Vulvodínia: diferència entre les revisions

La '''vulvodínia''' és una [[dolor]] o cremor contínua a la [[vulva]], de tres mesos com a mínim, a [[dones]] que no tenen cap lesió visible que expliqui aquests símptomes. La terminologia més recent per la International Society for the Study of Vulvovaginal Disease ([http://www.issvd.org ISSVD]), defineix la vulvodínia com a “discomfort vulvar, sovint descrit com a un dolor cremant, o de carn viva, que succeeix en l’absèncial'absència de troballes visibles o un [[trastorn neurològic]] determinat identificable clínicament”. No és causada per infecció (com la candidiasi o l’herpesl'herpes), ni immflamació (com el liquen pla), tampoc per neopàsia (com el carcinoma escamós) ni per a una malaltia neurològica específica (com la compressió d’und'un nervi espinal).<ref name="vulvodinia">[http://www.vulvodinia.cat Associació Catalana de Vulvodínia]</ref> Va ser descrita per primera vegada l'any [[1889]] per Skene.

La vestibulodínia es caracteritza per dolor limitat, localitzat en certs punts del vestíbul vulvar, és a dir, de la zona d’oberturad'obertura de la vagina (figura 1).

No es coneixen amb exactitud les causes concretes, hi ha diverses teories que suggereixen un origen multifactorial, és a dir, no hi ha una única causa que explicaria la vulvodínia. La vulvodínia té característiques que la fan similar a un dolor neuropàtic crònic, malgrat no hi ha cap lesió als nervis. En el dolor neuropàtic crònic les fibres dels nervis encarregats del dolor estan afectats i transmeten el senyal del dolor més intensament del que caldria. Altres investigadors creuen que pot haver-hi una explicació psicològica, en la qual la personalitat de la dona lligada a determinades experiències emocionals afectaria a la percepció del dolor. També pot ser que el fet de conviure amb el dolor fos la causa de la major freqüència d'angoixa en aquestes dones. Molt sovint hi ha un component d’hipertoniad'hipertonia del sol pelvià en les dones amb vulvodínia. Això vol dir que el grup de músculs que componen el terra de l’abdomenl'abdomen i proporcionen el sosteniment dels òrgans de la part baixa de l’abdomenl'abdomen (per exemple l’úterl'úter i la bufeta urinària) es troben més contracturats del que haurien d’estard'estar.<ref name="vulvodinia"/> Malgrat no conèixer la causa de la vulvodínia, en moltes ocasions comença després d'haver patit [[infeccions]] recurrents, per [[al·lèrgia]] a productes usats per a rentar les calces, per una resposta a certs productes usats a la [[higiene]] (locions, perfums, olis, aerosols, desodorants, etc.) a la vulva, per una manca o excés d'higiene íntima (que minvaria la [[flora vaginal]]) o com a seqüela d'altres malalties.<ref name=educasexo/> L'ús d'[[antibiòtic]]s i [[esteroide]]s pot desencadenar una vulvodínia. També s'associa, per exemple, amb berrugues genitals, i amb tota mena de [[cirurgia]] (com l'[[episiotomia]]) propera a la regió vulvar.<ref>[http://www.runajambi.org/dolor/vulvodinia.htm Vulvodínia] {{es}}</ref>

Es tracta d'un dolor benigne però molt rebel. En el tractament de la vulvodínia és necessari un equip multidisciplinari per adreçar els diferents components d’aquestad'aquesta condició, compost per ginecòlegs, fisioterapeutes, psicòlegs, equips de tractament del dolor, etc. El tractament pot incloure principalment: a) Medicaments sobretot orals, i en comptades ocasions tòpics (és a dir, aplicats sobre la zona vulvar). b) En les dones que presenten espasme muscular del sòl pelvià, la fisioteràpia sol donar resultats molt positius. c) Tractament psicològic en els casos que ho requereixin. Retirar irritants de la zona vulvar, com per exemple els “salvaslips” o determinats sabons. Sempre cal visitar el metge per veure quin és el millor tractament, ja que aquest serà diferent depenent de cada dona.