Edat mitjana: diferència entre les revisions

A la perifèria de l'antic món romà sorgí, durant el [[{{segle |VII]]|s}, una religió i una cultura que s'expandí amb una força inusitada per la [[península aràbiga|península Aràbiga]]: l'[[islam]]. L'esclat religiós i cultural, així com l'expansió militar de l'islam repercutí enormement sobre [[Europa]].

L'esclat religiós que unificà culturalment la part del món actual que va des de [[Djakarta]] a [[Samarcanda]] passant per [[Lagos]] nasqué al principi del [[{{segle |VII]]|s} a la [[península Aràbiga]]. Aquesta península tenia una organització social fonamentada en els [[clan]]s, les [[Tribu (antropologia)|tribus]] i el sistema de valors que comportava la vida difícil del [[desert]]. Les religions dels diversos grups eren [[politeisme|politeistes]] i [[animisme|animistes]]. La [[cultura]] no vivia aïllada gràcies a una intensa activitat comercial, i per tant coneixien les religions cristianes, hebraiques i mazdeistes. Sobre aquest substrat, fou bastida la religió més jove de les religions monoteistes revelades, l'[[islam]], fundada per [[Mahoma]].