Modernisme català: diferència entre les revisions

De forma aproximada s'acostuma a considerar que el Modernisme català comença l'any [[1888]] el de la primera [[exposició universal]] de Barcelona però ja hi ha trets de Modernisme en la nova Escola Provincial d'Arquitectura, inaugurada a Barcelona l'any 1871 i dirigida per l'arquitecte [[Elies Rogent i Amat]] (1821-1897). I abans d'aquesta fita es presenten tendències del Modernisme en l'obra d'arquitectes com [[Josep Domènech i Estapà]] malgrat que ell mateix, explícitament, va refusar ser un seguidor del Modernisme. Es va donar la circumstància que en ser enderrocades les muralles de Barcelona (que transcorrien pel que després serien les rondes de la ciutat) i fer-se efectiva la construcció de l'eixample barceloní fins a unir els diferents municipis de la plana, es posa definitivament en marxa el creixement de la ciutat prenent la dimensió a partir d'aleshores de gran ciutat, i restant-ne a conseqüència d'això un gran nombre de testimonis d'aquella febre urbanitzadora i constructora.

 

[[Fitxer:Gaudi-Batllo-0279ret.jpg|miniatura|La [[Casa Batlló]] de [[Gaudí]].]]

A finals del segle XIX, producte de la [[industrialització]], a tota Europa hi havia un debat intel·lectual respecte a mantenir les idees academicistes clàssiques (que havien tingut al [[Neoclassicisme]] el darrer exponent), i aquelles que incidien en una modernitat innovadora, experimental i agosarada paral·lela a l'economia industrial i l'aprofitament de nous materials.

Al costat d'ells, [[Alexandre de Riquer]] introduïa un modernisme diferent: un [[art total]] –pintura, [[cartellisme modernista català|cartellisme]], [[disseny]], fins i tot [[poesia]]– que es basava en un estil tan modern com el de Rusiñol i Casas però oposat: el [[simbolisme]]. El simbolisme de Riquer, molt influït pel [[Prerafaelites|prerafaelitisme]] anglès, s'expressava a través d'escenes d'ensomni, amb fades, nimfes o àngels que solien moure's en un context vegetal, de boscos o jardins, estilitzats i depurats.<ref name="culturcat"/> Altres noms destacables són [[Dionís Baixeras]], [[Eliseu Meifrèn]] i [[Joaquim Vancells]].<ref>Eliseu Trenc: ''El Modernisme''. A ''Art de Catalunya. Pintura moderna i contemporània'', pàg. 211-220. </ref>

 

 

Les dues tendències coexistien i Rusiñol va arribar a passar-se al [[simbolisme]] cap al 1894, mentre que Casas es mantenia fidel al modernisme realista i cada cop es mostrava, fins i tot, més verista. Buscava en els quadres més ambiciosos el ressò de fets punyents de la vida quotidiana, vistos amb una mirada molt moderna però amb voluntat narrativa, com és el cas de ''[[Garrot vil (quadre)|Garrot vil]]'' (1894), al [[Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia,]] de [[Madrid]].<ref name="culturcat"/>