Diferència entre revisions de la pàgina «Híbrid»

921 bytes afegits ,  fa 3 mesos
m
hibridació mitjançant edició genètica
m (bot: - com híbrids '''intraespecífics' + com a híbrids '''intraespecífics')
m (hibridació mitjançant edició genètica)
 
Els híbrids interespecífics generalment es denominen segons una convenció; primerament una part del nom corresponent al nom de l'espècie del pare i una altra part corresponent al de la mare. Als híbrids de plantes es dóna un nom botànic acord amb el [[Codi Internacional de Nomenclatura per Plantes Cultivades]], que complementa al [[Codi Internacional de Nomenclatura Botànica]].
 
La hibridació mitjançant edició genètica es va fer per primera vegada als anys 80 del segle XX a Cambridge entre una ovella i una cabra. En 2017, "el grup del doctor Hiromitsu Nakauchi, que treballa a la Universitat de Tòquio i a la de Stanford, va injectar cèl·lules mare de ratolí a un embrió de rata, modificant-lo de manera que les cèl·lules implantades fabriquessin un pàncrees que substituís l’òrgan original". Els Estats Units va prohibir el finançament públic d'aquests experiments quan involucraren material humà des del 2015. El Japó, però, va llevar el límit permetent la creació d'híbrid entre humans i animals no-humans.<ref>{{ref-notícia |cognom=Macip |nom=Salvador |títol=Comença la cursa pels híbrids d’animals i humans |publicació=Ara |url=https://www.ara.cat/suplements/ciencia/hibrids-animals-humans_0_2324167602.html |consulta=19 octubre 2019 |data=2019-10-11}}</ref>
 
== Hibridació ==
Es parla d'hibridació de subespècies o varietats i de races obtingudes artificialment produïdes per dos mètodes:
17.365

modificacions