Indefensió apresa: diferència entre les revisions

A la part 2 de l'experiment, els 3 grups de gossos van ser portats a una habitació que tenia dos compartiments rectangulars dividits per una barrera d'unes quantes polzades d'alt. Tots els gossos podien escapar del xoc elèctric anant a l'altra part de l'habitació. Els gossos del grup 1 i 2 ràpidament van entendre la tasca i van escapar dels xocs elèctrics, però, la majoria dels gossos del grup 3 (que abans havien après que res del que fessin anava a parar el xoc elèctric) simplement es van quedar quiets sense fer res i només gemegaven en rebre els xocs.<ref name=":0">Seligman, M. E. P., 1975 Scientific American</ref>
 
En un segon experiment aquest mateix any, amb nous grups de gossos, Overmier i Seligman van eliminar la possibilitat que, en comptes de tenir una indefensió apresa, el grup 3 hagués fallat a aprendre la tasca d'escapar del xoc a causa d'haver après un altre comporatmiento que interferia amb la tasca d'escapar. Per prevenir aquest comportament que "interferia", els gossos del grup 3 van ser immobilitzats amb una droga que els paralitzava ([[guarís]]) i van tenir un procediment similar que en la part 1 de l'experiment de Seligman i Maier. Quan van arribar a la part 2 de l'experiment, el grup 3 va exhibir el mateix comportament d'indefensió apresa. Aquest resultat va servir per eliminar la hipòtesi de la interferència.<ref name="Seligman,Learned M.helplessness E.in P. 19722man">{{cite journal|last1=SeligmanHiroto|first1=D.S.|last2=Seligman|first2=M. E. P.|year=19721975|title=LearnedGenerality of learned helplessness in man|url=|journal=Annual ReviewJournal of MedicinePersonality and Social Psychology|volume=2331|issue=12|pages=407–412311–27|doi=10.11461037/annurev.me.23.020172.002203h0076270}}</ref>
 
D'aquests experiments, es creia que només hi havia una cura per la indefensió apresa. En la hipòtesi de Seligman, els gossos no tractaven d'escapar perquè ells creien que res del que fessin faria que els xocs paressin. Per canviar aquest pensament, els investigadors havien de prendre les potes dels gossos i moure-replicant les accions que el gos havia de fer per escapar de la zona de xocs elèctrics. Això es va haver de fer almenys 2 vegades abans que els gossos comencessin a saltar per si mateixos la barrera. Utilitzar qualsevol altra forma d'estímul com amenaces, premis i demostracions visuals no tenia efecte en la indefensió del grup 3.<ref>{{cite namebook|last=":02">Seligman,Peterson|first=C.|last2=Park|first2=C.|year=1998|chapter=Learned Mhelplessness and explanatory style|editor1-first=D. EF.|editor1-last=Barone|editor2-first=M.|editor2-last=Hersen|editor3-first=V. PB.,|editor3-last=VanHasselt|title=Advanced 1975Personality|location=New ScientificYork|publisher=Plenum AmericanPress|pages=287–308|isbn=978-0-306-45745-6}}</ref>
 
=== Experiments posteriors ===
Experiments posteriors han servit per confirmar l'efecte depressiu de sentir una manca de control en un estímul aversiu. Per exemple, en un experiment, van posar a persones a fer tasques mentals amb la presència d'un so distractiu. Les persones a les quals se'ls va donar la possibilitat d'apagar el so, rarament es van aixecar a fer-ho, tot i així, van exhibir millors resultats que aquelles persones que no tenien la possibilitat d'aturar-lo. Així, n'hi havia prou de tenir la noció de poder apagar el so per contrarestar-ne els efectes. El 2011, un estudi en animals trobar que els animals amb control sobre els estímuls estressants exhibien canvis en l'excitabilitat de certes neurones a l'escorça prefrontal. Els animals que no tenien control d'aquests estímuls no exhibien aquest efecte i mostraven signes consistents amb la indefensió apresa i l'ansietat social.<ref>{{cite journal|last=Cole|first=C. S.|last2=Coyne|first2=J. C.|year=1977|title=Situational specificity of laboratory-induced learned helplessness in humans|journal=Journal of Abnormal Psychology|volume=86|issue=6|pages=615–623|doi=10.1037/0021-843X.86.6.615}}</ref>
 
== Emergència sota tortura ==
160.947

modificacions