Diferència entre revisions de la pàgina «Grècia»

9 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
cap resum d'edició
m
| forma_govern = República parlamentària
}}
'''Grècia''' (en [[grec]] modern: Ελλάδα, ''ElládaEl·lada''; en [[grec antic]]: Ἑλλάς, ''HellásHel·làs''), oficialment la '''República Hel·lènica''' (en grec, ''Ελληνική Δημοκρατία'' ''Ellīnikī́El·linikí DīmokratíaDimokratia''), és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la [[balcans|península Balcànica]]. Té frontera amb [[Albània]], [[Macedònia del Nord]] i [[Bulgària]] al nord, i [[Turquia]] a l'est. El [[mar Egea|mar Egeu]] és a l'est de Grècia, el [[mar Jònica|mar Jònic]] a l'oest i el [[mar Mediterrània|mar Mediterrani]] al sud. Grècia inclou un vast nombre d'illes (aproximadament 1.440, de les quals 227 són habitades), incloent-hi [[Creta]], [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Illes Jòniques]], entre d'altres. El 80% del territori és muntanyenc; el pic més alt n'és l'[[Olimp]], amb 2.917 msnm.
 
La Grècia moderna té les seves arrels en la civilització de l'[[antiga Grècia]], sovint considerada el bressol de la [[cultura occidental]] i, com a tal, el lloc de naixement de la [[democràcia]],<ref>Finley, M. I. Democracy Ancient and Modern. 2d ed., 1985. London: Hogarth.</ref> la [[filosofia]] occidental,<ref>History of Philosophy, Volume 1 by Frederick Copleston</ref> els [[Jocs Olímpics]], la [[literatura]] occidental, la [[historiografia]], les [[ciències polítiques]], els principis científics i matemàtics i el [[teatre]].<ref>Brockett, Oscar G. History of the Theatre. sixth ed., 1991. Boston; London: Allyn and Bacon.</ref> La Grècia moderna va establir-se el 1830, després de la revolta independentista victoriosa contra [[Imperi Otomà|l'Imperi otomà]].
El 1965, fou un període de turbulència política que portà al cop d'estat del 21 d'abril de 1967 del [[Dictadura dels Coronels (1967–1974)|Règim del Coronels]], amb el suport dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. El novembre de 1973, l'aixecament a la Universitat Politècnica d'Atenes provocà un cop contrari que instal·là [[Dimítrios Ioannidis]] com a dictador. El 20 de juliol de 1974, amb la invasió turca de l'illa de [[Xipre]], el règim grec es col·lapsà.
 
L'antic primer ministre [[Konstandinos Karamanlís]] retornà de [[París]], on havia viscut des del seu exili el 1963, i començà l'era anomenada ''[[Metapolítefsi|Metapolitefsi]]''. El 14 d'agost de 1974, les forces gregues abandonaren l'estructura militar de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]] en protesta per l'ocupació turca del nord de Xipre.<ref name="autogenerated2">History, Editorial Consultant : Adam Hart-Davis, Dorling Kindersley Limited publisher, {{ISBN|978 1 8561 3062 2}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.nato.int/docu/update/70-79/1974e.htm |títol=NATO Update 1974 | editor=Nato.int |data=2001-10-26 | consulta=2009-03-22}}</ref> El 1975, s'instaurà la constitució de la república democràtica i s'abolí la monarquia per referèndum. [[Andreas Papandreu|Andreas Papandreou]] fundà el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), en resposta al partit Nova Democràcia de [[Konstandinos Karamanlís]], i esdevingueren les dues forces polítiques dominants en la política grega durant les dècades següents. Grècia retornà a l'OTAN el 1980.<ref name="autogenerated2" />
 
Grècia es convertí en el desè membre de la [[Unió Europea]] l'1 de gener de 1981, i experimentà des d'aleshores un notable creixement econòmic. L'estat adoptà l'[[euro]] el 2001 i organitzà de manera satisfactòria els [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004]] a [[Atenes]].
Al segle XX, [[Nikos Engonópulos]] va aconseguir reconeixement internacional amb les seves concepcions [[surrealisme|surrealistes]] en pintura i poesia, mentre que, a la fi de la [[dècada del 1960]], [[Dimitris Mitaràs]] i [[Giannis Psikhopaïdis]] es van associar amb el [[realisme crític]] europeu.
 
Grècia ha continuat l'antiga tradició escultòrica en les èpoques [[modernisme català|modernista]] i [[postmodernitat|postmodernista]], amb col·laboradors com el filòsof [[Kostas Axelós]] i l'artista de renom [[Konstandinos AndréuAndreu]], receptor de la [[Legió d'Honor]] de França.
 
====Música ====
201.093

modificacions