Segona guerra carlina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Casus belli
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
mCap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 38:
El [[17 de maig]] de 1847 fou afusellat a Solsona pels [[Mossos d'Esquadra]] el mariscal de camp carlí [[Benet Tristany]], i exposat el cadàver del [[Bartomeu Porredon|brigadier Porredon]], mort a cops de baioneta a Clariana de Cardener. Ambdós havien estat localitzats la nit del [[15 de maig]] pels liberals gràcies a una delació.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hernàndez Cardona|nom=F. Xavier|títol=Història Militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de Revolta|url=|edició=|llengua=|data=2004|editorial=Rafael Dalmau, Editor|lloc=Barcelona|pàgines=122|isbn=8423206734}}</ref>
 
Malgrat que els matiners havien perdut undos dels seus principals caps militars, el conflicte distava molt d'apaivagar-se. El 22 de maig diverses partides carlines comandades pel Griset de la Cabra, el Guerxo de la Ratera, Caletrus, Cornet, Vilella i Pau Manyé entre d'altres, atacaren una columna liberal sortida de [[Valls]]. L'acció no va reeixir, però fou una mostra de l'augment de la capacitat combativa dels matiners. El 2 de juny de 1847, en Boquica es planta a [[Vic]], mentres que el dia 5 d'aquell mateix mes, partides carlines ataquen una columna de l'exèrcit comandada per Patiño a la [[Vall d’Ora|vall d'Ora]]. Aquell estiu de [[1847]] hi havia aproximadament 4.000 combatents carlins actuant al [[Principat de Catalunya|Principat]], repartits en 33 partides.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=IbIdem|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
A la darreria del 1847, Pavía anuncià la pacificació de Catalunya, tal com desitjava Narváez. Però si la guerra, en bona part per manca de mitjans, tot i que havia llanguit, hom no la podia pas considerar acabada, i per l'abril del 1848 reprengué quan [[Josep Masgoret i Marcó|Josep Masgoret]] entrà a Catalunya i es posà al capdavant de les forces montemolinistes (victòries carlines de Sant Jaume de Frontanyà i del Pont de Rabentí, i presa de Vidrà), mentre [[Ramon Cabrera]] entrava (23 de juny) per Oceja, fet que donà impuls a la lluita, i publicava una proclama de to moderat.[[Fitxer:Espada Ramon Cabrera 1.JPG|miniatura|Detall de l'espasa del General Cabrera]]