Gai Suetoni Paulí: diferència entre les revisions

'''Gai Suetoni Paulí''' (en [[llatí]] ''Caius Suetonius Paulinus'') fouva ser un [[magistrat romà]]. Apareix esmentat per primer cop durant el regnat de [[Claudi]], l'any [[42]], quan fouera [[procònsol]] a [[Província romana de Mauritània|Mauritània]] i va derrotar els [[magrebí|moros]] revoltats, arribant fins a les muntanyes de l'[[serralada de l'Atles|Atles]].

En el regnat de [[Neró]], el [[59]] fou nomenat [[governador]] de [[Britània]] i durant dos anys va sotmetre diversos pobles [[britons]] i va erigir fortins a diversos llocs. Però el [[61]], quan va creuar cap a l'illa de Mona ([[Anglesey]]), plaça forta dels britons i de la religió dels [[druides]], que resistia als romans, la resta del país va aprofitar la seva absència [[Revolta de Budicca|per revoltar-se]] dirigits per [[Budicca]] reina dels [[icens]]. Els revoltats van ocupar la colònia de [[Camulodunum]] i van [[Massacre de la Legió IX|derrotar]] a [[Quint Petili Cerealis]], llegat de la [[Legió IX Hispana]]. Quan Paulí va retornar, [[Londinium]] i [[Verulamium]] havien caigut en mans dels britons, però va aconseguir finalment derrotar [[Boadicea]].

El [[62]] va tornar a Roma i el va succeir [[Gai Petroni Turpilià]]<ref>Tàcit ''[[Annals (Tac.Tàcit)|Annales]]'' Ann. xiv.XIV, 29-37, Agric</ref><ref>Tàcit. 5''De vita et moribus Iulii Agricolae'' V, 14.--16;</ref><ref>[[Cassi DionDió]] Cassius,''Ῥωμαικὴ lἱστορία'' xii.I,12, 1-12; Suet</ref><ref>[[Suetoni]]. Ner.''[[Vides dels dotze cèsars]]: Neró'' 39.).</ref>

== Guerra Civil ==

ElL'any [[66]] fouva ser cònsol amb [[Gai Luci Telesí]].<ref>[[Tàcit]], ''Annales'' xvi.XVI, 14</ref><ref>Dió Cassi, l''Ῥωμαικὴ xiii.ἱστορία'' 1I 13. 1</ref> Llavors era considerat un dels millors generals de l'Imperi i quan va esclatar la guerra civil (l'[[any dels quatre emperadors]], el [[6869]]) es va posar al servei de [[Marc Salvi Otó]], i va ser un dels generals consellers del nou emperador, però no va poder imposar-se a les intrigues de [[Licini Pròcul]] que tenia la màxima confiança d'Otó. Aquest va sortir en campanya contra les forces de [[Vitel·li]] (69) acompanyat per Paulí i altres generals experimentats.

Otó va derrotar els muntanyencs [[lígurs]] i va saquejar ''Albium Intemelium'' ([[Ventimiglia]]). Anni Gal i [[Vestrici Espurinna]] van ser encarregats de la defensa del [[riu Po]]. Espurina fou atacat a ''[[Piacenza|Placentia]]'' per [[Aule Cecina Aliè]], general de Vitel·li, però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a [[Cremona]]. [[Marci Macer]] al front dels gladiadors d'Otó va derrotar Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni Paulí, i Titià fouva ser nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paulí prop de Cremona, però Titià no va empaitar els partidaris de Vitel·li, cosa que fou molt negativa per als interessos d'Otó;. Paulí va avalar aquesta decisió i va ser vist com a sospitós de traïció.

Mentrestant, [[Fabi Valent]] va arribar a [[Pavia]] i va unir les seves forces amb les de Cecina. Procle o[[Licini Pròcul]], [[prefecte del pretori]], volia acabar ràpidament amb la guerra en un enfrontament decisiu, i en canvi Paulí recomanava evitar el xoc. La [[Primera batalla de [[Bedriacum|batalla de Bedriacum]] fouva ser un desastre per Otó, que va decidir suïcidar-se.

Després de la batalla Paulí va passar al camp a Vitel·li on va obtenir el perdó mercès a al·legar falsament que la derrota d'Otó s'havia degut a la seva traïció en favor dels interessos de Vitel·li. Ja no torna a ser esmentat.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/153?rgn=full+text;view=image;q1=Paulinus{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III |pàgines=145-146 |lloc=Boston |editorial=Little, Brown & Comp. |any=1867}}]</ref>