Sefardites: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ordre de les seccions s/VP:LE
m Enllaços
Línia 21:
Els '''sefardites''' (en [[hebreu]]: יהודים ספרדים) ([[Transliteració|transliterat]]: ''Yehudim Sefaradim'') són els descendents dels [[jueus]] que van viure en la [[península Ibèrica]] fins a [[1492]], any en què foren expulsats. '''Sefarad''' en hebreu modern es fa servir per a referir-se a [[Espanya]]. Durant l'[[edat mitjana]], els hispanojueus foren reconeguts com els líders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religiós, però sobretot cultural, que es perllongà durant diversos segles més enllà de l'expulsió.
 
Expulsats el [[1492]] pels [[reis Catòlics]] (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'[[Àfrica]], al sud de [[França]] i, sobretot, a l'antic [[Imperi Otomà|Imperi otomà]], on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.
 
És destacable el manteniment de la seva llengua, coneguda com a ''espanyol sefardita'', ''judezmo'', ''haquitia'', ''[[judeoespanyol]]'' o ''[[ladino]]''. El seu origen es troba en l'espanyol de finals del [[segle XV]], però fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l'[[Holocaust]], que va representar l'extermini de molts dels seus parlants i va provocar el desplaçament de molts dels supervivents. En l'actualitat, diverses institucions d'[[Israel]] estan treballant per recuperar l'ús d'aquesta llengua.