Diferència entre revisions de la pàgina «Grècia»

6 bytes afegits ,  fa 2 mesos
cap resum d'edició
m (Enllaços)
===Art ===
[[FItxer:Acropolis of Athens 01361.JPG|miniatura|El [[Partenó]] ]]
L'art i l'arquitectura de la Grècia antiga ha tingut una gran influència en l'[[història de l'art a Occident|art occidental]] fins a l'actualitat. L'[[art bizantíromà d'Orient]] i l'[[arquitectura romana d'Orient]] també van jugar un important paper en els inicis del [[cristianisme]], i en queda una significativa influència en les nacions [[Església Ortodoxa|cristianes ortodoxes]] d'[[Europa de l'Est|Europa oriental]] i [[Euràsia]]. A causa dels estralls de la història, només una petita varietat de l'art grec antic ha sobreviscut -sobretot escultura i arquitectura i arts menors, incloent-hi el disseny de monedes, ceràmica i el gravat de pedres precioses. Grècia també té, a partir de la revolució, un pes específic en la història de l'art contemporani.
 
====Arquitectura ====
La forma rectangular dels antics temples grecs, envoltats de [[columnata|columnates]] suportades per un [[entaulament]] triangular, construïda de pedra calcària o marbre, hi dona un popular estil fins i tot avui en dia. Encara que l'arc era familiar als [[troia]]ns, no n'estava àmpliament estès l'ús, en contrast amb les posteriors edificacions romanes. Les obres representatives que perviuen de l'arquitectura grega són el [[Partenó]] i l'[[Erectèon]] d'[[Atenes]], i les estructures romanes basades en el model grec, com el [[Panteó de Roma]], el qual és atribuït a l'arquitecte grec [[Apol·lodor de Damasc]].
[[Fitxer:Church of panagia chalkeon, thessaloniki.jpg|thumb|Un exemple clàssic d'[[arquitectura romana d'Orient]] a [[Tessalònica|Salònica]] ]]
L'[[arquitectura romana d'Orient]] va ser una forma de construcció comuna des de l'ascens del cristianisme sota [[Constantí I el Gran|Constantí]] fins a la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Orient]], el [[1453]], a mans dels turcs [[imperi Otomà|otomans]]. En són característics la creu grega, el [[capitell]] d'estil bizantíromà d'Orient ''capitol'' (una barreja de [[jònic]] i capitells [[corinti]]s) i una cúpula central envoltada per diverses petites cúpules. Grècia va experimentar també el ressorgiment [[Arquitectura neobizantina|neobizantí]] després de la revolució grega i, bastant insospitadament, també l'apogeu de l'[[Neoclassicisme|arquitectura neoclàssica]] en els anys següents a la revolució; això la va posar en contacte i interacció amb la tradicional vila bizantinaromana d'Orient per produir-ne una forma específica en la Grècia contemporània.
 
Com altres capitals contemporànies, Atenes té obres d'arquitectura [[modernisme|modernista]] i [[postmodernitat|postmodernista]].
[[Fitxer:Hermes di Prassitele, at Olimpia, front.jpg|thumb|esquerra|Aquesta estàtua d'[[Hermes amb Dionís infant]], atribuïda a [[Praxíteles]], va ser trobada a [[Olímpia]] el [[1877]] ]] Les obres conservades de l'antiga [[escultura grega]] són més comunes, en particular les dels mestres escultors, com [[Fídies]] i [[Praxíteles]]. Aquests artistes i els seus seguidors van ser sovint emulats pels romans. Tanmateix, els [[cristianisme|cristians]] del [[segle IV]] i [[segle V|V]] van veure la destrucció dels [[idolatria|ídols]] [[paganisme|pagans]] com un «acte de pietat». Moltes escultures antigues de marbre van ser cremades amb [[calç]] en l'[[edat mitjana]], i estàtues de bronze van ser foses per obtenir-ne el metall. Les estàtues de marbre que van escapar a la destrucció van ser oblidades, o en el cas dels bronzes, perduts al mar (vegeu [[iconoclàstia]]).
 
En el període [[imperi Bizantí|bizantíImperi]], l'art religiós era el tema dominant, amb [[mosaic]]s i icones molt treballades adornant edificis religiosos. L'artista [[Renaixement|renaixentista]] ''[[El Greco]]'' (Doménikos Theotokópulos), responent a l'art [[art romà d'Orient|romà d'Orient]] i en el [[segle XVI]] a l'art [[Manierisme|manierista]], produí escultura i pintures de forma lliure, llum i color, que inspirarien artistes del [[segle XX]], com [[Pablo Picasso]] i [[Jackson Pollock]].
 
A més, un important i sovint pioner paper va ser jugat per artistes de les [[Illes Jòniques]] en el [[segle XVIII|XVIII]] i a començaments del [[segle XIX|XIX]], que van explotar les conquestes del [[quattrocento|Renaixement italià]] i dels tallers [[barroc]]s. Amb persistents esforços cap a noves direccions i objectius, els artistes grecs van aflorar al món durant les primeres dècades del segle XIX, connectant l'art grec amb la seva antiga tradició, així com en la recerca de tallers europeus, sobretot els de la [[Munic]] School, amb exemples definitoris de l'art contemporani grec del període que inclou l'obra de Theodoros Vryzakis i Nikiphoros Lytras.
 
====Música ====
La música grega traça les seves arrels fins als temps antics, en què els [[Cor (música)|cors]] mixtos actuaven per entreteniment, celebracions o activitats religioses. Alguns instruments d'aquest període eren l'[[aulos]], la [[lira (instrument musical)|lira]], o la [[cítara]]. La música jugà un important paper en el sistema educatiu d'aquests temps antics, en què els nens començaven a estudiar-la als sis anys. Quan la nova tècnica polifònica es desenvolupà a Occident, l'Església ortodoxa bizantinaromana d'Orient es resistí a qualsevol canvi i continuà amb la música monofònica sense cap mena d'acompanyament musical. Un altre tipus de música que es cultivà a Grècia fou la [[folk|música folk]], que es dividí en dos tipus: ''akritic'' i ''klephtic''. L'any [[1928]], es fundà la Societat Musical d'Atenes i el Pireu, on es reuniren els representants de la música popular. A la segona meitat de segle XX, la música grega s'adaptà als diversos estils i corrents de la música mundial.
 
=== Esport ===
201.054

modificacions