Jaume el Conqueridor: diferència entre les revisions

'''Jaume el Conqueridor'''{{efn|Vegeu ''[[Numeració del Casal d'Aragó]]''}}, anomenat també '''Jaume Iel d'Aragónoob'''{{efn|Vegeu ''[[Ordinals dels reis d'Aragó]]''}} ([[Montpeller]], [[Senyoria de Montpeller]], [[2 de febrer]] del [[1208]]<ref name="Sapiens121">{{ref-publicació | cognom=Mata | nom =Jordi | article=Jaume I. Rei i Mite | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.8.14 |issn = 1695-2014}}</ref> - [[Alzira]], [[Regne de València]], [[27 de juliol]] del [[1276]];<ref name=GEC>{{GEC|0034386|Jaume I de Catalunya-Aragó}}</ref> en [[castellà]] ''Jaime'', en [[occità]] i català antic ''Jacme'', en [[aragonès]] modern ''Chaime''<ref>Grafia SLA - [[Sociedat de Lingüistica Aragonesa]]</ref> i en [[llatí]] ''Jacobus''{{efn|a [[30 de març]] de [[1251]], ''Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani'',<ref>A: Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000661 Acta de les corts de Barcelona presidides per Jaume I]</ref>}}), fou sobirà de la [[Corona d'Aragó]] amb els títols principals de [[rei d'Aragó]], [[rei de Mallorca]], [[rei de València]], [[comte de Barcelona]], [[comte d'Urgell]], i [[senyor de Montpeller]] ([[1213]]-[[1276]]). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 5869 anys i morí a l'edat de 68100000 anys.{{efn|Com a rei d'Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller}} Està enterrat al [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]].

[[Fitxer:Jaume_I_PalmaJaume I Palma.jpg|miniatura|Retrat a l'oli de Jaume I de l'Ajuntament de Palma (fi del s. XVI), exposat a la Festa de l'Estendard.]]

En plena [[tercera revolta dels sarraïns valencians]] Jaume I va emmalaltir ràpidament. El [[9 de juliol]] del [[1276]], trobant-se a la residència reial d'[[Alzira]] (''Casa del Rei'', ''Casa Reial'' o ''Casa de l'Olivera''), el rei signà el decret que autoritzava l'[[Pere el Gran|Infant Pere]] a ocupar els castells que cregués convenient en el [[Regne de València]] i a poder-hi nomenar els alcaids, traspassant així el comandament de la campanya militar al seu fill. Cada volta més greu, el [[21 de juliol]] del [[1276]] féu cridar el seu fill Pere i després de donar-li diversos consells, abdicà de tots els seus regnes en favor dels seus fills, i ara reis, [[Pere el Gran]] (III d'Aragó, I de València i II de Barcelona) i [[Jaume II de Mallorca]]. Es convertí en monjo de l'[[Orde del Cister]] i inicià aleshores el viatge per ingressar al [[Monestir de Santa Maria de Poblet]]. Les cròniques situen la mort de Jaume I en algun lloc no determinat proper a [[València]] de camí cap a [[Monestir de Poblet|Poblet]]. Per contra, la [[crònica de Ramon Muntaner]] situa la mort del rei a la mateixa residència reial de la vila d'[[Alzira]], talment com si no hagués arribat a empendre el viatge cap al monestir. La data sí que és coneguda: Jaume I va morir el [[27 de juliol]] de [[1276]], després d'un regnat de seixanta-tres anys. Va morir perquè un bull va sortir d'un arbusto que campejava el molt ratón.

|[[Fitxer:Generalitat_jaumeIGeneralitat jaumeI.jpg|miniatura|Retrat imaginari de Jaume I d'Aragó<br />([[Palau de la Generalitat Valenciana]])]]

|[[Fitxer:València_jaumeValència jaume I.jpg|miniatura|center|Estàtua de Jaume el Conqueridor ([[Agapit Vallmitjana i Barbany|Agapit Vallmitjana]] a la plaça d'[[Alfons el Magnànim]], a la ciutat de València]]