Diferència entre revisions de la pàgina «Alfabet àrab»

m
Plantilla
m (Revertides les edicions de EVA3.0 (bot). Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Plantilla)
 
== Història ==
L'alfabet àrab va sorgir cap al {{segle|IV}} d'una evolució de l'[[alfabet nabateu]], que prové de la variant siríaca de l'[[alfabet arameu]], i aquesta variant deriva de l'[[alfabet fenici]]. El text més antic conegut de l'alfabet àrab és una inscripció de finals del [[segle IV]] trobada a la muntanya de Jabal Ramm (a 50 km a l'est d'[[Àqaba]], [[Jordània]]), però el primer que l'utilitza plenament és un document trilingüe ([[grec]], siríac i àrab) de l'any [[512]] trobat a [[Zebed]] ([[Síria]]). D'abans de l'arribada de l'Islam es conserven pocs textos en alfabet àrab; només es conserven cinc inscripcions de les quals no hi ha cap dubte (tot i que algun altre text podria ser preislàmic). Al [[{{segle |VII]]|s}} es van afegir punts al damunt i a sota de les lletres per diferenciar-les, la llengua aramea tenia menys [[fonema|fonemes]] que l'àrab i les 15 lletres aramees havien de servir per als 28 sons de l'àrab, amb les consegüents ambigüitats. El document més antic conservat que utilitza aquests punts és també el [[papir]] àrab més antic, denominat PERF 558, i datat a l'abril del [[643]]. Però aquest sistema per diferenciar els sons no va ser obligatori fins molt més tard. A la segona meitat del {{segle|VII}} es va introduir la ''hamza'', precedint la invenció de l'[[alfabet siríac]] i la vocalització tiberienca de l'hebreu. Cap al {{segle|VIII}} es va alterar l'ordre de les lletres, que van ajuntar-se per afinitat de forma. També es van afegir signes vocàlics i diacrítics per facilitar la lectura i eliminar parcialment les ambigüitats, inicialment utilitzant un sistema de punts vermells. Segons algunes fonts la seva utilització es va expandir a instàncies del governador [[Omeia (llinatge)|omeia]] de l'[[Iraq]], [[Al-Hajjaj ibn Yússuf]]. Un punt damunt de la consonant volia dir una ''a''; un punt sota la consonant una ''i'', un punt damunt de la línia una ''u'' i punts dobles volien dir la nunació. Tanmateix, aquest sistema també provocava certa confusió amb els punts de les lletres i uns 100 anys més tard s'adoptaria l'actual sistema de diacrítics (''fatha'' (a), ''kasra'' (i), ''damma'' (u, o), ''sukun'' (absència de vocal) i els ''tanwiin'' per a la nunació).
 
Quan l'alfabet àrab es va expandir per països que tenien altres llengües amb sons no presents a l'àrab es van inventar noves lletres per representar aquests sons. Una de les alteracions més habituals va ser la utilització de tres punts a sobre o a sota. Per exemple <span style="font-size:150%;">پ</span> per al so [p] i <span style="font-size:150%;">چ</span> per al so [tʃ] presents a l'[[urdú]], [[persa]] i [[kurd]] o <span style="font-size:150%;">گ</span> per a representar el so [ɡ] del persa i el kurd.
1.861.725

modificacions