Diferència entre revisions de la pàgina «Grècia»

14 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
Enllaços
m (Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent)
m (Enllaços)
 
La posterior barreja de les cultures [[Antiga Roma|romana]] i hel·lènica se sintetitzà en l'establiment de l'[[Imperi Romà d'Orient]] el 330 dC al voltant de la ciutat de [[Constantinoble]] (l'antiga [[Bizanci]] grega), el qual retingué la major part del poder cultural i militar durant els següents 1.123 anys, fins a la [[caiguda de Constantinoble|seva caiguda]] en mans dels [[Imperi Otomà|turcs otomans]], el [[1453]]. Durant els següents anys, Grècia romangué sota l'autoritat otomana, i molts intel·lectuals grecs emigraren a l'[[Europa Occidental|Europa occidental]], portant amb ells la cultura de l'[[antiga Grècia]] i sent part important de l'anomenat ''[[Renaixement]] europeu''.<ref>{{ref-notícia|url= http://www.economist.com/diversions/millennium/displaystory.cfm?story_id=346800 |títol=Millennium issue: Trouble with Turkey The fall of Constantinople Economist.com | editorial=Economist.com |data=1997-03-20 | consulta= }}</ref> De manera paral·lela, els grecs ortodoxos es cohesionaren mitjançant la religió, i desenvoluparen més tard un paper fonamental en la formació de la moderna identitat grega.[[Fitxer:Epanastasi.jpg|thumb|esquerra|25 de març de 1821: [[Germanós de Patres]] beneint la [[bandera de Grècia]] al [[monestir de la Santa Laura]]. [[Theódoros Vrizakis]], 1865]]
[[Fitxer:Map Greece expansion 1832-1947-en.svg|thumb|esquerra|Expansió territorial de Grècia entre 1830 i 1947]]Després del triomf en la [[Guerra d'independència de Grècia|Guerra d'Independència grega]] sobre l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]], de 1821 a 1829, el [[Regne de Grècia|nou estat grec]] fou finalment reconegut en el [[protocol de Londres]]. El 1827, [[Ioannis Kapodístrias]], un noble grec de les [[Illes Jòniques]], fou escollit primer governador de la nova República. No obstant això, després del seu assassinat, s'instaurà la [[Regne de Grècia|monarquia]] sota [[Otó I de Grècia]], de la [[wittelsbach|dinastia Wittelsbach]] bavaresa. El [[1843]], el rei fou forçat a garantir la constitució i una assemblea representativa. Però, per la seva vocació autoritària, fou destronat el [[1863]] i reemplaçat pel príncep Vilhelm de Dinamarca, que adoptà el nom de [[Jordi I de Grècia]] i portà amb ell les [[Illes Jòniques]], regal de coronació del [[Regne Unit]]. El 1877, [[Kharílaos Trikupis]], una important figura de l'escena política grega, contingué el poder de la monarquia per interferir en l'assemblea a l'hora d'elegir el [[primer ministre]] mitjançant la publicació del "vot de confiança".
 
Com a resultat de les [[Guerres Balcàniques|guerres balcàniques]], Grècia aconseguí incrementar el seu territori i població. Els següents anys, la lluita entre [[Constantí I de Grècia]] i el carismàtic primer ministre, [[Elefthérios Venizelos]], sobre la política estrangera en vespres de la [[Primera Guerra Mundial|I Guerra mundial]], dominà l'escena política grega i dividí el país en dos grups oposats.
84.105

modificacions