran temple tenia un propileu o pòrtic, un fòrum, un cambra rectangular i un altar al Sol. La ciutat romana, amb edificis d'arquitectura coríntia, és el que hi predomina. Les columnes foren destruïdes pels musulmans i otomans; el 1745 el propileu va esdevenir fortalesa.
El [[395]], va quedar en l'Imperi romà oriental o [[Imperi Bizantí|bizantí]] i el [[639]] fou ocupada pel capitost àrab Abu Ubayda i fou incorporada al ''[[jund]]'' de [[Damasc]], recuperant el seu nom arameu. El [[750]] va passar a domini [[abbàssida]] i el [[972]] el califa [[fatimita]] d'Egipte hi va instal·lar un governador, però tres anys després fou ocupada per l'emperador [[Joan
El [[1075]] va ser ocupada pel [[seljúcida]] [[Tutush]]. Després va estar en mans de Gumustakhin, Buri, Muhammad ben Buri, Onor (Unur) i [[Imad al-Din Zengi I]]. Aquest darrer la va donar a Ayyub, el pare de Salah al-Din ([[Saladí]]).
| |||